El dia que els Premis Vinari no seran necessaris

Aquest dia arribarà i jo n’estaré molt contenta, perquè aquest dia els farem per plaer. Només pel gust de fer-los, perquè siguin la gran festa del vi català i el punt de trobada de tot el sector, i no perquè siguin necessaris, ni perquè calgui. De fet la trobada anual del sector ja ho és una mica, però no és la seva principal funció. Perquè a dia d’avui, els Premis Vinari són indispensables per dues raons. 

 

La primera perquè, inexplicablement, no hem aconseguit encara ni l’administració ni el sector, i ens hi incloem a nosaltres, que el vi català sigui el més consumit a casa nostra. I això és inadminissible. No només perquè el vi sigui d’aquí, que també, sinó especialment perquè el vi que es fa a casa nostra és de molt bona qualitat, és molt variat, n’hi ha de molts tipus i sempre és llàstima que hagin de venir de fora a dir-nos que el que tenim tan a prop val molt la pena. 

 

De fet alguna cosa deu tenir el vi català perquè pràcticament la meitat de la seva producció, un 44’5% es vengui fora de Catalunya. Deu haver-hi pocs sectors econòmics catalans que exportin la meitat del que produeixen.

 

Les xifres del consum del 2016 encara no s’han fet públiques, però sembla ser que ens trobaríem en una situació semblant a la de l’any passat. Per tant, no avancem….

 

Però l’altra raó que fa que els Premis Vinari siguin imprescindible és que ajuden a compensar la por del consumidor no especialitzat, és a dir: la majoria. 

 

Ens fa tanta por el vi…”és que no en sé, és que no hi entenc, és que ara triaré un vi i el meu cunyat que és un entès em dirà que no val res…”. Els Premis Vinari serveixen per neutralitzar cunyats setciències del vi, que segurament tampoc en saben tant com diuen.

 

Els Premis Vinari i també els altres concursos que es fan amb les mateixes garanties, li diuen al consumidor quins són els millors vins de Catalunya segons un panell de tast que ha triat totalment a cegues. Això fa callar moltes boques. No s’han escollit per moda, ni per marca, ni per si l’ampolla és bonica, ni pel preu. Simplement s’ha tastat el vi. 

 

Això, per aquells que volen provar coses noves per anar afinant el propi gust que és finalment aquell que s’ha de prioritzar, ajuda molt. Tant al súper com a la botiga especialitzada comprar un vi que tingui una medalla d’or, de plata o de bronze dels Vinari, és garantia d’emportar-se un bon vi.

 

Pot no agradar, però és un punt de partida amb una certesa indiscutible. 

 

Per tant el dia que el consumidor perdi la por al vi i el tracti amb la mateixa condescendència, familiaritat i respecte amb que tracta, no sé…la cervesa, per exemple, els Premis Vinari ja no seran necessaris. De la mateixa manera que tampoc ho seran el dia en què a casa nostra es beguin Riojas i Riberas de Duero, perquè agradin i no pas perquè en el nostre imaginari els considerem els millors perquè fins ara han estat els més coneguts.

 

Quan això passi farem els Premis Vinari només per plaer, perquè el vi s’haurà normalitzat a casa nostra. 

 

 




Comentaris

envia el comentari