!--akiadsense-->
Les dones del vi a Catalunya també s’han volgut visibilitzar aquesta setmana. Aquest dilluns la comunicadora i sommelier Meritxell Falgueras i Anne Joséphine Canan, del celler prioratí Clos Figueras de Gratallops, van aprofitar l’aparador de la primera edició del Comuvicat, la Conferència Catalana de la Comunicació del Vi, per llegir un manifest de Mujeres del Vino on demanen “que preguntin a tots dos sexes qui triarà el vi, que ens deixin de demanar que volen parlar amb el nostre cap quan som nosaltres, que no ens limitin a netejar copes quan sabem tant de vi, divulgar la cultura del vi i del consum responsable i promocionar el paper de la dona en la societat i en el treball”. En el seu manifest donen per fet que “s’han acabat els vins femenins”, i que “la feminització del món del vi ha començat de debò amb la professionalització de les dones”. En aquest sentit s’explica que hi ha “cellers que passen de pares a filles, enòlogues amb formació internacional, periodistes amb nom propi i sommeliers que han fet de la sala el seu feu gràcies a la sensibilitat i la seva capacitat de comunicativa”. També s’apunta que “l’empoderament de la dona no acaba comprant els vins que abans compraven ells, sinó que és quan ja no els importa parlar a la seva manera del vi. I emocionar-se, i ser femenines sense deixar de ser grans professionals. Per què ara qui vol copiar els estàndards patriarcals? Només falta que una dona exercint de sommelier embarassada i escopint el vi que tasta no faci mal a la vista. I que la maternitat no sigui per tant de temps un fre a la fires internacionals, als tastos en horari familiar”. També es manifesta que “el món del vi ha estat dominat per homes i encara avui dia són la seva cara més visible. Cada vegada som més dones en el vi i volem reivindicar la nostra professionalitat sense perdre la nostra essència. Fem vins igual de bons, vins per a tots els sexes, tastem amb la mateixa intensitat i comuniquem amb la nostra autenticitat personal. És hora que tinguem les mateixes oportunitats i estiguem en totes les ocupacions del sector del vi”. El manifest acaba afirmant que “organitzem degustacions de dones de vi per donar-nos a conèixer, canviar estereotips, prejudicis, costums per animar a altres dones a dedicar-se al preciós món del vi. Perquè quan sumem el nostre cupatge és encara millor”.
!--akiadsense-->
Només un 21% de productores
A Catalunya, dels més de 32.000 socis productors, només el 21% són dones. En l’àmbit de la cooperativa, només un 4% de dones arriben als òrgans de govern i un ínfim 1,8% són presidentes de cooperatives. Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), en el marc de les actuacions del grup de treball per a la Igualtat de Gènere, s’ha organitzat pel proper 14 de març una jornada per “celebrar i reivindicar” el paper de la dona de les cooperatives agràries catalanes.
Volen propiciar que les dones de les cooperatives “ens ho creguem i comencem a potenciar complicitats, compartir experiències, discutir sobre els obstacles de ser dones al món rural i incentivar canvis”. L’acte tindrà lloc a les Terres de l’Ebre. Ramona Mota, responsable del grup de treball per a la Igualtat de Gènere de la FCAC, lamenta que “en el món rural cooperatiu, la dona viu una doble invisibilitat: pel fet de ser dona i per desenvolupar-se en un sector tradicionalment masculí”. S’afegeix que “moltes dones participen de manera informal, irregular i precària en el mercat de treball perquè el caràcter majoritàriament familiar de les cooperatives agràries amaga, molt sovint, l’important paper de les dones en tasques que elles han d’adaptar i compaginar amb les responsabilitats familiars i domèstiques”.
D’altra banda, aquest dijous Mujeres del Vino va fer un tast al Celler de Gelida de Sants. L’acte va atraure més de 250 persones, i fins i tot hi va assistir la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà; el director general de l’Incavi, Salvador Puig, o la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens. La gran afluència va acabar ofegant l’acte. Hi van participar Almudena Alberca (MW del Grupo Bodegas Palacio 1894); Meritxell Falgueras (Podere San Cristoforo de Gavorrano, a la Maremma Toscana); Mireia Torres (Família Torres i Jean Leon); Marta Rovira (Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat); Alejandra Sanz (Bodegas Menade de Rueda); Anne Joséphine Cannan (Clos Figueras); Olivia Bayés (Marco Abella de Porrera); Merche Dalmau (Clos Galena de El Molar); Marta Pedra (La Vinyeta de Mollet de Peralada i Vins de Pedra de Montblanc); Mari Carmen Ferrer Escoda (Bàrbara Forés de Gandesa); Marta Casas i Maria Elena Jiménez (Parés Baltà de Pacs del Penedès) i Anaïs Manobens (Caves Maria Rigol Ordi de Sant Sadurní d’Anoia).
