Exportar al Japó des del Penedès passant per la Rioja

Un petit elaborador del Penedès m’ha posat darrera la pista d’un tema que no és cap fotesa. Aquest vitivinicultor de l’Alt Penedès vol exportar al Japó i, per aconseguir la documentació exigida, que suposa sotmetre les seves mostres a analítiques, va trucar demanant preus a diferents laboratoris oficials, dels molts que hi ha. Finalment va arribar a la conclusió que el laboratori més car dels que va trucar és el de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat.

 

Aquest vitivinicultor, que prefereix mantenir la seva identitat en l’anonimat, ha acabat enviant les mostres als laboratoris oficials de la Rioja. A l’Estación Enológica de Haro li han cobrat les analítiques d’exportació de les nou mostres que hi ha enviat a 15 euros (18,15 euros amb IVA). A l’Incavi la mateixa analítica es cobra a 34,5 euros. "Quasi res", afirma molest aquest elaborador. Afegeix que el cost addicional de l’Incavi suposa que "en la mateixa operació deixava de guanyar la diferència respecte un altre elaborador de la Rioja". De fet, no pocs cellers catalans prescindeixen de l’Incavi a l’hora d’enviar mostres a analitzar, fins i tot a laboratoris de França. Des de l’Incavi s’explica que "el nostre grup d’exportació al Japó és de 34.55 euros amb l’ IVA i incloent-hi l’àcid sòrbic (obligatori per exportar al Japó)”. S’afegeix que “si es fa el càlcul correcte pel cost que té fer les anàlisis a l’Estación Enológica de Haro és de 18.15 euros + 10.85 euros de l’àcid sòrbic, el cost final és de 28.80 euros amb IVA.

 

Arran d’aquest cas, el director general de l’Incavi, Salvador Puig, ha demanat informació internament. Puig diu que "a l'hora de comparar s'han de tenir moltes coses en compte. També per exemple costos de transport de les mostres". El director general de l’Incavi afegeix que "en aquest i altres temes es pot fer la demagògia que vulguis. Per exemple que potser en altres llocs tenen millor finançament de l'Estat i poden subvencionar més les analítiques. Però crec que és un debat que no ens porta enlloc més que al desgast i a confusió". Així mateix, Salvador Puig manifesta que "a l'Incavi treballem amb rigor, passem les acreditacions d'ENAC satisfactòriament, i donem un bon servei. I així ho continuarem fent i, per poc que puguem, encara el millorarem". 

 

Els preus de l'Incavi són preus públics aprovats en llei de pressupostos. Des del 2013 no s'han tocat. Al laboratori de l'Incavi es fan anàlisi fisico-químiques, microbiològiques i de biotecnologia, de sòls, foliars i sensorials. Des de la Generalitat s’afirma que “el servei d’anàlisi s'ha destinat des de la seva creació al servei del sector vitivinícola català”. La seva missió ha estat des d’aleshores “col·laborar en la transparència en les transaccions comercials dels productes vitivinícoles”. També s’apunta que “en qualsevol cas, tant viticultors com elaboradors podran trobar a l’Incavi una àmplia oferta d’anàlisi”. Ara bé, “si les seves necessitats no coincideixen amb les possibilitats de l’Incavi, aquest té el compromís de facilitar a les empreses l’accés a nous mètodes o anàlisis mitjançant subcontractacions a altres laboratoris que pertanyen a la xarxa oficial de laboratoris oficials de l’Estat”. Com a mínim, a l’Incavi van actualment força ràpids a fer les anàlisis requerides (no com anys enrere).

 

Estaria bé obrir una reflexió al sector (alguns cellers als quals he consultat per fer quest article no eren conscients del sobre cost que paguen a l’Incavi, un ens públic, per a un mateix servei). La finalitat màxima de l’administració hauria de ser la del millor servei possible al sector. I és convenient incrementar el prestigi d’un Incavi que en els darrers anys no ha gaudit d’uns pressupostos gaire galdosos. Al final haurem de donar la raó a Ronald Reagan quan va dir que el contribuent és l'única persona que treballa per a l'Administració sense haver d'aprovar oposicions.

 




Comentaris
a fora catalunya TOT es mes barat

envia el comentari