Catalans: estem abduïts

Tot és culpa dels polítics: ens deixem portar pels càntics independentistes i bojos -així som els catalans- i correm a buidar de vi català els prestatges de les botigues. Estem abduïts pel moment polític; agraïu al senyor Luis Gutiérrez que ens ho hagi fet veure, ja calia.

 

Tot i que potser no som els únics. En pocs anys, ens han dit que la república catalana no és viable, que el futur del món passa per unir i no per dividir, que no sabem el que diem... Ara sembla que cometem un error prioritzant el consum de vins produïts al nostre país. Sona idèntic: i és que l'argument que el tastador sosté com a incontestable és que els vins catalans són vins espanyols, i llavors és difícil saber qui està més afectat pel moment polític: si ell per una premisa que nosaltres no compartim, o nosaltres per no compartir la seva.

 

Al marge de la situació política, els vins són part i conseqüència del que està passant a l’entorn que els genera: no es poden comprendre si es treu aquest paràmetre del mètode de tast, perquè els mateixos elaboradors estan influenciats per tot el que va passant cada dia, i això canvia els vins. Si més no en els cupatges, en les pensades prèvies, en els plantejaments.

 

En aquest sentit, el context actual diu que el mercat espanyol, per a la majoria dels cellers catalans, ha deixat de ser important: perquè a l’estat espanyol es fa boicot permanent dels productes catalans. Per això en el que s’equivoca és el senyor Gutiérrez és en tastar vins catalans pensant que els cellers volen que els compari amb els espanyols.

 

Els cellers catalans volen que l’entrellat Parker puntuï els seus vins per al mercat global com a mitjancer entre ambdues parts, sense cap més intromissió de cap altre concepte, perquè això és el que se suposa que ha de fer un tastador Parker. Ningú li demana que faci judicis de valor on traspua del tot la seva postura davant el procés, posant en entredit la seva imparcialitat, atès que tot indica que tasta amb un apriorisme de caire polític nacionalista i espanyol.

 

Aquest és l’únic prisma que ens permet entendre que no hagi començat titllant de catetos altres indrets de la geografia ibèrica, si el que vol és practicar la filantropia tot redimint aquells que tenen la boina enroscada fins les orelles. Si altres regions -aquelles sí que són regions- venen al mercat immediat el que pertoca a qualsevol zona productora (un 60%), sembla que el senyor Gutiérrez hi ha deixat caure un punt d’animadversió en el seu article. Perquè si nosaltres som provincians amb només un 34% de quota de consum de vi català, no sabem quin adjectiu triarà per a totes les regions vitícoles del seu país.

 

Li suggerim al senyor Gutiérrez que li expliqui al seu cap a New Jersey que els vins catalans estan buscant i trobant la seva pròpia història i que mereixen ser separats de la resta dels vins espanyols per dret propi. També que el procés influeix en la fesomia del vi català tant com en l’augment del consum intern i que pot venir quan vulgui a comprovar-ho en persona, perquè estem segurs que tastarà sense apriorismes de cap mena.

 

Sílvia Naranjo i Jordi Alcover són els autors de la Guia de Vins de Catalunya

 




Comentaris
Jordi
Bona resposta. El Sr Parker faria bé de contractar algu q entengui el q es Catalunya si vol entendre els seus vins. I no un sr q posa x davant la seva condició d'espanyol a la d'Expert en vins
Quim
Han tardat poc aquests de la Guia... Aquest Gutierrez es va fotre en un jardí i suposo que el o la periodista li va costar poc treure el titular. Ara bé, que ara els srs de la Guia de Vins s'erigeixin com els Sant Jordis dels vins catalans em provoca tanta animadversió com les mateixes declaracions del tastador del Parker...

envia el comentari