Meritxell Falgueras manifesta que han organitzat aquest tast “ja que el món del vi ha estat sempre molt masculí, i per ajudar a tenir visibilitat a les dones que estan fent una feina excel·lent”. Creu que “existeixen només vins bons i de no tan bons, indistintament del sexe”.
“No podem classificar els vins com a femenins o masculins”
Mercè Cuscó, del celler Mas Candíde Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, diu que admira a dones que amb la seva feina han pogut destacar en un sector dominat històricament per homes (tant en el camp de l’elaboració com en els tastos). Afirma que “icones com Madamme Bize Leroy i Jancis Robinson són un gran referent i ens demostren la capacitat i el camí que tenim per recórrer. Precisament, també són un exemple de que no podem classificar els vins com a femenins o masculins segons si és un home o una dona qui els elabora”. En aquest sentit afegeix que el caràcter i personalitat dels seus vins i d’altres elaboradores com Sara Pérez ens demostren que no podem caure en estereotips”.
!--akiadsense-->
L’enòloga Irene Alemany, copropietària del celler vilafranquí Alemany i Corrio, afirma que “hi ha vins bons i vins dolents fets pels dos gèneres”. És del parer que “la qualitat, la sensibilitat i la manera de fer és aliena al gènere, i no hi ha unes qualitats que tinguin els homes i unes altres que tinguin les dones”. Dit això, apunta que troba “molt ridícul” parlar de vins femenins i masculins, i reconeix que no li agrada participar en tastos de dones o per a dones “ja que em molestaria molt que es fessin tastos d’homes i excloguessin les dones”. De fet, remarca que “m’agrada fer tastos amb persones i per persones”. Reconeix, però, que “hi ha un problema social d’educació de base pel que fa a la igualtat”, i que el que cal és arribar a la paritat efectiva. També afegeix que “diferenciar masculí i femení als tastos és fer 10.000 passos enrere”.
!--akiadsense-->
Anna Martí, autora dels vins Bi del celler Ca n’Estruc d’Esparraguera, manifesta que “si partim de l’estereotip que el vi femení és fi, delicat, expansiu, lleuger, fred, prim, suau… I, per contra, si el vi masculí és punxant, vibrant, musculós, exuberant… Aleshores, crec que el vi no és femení o masculí, va amb la persona”. Entén que “hi ha dones que fan vins molt potents que són la bomba!, i també homes que fan vins finíssims. Per tant, com a la vida, el caràcter (dels vins) no ve determinat pel sexe”. Reconeix que li encanta “tastar amb dones (i homes)”, però apunta que “no voldria que els meus vins fossin millors o pitjors perquè estan fets per una dona. De fet, calen moltes mans per fer un vi i a casa, tan a la vinya com al celler, som homes i una dona”.
!--akiadsense-->
Marta Pedra no creu que existeixi un vi femení. Reconeix que hi ha un equip darrera de tots els vins. Ara bé, defensa els tastos de dones com “una forma de fer soroll, d’ajuntar-nos i de conèixer-nos”. Tampoc Almudena Alberca considera que hi hagi un vi femení. La primera MW espanyola opina que “hi ha gustos més enllà dels gèneres”. En aquest sentit apunta que “hi ha dies que em venen de gust vins lleugers, i d’altres que vull vins robustos”.
!--akiadsense-->
Marta Rovira veu que els tastos de dones són “una forma de divulgar els vins des de la veu de les dones, des de la seva mirada i perspectiva i des de la seva sensibilitat”. Aquesta vitivinicultura penedesenca amb celler a Bellmunt del Priorat entén un vi femení com aquell que “s’expressa de forma més subtil, potser aparentment més lleuger, i que es va obrint a poc a poc, que ens sorprèn com més temps passa des de que l’hem començat a olorar”. En canvi, “un vi masculí és per a mi aquell que té una presència més immediata, amb més cos i estructura”.
