La dèria de les xapes

Un de les col·leccions més habituals vinculades amb el món dels vins i caves són les de plaques de cava.



Habitualment les comencen persones a qui agrada molt gaudir d'aquesta beguda i com un divertimento van posant a una capsa o un calaix aquestes petites peces metàl·liques. D'entrada sense cap tipus d'ordre. Més endavant, quan comença el descontrol i la pèrdua de memòria de quines són "tengui" i quines són "falti" les arxiven amb uns àlbums pensats especialment per fer visible, de manera ordenada, cada placa de cava.

 

Un dels problemes és l'espai que ocupen els àlbums, són inevitablement força aparatosos. L’altre distorsionador és la classificació i sentit de la col·lecció, és interesant saber de quin celler són i si formen part d’alguna sèrie de pirules.

 

I arribats a aquest punt hi ha tres tipus de persones. Les qui abandonen la col·lecció i decideixen aturar-la, perquè es veuen desbordades per la dificultat de posar ordre. Les qui segueixen acaparant xapes sense solta ni volta, només perquè socialment creuen que dóna un catxet especial. I les més estrictes que busquen informació, ordenen i classifiquen sense perdre pistonada.

 

D'altra banda, un fet força curiós és l'afany que tenen amics i familiars per demanar i furtar xapes en qualsevol tast i/o restaurant, per portar-les als citats col·leccionistes.

 

Només em sembla útil rebre plaques d'amics i familiars, plaques de caves que no heu gaudit vosaltres mateixos, si sou del tercer tipus de col·leccionistes. Ja que per la resta és absurd anar acumulant xapes. Xapes que sinó es classifiquen, s'ordenen i s'entenen, en podríem dir ferralla.

 

Repenseu el valor i el sentit de la tant estesa col·lecció perquè per a qui elabora el producte que porta la xapa és un element important i vol que sigui ben tractada.

 

Clara Antúnez és sommelier i nutricionista. 

 

 




Comentaris

envia el comentari