Les etiquetes del vi

Des de fa un temps les etiquetes del vi han pres una altra dimensió. Tanta que segurament seran molts els que aquests dies triin el vi en funció d'això.

 

Històricament una etiqueta de vi era simplement per informar: el nom del celler, el nom del vi i en moltes ocasions ni tan sols l’anyada perquè no era obligatori. Però ara l’etiqueta no és només per informar. És un petit espai on dissenyadors i creadors hi poden treballar, que pot suposar un valor afegit al vi i també és un aparador per atreure. Per vendre.

 

Fa un temps es va obrir un debat a twitter sobre si les virgueries artístiques i de disseny que s’estan fent actualment estan d’acord amb el líquid que hi ha dins l’ampolla. I les queixes apuntaven a que en algunes ocasions la qualitat del disseny és més alta que la del vi. Tot i que diversos experts consultats per VADEVI recordaven que hi ha més vi bo amb etiqueta dolenta que no pas l’inrevés. 

 

El vi és un producte especial. Ho sabem els que hi treballem a prop. Perquè fer-lo requereix un procés llarg, perquè fins i tot quan s’elabora de forma industrial també depèn del clima i les inclemències del temps i perquè al final està pensat per donar plaer a la gent. No és com qualsevol altra cosa. Ara bé, de la mateixa manera que està al mercat i n’hi ha uns que el fan i uns altres que el compren, és normal que utilitzin estratègies de màrqueting que es farien servir a qualsevol altre producte.

 

A vegades comprem un vi per l’etiqueta. I està bé que sigui així. Si ens agrada repetirem i sinó no. El que faríem amb qualsevol altre producte. El màrqueting ja ho fa això. 

 

El que em pregunto és si som més crítics amb les estratègies de marqueting del món del vi que amb les de les patates xips, per exemple, o de la cervesa, o de les portades dels llibres o dels CDs de música. No em direu que no heu comprat mai un llibre o un CD per la portada i després us ha decebut. En aquest cas a consciència. Però és que a vegades el màrqueting ens porta a comprar coses de forma inconscient pels colors llampants, pel disseny, o perquè està col·locat a un lloc determinat dels línials del súper i no pas per la qualitat.

 

Per què deu ser que ens sap més greu si estem parlant de vi? Crec que és perquè encara associem el vi a un producte elitista. Ja hàgim pagat 3 euros per l’ampolla o 30. I no ho és. Hi ha vi al qual només hi poden accedir uns pocs, però la majoria està a l’abast de tothom. Com en qualsevol altre producte.

 

Això sí, no li treurem mai aquest estigma si no el tractem com el que és. I si comprem un vi per l’etiqueta i resulta que no ens agrada, doncs no passa res, no el tornem a comprar i ja està. Així tindrem més criteri, el propi i hi guanyarem tots, elaboradors i consumidors.




Comentaris

envia el comentari