Ets de vi blanc o negre?

Divendres passat al sopar d’empresa, el maître va preguntar-nos si volíem vi blanc o vi negre. Aquí va començar la gresca i la discòrdia, va costar posar d’acord tota la taula. I vam acabar amb tres ampolles de vi, una de blanc, una de rosat i una de negre. L’error va ser que el maître ens va donar massa poca informació per poder decantar-nos cap a una banda o l’altra.

 

Vull creure que quan es fa servir la tan usada dicotomia, blanc o negre, és perquè volen expressar la lleugeresa i la potència respectivament. Quina bajanada!

 

Hi ha milions de vins del mateix color i és massa simplista posar en el mateix sac tots els vins blancs i cada vi negre. I precisament en els últims anys, els elaboradors estan canviant el clixé. S'elaboren blancs amb més cos, estructura i criança i, negres més joves, delicats i fràgils.

 

Caldria doncs ser més curosos, més precisos, alhora de vendre i decantar-nos cap un producte o un altre.

 

Hem de triar si ens agrada més la muntanya o la platja? No. Esteu d’acord que el millor és poder gaudir d’ambdós? Hi ha entorns i moments per tot.

 

M'agrada un blanc jove pels aperitius, un rosat amb estructura per un bon marisc i un negre carnós per un bon estofat de senglar.

 

M’agrada un cava gran reserva per una nit de seducció, un blanc amb bona acidesa per una conversa divertida i un vi dolç per una sobretaula d’hivern.
Hi ha productes i moments per tot.

 

L’ordre i el coneixement en el món del vi és molt important, com també ho és la capacitat de fixar-nos en l’intangible i, deixar-nos portar sense etiquetes.

 




Comentaris

envia el comentari