L’art dels cupatges

Fer un cupatge, al món del vi, vol dir barrejar diferents vins per obtenir-ne un altre amb caràcter especial. Així és com el Diec defineix aquest concepte posat de moda els darrers nou o deu anys. La meva aportació a la definició és que el producte final sempre ha de ser millor que els d’origen.

A fer cupatges en vaig aprendre a França, quan treballava a un celler al Rosselló. La primera vegada va ser fascinant i un gran repte. Crec que ho recordaré tota la vida. Al jardí del Château, amb l’Etienne Montés (EL mestre), la comercial i algun amic bohemi de la família. Allà tots són uns cracks i això és fantàstic per aprendre i adonar-te que mai se’n sap prou, de vins.

Quan fas un cupatge tastes vins "en cru", vins que no estan acabats i per tant cal una gran dosi d’intuïció acompanyada d’un anàlisis sensorial sublim per preveure com evolucionaran. Normalment és una feina que fan els enòlegs, però si en el procés hi participa algun sommelier acostuma a facilitar molt la feina ja que som qui ha de vendre i explicar els vins acabats.

Imagineu-vos que tasteu, per exemple, cinc vins a mig fer i heu de decidir quin percentatge de cadascun d’ells posaríeu en una copa per tal que fos el més equilibrada possible. La idea és equilibrar sensacions d’acidesa, astringència, amargor, aromes... pensant que el pas del temps modificarà alguns paràmetres. És un procés de molta responsabilitat, ja que fer un vi no és una broma i el podríem espatllar.

Dit això, sóc igual de defensora dels monovarietals com els cupatges, hi ha grandíssims i dolentíssims vins tant d’un tipus com de l’altre.

No suporto els neòfits que pugen a la injustificada moda que els vins de cupatge no són genuïns i no expressen el terroir. Fals. L’important és que tots els vins que elabora un celler tinguin personalitat pròpia i demostrin qui són. Amb el cupatge l’únic que fem és un treball en equip. Que cada vi estigui al costat de qui se sent més còmode.

Clara Antúnez és sommelier i nutricionista
.




Comentaris

envia el comentari