Els meus fills beuen vi

Sóc mare. Una mare responsable, crec, i el que vull és fer-ho el millor que sé amb els meus fills. Com totes les mares i pares, suposo. És per això que quan eren molt petits i començaven a anar de grapes i arribaven a la prestatgeria i agafaven llibres, mai els vaig dir que no. Si patia perquè els poguessin trencar els treia del seu abast però volia que el llibre fos un objecte quotidià per ells i que mai anés associat al No. Encara que al principi fos només per jugar i no pas per llegir. Ara, amb els llibres hi tenen una bona relació. 

 

Amb el vi he fet el mateix. A casa n’han vist sempre i sempre que m’han demanat per tastar-lo els hi he permès. No els agrada. De fet el meu fill gran, els valora en funció del grau de disgust que li provoca beure’n. El que menys li agrada és l’escumós rosat, diu. 

 

Tenen 10 i 6 anys i mig i no vull que prenguin alcohol, però tampoc vull allunyar-los del vi, que és molt més que això. Voldria que l’entenguessin i que l’apreciessin. Com un fet cultural. I tot i que trenqui totes les regles de no acostar els petits a qualsevol substància tòxica que pot interferir en el seu creixement, plantejar-ho com allò que està prohibit també em fa por, perquè després tot plegat torna molt més atractiu.

 

No sé si ho faig bé. Això no ho sap ningú. Però de moment, a l’escola del meu fill gran n’han parlat de vi. Cada un dels alumnes havia de preparar una conferència per fer davant dels altres i ell va triar el vi. Va portar imatges de la vinya i del raïm, dels cellers i de la fermentació, taps de suro i sintètics que van poder tocar i ampolles de vi, clar. No el van obrir i no el van tastar, no patiu! Però van poder veure que n’hi ha de diferents colors, que hi ha diferents formes d’ampolles i etiquetes amb estils molt diversos. I van parlar entre tots de perquè els petits és millor que no en beguin. 

 

A veure. N’hi va haver més d’un que va arrufar el nas quan va passar per davant de la classe de 4t i va veure l’estesa d’ampolles de vi. Però si realment volem que el vi sigui un fet natural, que no s’associi a la ingesta d’alcohol per emborratxar-se i que els joves en prenguin amb normalitat haurem de començar amb els més petits. No perquè en beguin, perquè no els toca encara, però si perquè se’l sentin proper i seu. 

 

 




Comentaris

envia el comentari