!--akiadsense-->
Anne Joséphine Cannan es mostra convençuda que “no hi ha un vi femení o un tipus de vi fet per a dones. Penso que cada productor o enòleg fa el vi que li agrada i que, moltes vegades, el vi reflecteix la personalitat de l’elaborador. A aquesta vitiviniculotora de Gratallops lio agrada pensar que fer un vi és com fer un quadre, Per exemple: al Priorat tenim tots el mateix entorn (llenç) les mateixes varietats (colors), els mateixos pinzells (eines) i cada vi és diferent (el quadre final és sempre diferent d’una persona a l’altra).
!--akiadsense-->
Mari Carmen Ferrer és del parer que “no podem reduir el vi a un gènere”. Sigui com sigui, però, aquesta vitivinicultura de Gandesa explica que “al final un vi expressa moltes coses: Història, idees, formes de pensar, persones, cultura, paisatges. I tot això et pot portar a sentir un vi femení”.
!--akiadsense-->
Per la seva banda, l’enòloga Marta Casas afirma que “els tastos de dones fa un temps que han anat sorgint per celebrar que cada cop hi ha més dones en el món del vi, un àmbit com tants d’altres liderat per homes”. Casas, que dirigeix l’enologia del celler Parés Baltà amb la seva cunyada, creu que “per sort, les dones cada cop tenen més cabuda en un ventall amplíssim de feines, i on es pot comprovar que el treball que fan és molt exitós” . Recorda que tant a nivell nacional com internacional, neixen esdeveniments en relació les dones i el vi, i això ho veu “com un tribut en general al cercle femení que s’inicia, que hi treballa, que s’hi sent involucrat, que aprecia l’evolució i moguda dels cellers on intervenen dones en diferents nivells de treball (enòlogues, viticultores, gerents, sommeliers…) I on també els homes poden observar aquesta evolució que aporten les dones al món del vi: Com es transmet, com se sent, com es viu, com s’interpreta una nova visió de la mateixa realitat”. Per a aquesta enòloga vilanovina, “un vi no és ni femení ni masculí. Simplement pot tenir característiques organolèptiques i de textura que transmetin elegància, rudesa, finor, intensitat, frescor, estructura, volum, sedositat… I no per això hem de fer un símil o metàfora genèrica del que transmet un home o una dona. El tast és tan subjectiu que la percepció de cadascú queda diluïda en tot aquest concepte de femení o masculí”.
!--akiadsense-->
La farmacèutica Merche Dalmau, propietària del celler Clos Galena, considera important el paper de la dona en el món del vi i que “prengui la rellevància actual”. Recorda que ha estat un món dominat per els homes, i celebra que “cada vegada som més les dones i volem reivindicar la nostra professionalitat”. Es mostra convençuda que “els tastos només de dones fomenten i ajuden a la difusió d’una imatge en la que la dona es protagonista. També es coneixen cada cop més dones influents en el món del vi. Elaborem i comercialitzem vins que, en el moment de trepitjar les vinyes , no es busca identificar femení o masculí. L’enòleg o enòloga determinarà l’estil i el vi, i serà resultat del esforç de tot l’equip”.
!--akiadsense-->
Olivia Bayés de Marco Abella, creu que les dones al món del vi “aportem tendresa, subtilesa i delicadesa. Sense adonar-nos-en, transmetem al vi la nostra personalitat”. Afegeix que en el seu cas, on els cupatges són decidits en equip i ella és la única dona, sempre li demanen que hi digui la última paraula. Creu que “aquest gest ja ho diu tot”. També apunta que “en un món molt masclista des de fa molts anys, millor dit segles, és molt important que per fi comenci a saber-se que darrera d’una ampolla de vi i d’un celler hi ha enòlogues, gerents, viticultores, comercials i comunicadores. És per això que trobo tan important que es facin tastos de dones. Costa, sobretot quan ets jove i dona, que et facin cas, i crec que hem aportat matisos al vi que abans potser no estaven tan destacats”. Així mateix creu que, en general, “a les dones ens agraden més els vins frescos i delicats que puguin maridar bé amb el menjar, i aquesta, justament, és la tendència actual. Aquest seria un vi femení. Als homes potser els hi agraden els vins mes explosius”. La copropietària del prioratí celler Marco Abella diu que “en el nostre celler un dels vins més femenins que fem és el Roca Roja”.
