Deixar de ser caps de suro

 

La Ruta del Vi DO Empordà, el consorci Institut Català del Suro (ICSuro) i el Consell Regulador de la DO Empordà s’han aliat per treballar conjuntament per afavorir i promocionar el sector surer català, i difondre les virtuts de tapar les ampolles de vi amb suro.

 

Gran part del suro utilitzat a Catalunya no prové dels boscos catalans i no es pot obviar el fort creixement que han experimentat en els darrers anys empreses productores de taps de silicona o de rosca. També han crescut exponencialment els taps en els quals s’utilitzen les propietats del CO2 en estat súper crític per a l'extracció dels components volàtils del suro, eradicant així el risc del ‘gust a suro’ o ‘tap’.

 

Diam Bouchage, que ha destacat en aquest món, fa temps que supera els mil milions de taps venuts per any a tot el món darrera el TCA i la sovint injusta mala premsa que ha afectat els taps de suro. Els Diam, però, “no són cap panacea degut a l’associació amb l’aparició de gustos a adhesius i notes picants”, segons el sector surer català. Ara bé, com afirma Rosendo Castelló, el president de l’empresa de preparació de suro Quality Suber de Santa Coloma de Farners, “s’ha de protegir el suro català perquè és nostre i ajuda al manteniment de les suredes”. És un sector econòmic de llarga tradició (exemple d’economia circular) i de rellevant importància a zones com la de l’Empordà.

 

Es creu des del mateix sector que el món del suro és desconegut i, per aquest motiu, s’han decidit a crear un lobby conjunt i a multiplicar la seva tasca de difusió.  De fet, l’ICSuro té com a missió promoure el desenvolupament de tota la cadena de valor del sector surer català, des del bosc fins al producte final, mitjançant la investigació, la innovació i la comunicació. Des del 2014 que treballen guiats per un pla estratègic amb la vista posada en l’horitzó del 2020.

 

No hi ha dubte que els defectes del vi amb aromes i/o sabors que podríem anomenar fúngics o a floridura és un dels problemes més importants que preocupen als cellers. El fenomen dels defectes del vi per anisols és molt complex i es deu a múltiples factors. Des del sector del suro es defensa que un percentatge elevat dels vins defectuosos es deu a alteracions no desitjades en el procés de vinificació i conservació del vi (oxidació, reducció, Brettanomyces...) Les últimes dades apunten al fet que només un 50% dels casos en els quals apareixen aromes de floridura en els vins pot ser atribuït a una contaminació per cloroanisols. Carles Bargalló, tècnic del laboratori de l’ICSuro, rebla el clau afirmant que “si un vi té un defecte no té perquè ser TCA ni culpa del suro”.

 

Deixem de ser caps de suro, i apostem pel suro català! Cal un decidit suport del sector del vi català cap al seu territori i el sector surer, la qual cosa revertirà en la preservació dels boscos d’alzines sureres. Albert Hereu, director de l'Institut Català del Suro, no té dubtes que els cellers són una peça clau per al reviscolament del sector surer català, tot i recordar que el suro té moltes altres aplicacions, com l’aïllament tèrmic i acústic o per a parquets. Aleshores, perquè no deixem d’estigmatitzar el tap de suro? Ja va dir el pintor francès Auguste Renoir que en la vida els blocs de granit s'enfonsen però que els suros segueixen surant.




Comentaris

envia el comentari