Les noves maneres de fer vi

De fet dic noves, però algunes són més velles que jugar a bitlles, i ara s'han recuperat per a satisfacció d'uns i desesperació d'altres.

Em refereixo a la tendència cada cop més acusada a fer vins amb un discret pas per fusta, o fins i tot sense que vegi la fusta ni per casualitat. Sembla que comencem a tenir criteri propi, cosa que molt vins i molts consumidors agraïm, i ens adonem que hi ha vins als que la fusta els cau com a mi uns pantalons "de topos". 

Hem recuperat també els dipòsits de ciment –val a dir que alguns cellers no els han abandonat mai-, la contemplació del firmament, el convenciment de que la vinya no és un abocador de productes químics més o menys nocius, el respecte per la natura, i algunes altres coses.

Tanmateix ens hem inventat això dels "vins naturals" sense que hi hagi "vins artificials", una desafortunada expressió per una bona idea, tal com passa amb els "vins femenins" que no tenen un referent "masculí" o "gai-lesbiana", com sembla que hauria de ser.

De les darreres coses aparegudes fa uns anys –també amb segles d'existència- m'agrada destacar les àmfores, els ous o altres dipòsits de formes més o menys arrodonides fets amb fangs de procedències diverses, que com passa amb les bótes aportaran unes o altres característiques en funció també de qui i com els ha fet. Friso per veure els primers vins que surtin al mercat envasats en autèntiques reproduccions a escala d’àmfores romanes del Maresme, venudes a preus de veritables antiguitats.

I al final el que realment importa –com agrada dir als polítics que no tenen res a dir-: "i el vi què?" Doncs pel que jo he tastat, i segons el meu particular gust, molts d'aquests vins no posen a prova la idoneïtat d'una o altra tècnica –n'hi ha que m'han agradat i n'hi ha que m'han semblat terribles, fets suposadament de la mateixa manera- sinó la manca d'honestedat i escrúpols d’alguns, que volen justificar vins amb defectes evidents darrera de conceptes mal aplicats per poca traça o per excés de cofoisme.

Perquè en el fons,
habitualment no hi ha eines dolentes sinó gent que no les sap fer servir com cal. De bon "rotllo", eh? 




Comentaris

envia el comentari