Quan saviesa rima amb senzillesa

Segurament la majoria de seguidors de Vadevi.cat heu estat algun cop a Gratallops, aquest poble emblemàtic que un any va esdevenir bressol dels actuals i prestigiosos vins del Priorat. És fins i tot probable que més d’un us hagueu acostat a l’Ermita de la Consolació, o si més no us hagueu passejat per la vinya que hi ha a la dreta del camí cap a l’ermita, la vinya que dóna nom a un dels millors vins que elabora l’Alvaro Palacios, “l’Ermita”.

 

La vinya és costeruda, dura, seca, amb fileres de ceps vells que fascinen amb les seves formes que destaquen sobre el fons pedregós gairebé salvatge de la vinya, i per la lluita que s’intueix que cada anyada han d’afrontar aquests ceps per poder fer una mica de raïm, un raïm que concentra la força del Priorat, la seva gent i les seves vinyes.

 

Des d’allà es pot copsar una orografia força vertical i costa ben poc imaginar-se la dificultat i el cost de fer vi en aquesta part del Priorat. Però no és aquesta meravellosa vinya -ni les vistes que ens ofereix- el que m’empeny a escriure avui sinó el seu anterior propietari, n’Octavi Aymamí –l’Octavio que n’hi diuen al poble-, un home gran en el sentit ampli de la paraula, a qui l’edat i seva delicada salut li han anat migrant les forces. Un home senzill, humil, generós, amb la saviesa de qui ha viscut honestament volent saber-ne sempre una mica més, amb la paraula i el gest amables, i tothora disposat a compartir el que té i el que ha aprés del seu treball, dels molts llibres que ha llegit i de la seva pròpia vida.

 

L’Octavi va rebre aquesta vinya -ja mítica- del seu sogre, la va cuidar, la va treballar, va plantar-hi molts dels ceps que hi ha actualment, i hi va deixar una bona part de la seva vida i molt del seu treball. La vinya i el vi són encara presents en l’ànima de l’Octavi i quan es va instal·lar definitivament a Barcelona, trimestre rere trimestre s’apuntava a uns cursos de tast de vins on pacientment anava prenent apunts del que es deia, i feia comentaris sobre les seves experiències acumulades durant anys a la vinya de L’Ermita, enriquint-nos a tots com aficionats al vi i com a persones. I el dia del final del curs ens duia una coca i una ampolla de la mistela que feia ell segons una recepta que compartia amb qui la volgués.

 

Des de fa poc més de quinze anys tinc la sort de gaudir de la seva amistat, la seva saviesa i la seva generositat. Els anys li han doblegat l’esquena però no el seu caràcter generós i comunicatiu. L’Octavi és una d’aquestes persones entranyables que transiten per la vida sense fer soroll i coberts de senzillesa passen desapercebudes en aquest món actual tant accelerat, però que amb la seva acurada feina i la seva experiència han ajudat a preservar i a forjar el caràcter i el patrimoni del nostre país, i amb el seu exemple ens engresquen a ser millors com a professionals i com a persones. La meva admiració, el meu respecte, i la meva gratitud a l’Octavi i a totes les persones que -com ell- m’han ensenyat a valorar la calidesa i la força de la senzillesa i la humilitat.

 

Àngel Garcia Petit és enòleg i professor del curs d'especialització en sommelier als Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi de Barcelona. 




Comentaris

envia el comentari