Vins naturals i David Bisbal

Un dia vaig quedar amb unes amigues per anar a sopar. Em van demanar que triés el lloc i que hi hagués bons vins. Em vaig basar en tres paràmetres: què fos un lloc relativament nou, que oferissin alguna cosa diferent pel que fa als vins i que la carta fos prou atractiva. Va semblar que el trobava. Un local que tenia poc més d’un any, només amb vins naturals i amb una cuina ben intencionada.

Quedem al lloc i jo vaig arribar tard.

Les meves amigues em van trucar abans de demanar el vi, i els vaig recomanar que escoltessin al sommelier del restaurant, si és que tenien aquesta figura i sinó que demanessin al cambrer. Sense por. Que estava segura que a un lloc on només serveixen vins naturals havien de tenir un discurs molt clar sobre el que estaven servint. I efectivament, ja us asseguro que és així.

Quan vaig arribar em van explicar que un sommelier a priori atent però amb un punt displicent i altiu els havia dit que ells només tenien vins naturals, que els vins naturals requerien un entrenament i abans de rebutjar qualsevol dels que els hi donava a tastar, pensessin bé que no era un vi convencional que valoressin, més enllà de si els agradava o no, tot el que havia explicat sobre el procés de la seva elaboració.

Estaven com empetitides i una mica atabalades. Jo també, us ho confesso. La meva intenció no era en cap cas fer-les sentir malament. Però encara havia de venir el millor. A l’hora de demanar la segona ampolla, ja amb un ambient més distès, quan va venir de nou el sommelier, i abans de deixar que ens fes altres recomanacions vaig demanar la carta. Ens la va portar a contracor i vaig triar un vi que no coneixia en funció de la seva denominació d’origen. Quan ens la va portar ja em va avisar “no us agradarà”.

“No l’obris” li vaig dir. Però ho va fer de tota manera i efectivament no ens va agradar. No ens hauríem pres l’ampolla segur. Aleshores va venir la gran frase que va fer que les meves amigues no vulguin a sentir a parlar mai més de vins naturals: “veig que no esteu preparades per Lou Reed, us portaré un David Bisbal”. De debò que no sabia què dir. Elles em miraven a mi, jo mirava a l’infinit, ell ja no hi era i una cambrera ens va portar l’ampolla. Era per aixecar-se i marxar.

Entenc i m’agrada la filosofia dels vins naturals, he pres vins naturals excepcionals, i prometo que les meves amigues no són curtes de mires, però caldrà que els defensors dels vins naturals s’expliquin millor entre el gran públic si volen que la gent els entengui. Si la premissa per apreciar un vi natural ha de ser haver fet un curs, pleguem!. El vi ens ha d’agradar o no, en sapiguem o no i quan un va a un restaurant per gaudir d’una vetllada amb gent amiga, per parlar i gaudir del vi i del menjar no vol dissertacions, no vol sentir-se com que no en sap prou per apreciar un producte venut com a excepcional i sobretot no vol que l’ofenguin.




Comentaris

envia el comentari