!--akiadsense-->
Com s’afirma des del Consell Regulador, la Denominació d’Origen Costers del Segre és un “mosaic” format per set territoris repartits al llarg de tota la conca del riu Segre i del Pirineu lleidatà amb l’objectiu d’agrupar i dotar d’entitat pròpia la vitivinicultura de la província de Lleida. Des del Consell Regulador també s’afirma que la DO compta amb unes característiques pròpies i ben definides que la diferencien de les altres, “com la privilegiada situació de sòls amb composició calcària i un clima mediterrani marcat, que presenta unes fortes oscil·lacions tèrmiques estacionals i diàries, fets que el fan ideal per al cultiu de la vinya”. No s’escapa a ningú, però, que aquesta àmplia i diversa DO, amb fins a set subzones i que està integrada per 60 municipis situats en 10 comarques lleidatanes, fa temps que es vol dotar de més personalitat. Entre els seus paisatges se’n diferencies quatre de muntanya (a la subzona de les Valls del Riu Corb hi ha vinyes situades per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar; a més de les ja tradicionals Pallars, Artesa i Garrigues. La DO compta amb una superfície de fins a 4.002 hectàrees de vinya (de les quals 1.773 són de Raimat), 432 viticultors i 2.540 parcel·les. La producció de setembre de 2018 a octubre passat s’ha situat en 6.883.155 ampolles (poc més de 151.000 menys que l’any anterior).
A Costers del Segre el debat sobre les varietats autòctones i foranes, i la recerca d’una o vàries varietats bandera, insígnia, fa temps que està obert. Es busca una o més varietats remarcables i diferenciades de les moltes altres autoritzades a la DO. També hi ha qui ha apostat per una varietat no autoritzada en el plec de condicions del Consell Regulador de la DO Costers del Segre. Es tracta de Família Torres i la seva varietat gonfaus, de la qual ja han plantat més de 10 hectàrees a la gran finca de Purgatori de Les Garrigues (Mas de l’Aranyó, al Parc Natural dels Bessons). La gonfaus va ser trobada el 1998 al poble de Santa Eulàlia de Puig Oriol, al Lluçanès, comarca d’Osona, i el nom li ve donat per un camp situat al sud de la localitat conegut com Quintà de Gonfaus. Es tracta d’una varietat femenina poc productiva i molt ben adaptada a la sequera. El camí per a legalitzar-la no serà, però, ni curt ni fàcil.
!--akiadsense-->
La qüestió sobre la recerca de la varietat o varietats identitàries s’ha reobert amb força arran la conferència inaugural promoguda per l’agència Comopomona en el marc de l’onzena edició de la Festa del Vi de Lleida. Alguns destacats elaboradors volien apostar per la varietat blanca macabeu vistos els bons resultats d’alguns vins que s’han convertit en emblema de la DO. Posteriorment es va posar damunt la taula ressuscitar la varietat trobat negra (que diversos cellers han plantat de manera experimental), encara que alguns no hi veuen la possibilitat real d’obtenir-ne grans vins. En la tasca de recuperació hi va tenir una destacada influència l’Associació Slow Food Terres de Lleida – Cultures Trobades. El director i copropietari de Comopomona, el periodista Rafa Gimena, afirma que “hi ha varietats com la macabeu o les garnatxes blanca i negra, molt ben adaptades, i que donen vins de molta qualitat i una frescor i acidesa particulars a Lleida. Però la recuperació de la trobat pot ampliar el patrimoni vitivinícola de Costers del Segre”.
Pau Moragas, responsable de producció i vicepresident del celler L’Olivera de Vallbona de les Monges, recorda que es va començar a parlar de la trobat sobre l’any 2007, fruit de la confluència de dues iniciatives: “per una banda, l’interès de L’Olivera en la recerca i l’estudi del patrimoni de varietats històriques de la seva zona, i veure de quina manera aquestes varietats podien formar part de la tipicitat de les Valls del Riu Corb i la DO Costers del Segre; i, per altra banda, la posada en marxa del projecte Cultures Trobades-Vinyes Trobades”.
Fruit d’aquesta col·laboració es va establir una metodologia de prospecció, identificació, conservació i multiplicació de varietats històriques (sobretot a la zona del Montsec i la Noguera). Es va veure l’existència de vinyes molt antigues “on la trobat apareixia de forma recorrent,i encara es conservava a la memòria de molta gent”. Es van anar inventariant les varietats històriques de Lleida (es van identificar més d’una desena de varietats desconegudes, sense nom). Ara fa un parell d’anys la DO Costers del Segre, segons Pau Moragas, “va començar a interessar-se per posar en valor les varietats històriques, signant-se un conveni amb Vinyes Trobades”. Es va decidir que la trobat fos la primera d’aquestes varietats històriques recuperades. A hores d’ara, s’ha demanat la inscripció de la trobat al catàleg de varietats de la DO, de Catalunya i d’Espanya i s’ha plantat de manera experimental en petites parcel·les (2.000 ceps el 2018 en mitja hectàrea, per exemple, a Cérvoles del grup Tomás Cusiné).
!--akiadsense-->
S’està estudiant si la trobat negra pot ser una varietat adaptada als nous temps i als nous consumidors: “menys alcohòlica que moltes varietats internacionals i que pot donar una mena de producte més fresc i fàcil de beure”. En definitiva, el que es pretén, segons Moragas, és “la valorització de la biodiversitat vitícola de Costers del Segre i, d’alguna manera, endreçar la percepció de la DO en relació a les varietats, ja que fins ara s’ha pensat que era una denominació molt liberal i poc endreçada amb les varietats que es fan servir”.
Ara per ara tothom prefereix ser prudent a l’hora de fer prediccions sobre la qualitat de la trobat negra. L’han plantat, per veure’n les possibilitats vinícoles reals, una desena de cellers de la DO Costers del Segre. N’hi ha de plantada des de Vallbona de les Monges a Castelló de Farfanya, passant per la Pobla de Cérvoles, la Sentiu de Sió o Vallbona de Balaguer. La majoria prefereix estudiar la varietat i experimentar vinificacions abans d’aventurar-se a dir com ho veuen. És el cas de l’enòleg penedesenc de llarga trajectòria Pere Escudé, el director tècnic del nou celler de Sanui. Diu Escudé que “tinc ganes de plantar aquesta varietat que no conec, i veure què pot donar”. Afegeix que “ara per ara no m’atreveixo a donar una opinió”. Pilar Salillas, enòloga de Lagravera d’Alfarràs, es mostra més aviat partidària de buscar aquelles varietats bandera que millor s’adaptin a cadascuna de les zones de la DO Costers del Segre.
!--akiadsense-->
El president del Consell Regulador de la DO Costers del Segre, Tomàs Cusiné, és partidari de compartir la mateixa metodologia per tal d’explorar la viabilitat de la trobat negra. Opina que “pot ser interessant”, però en cap cas per elaborar-se un gran volum d’ampolles. Hi veu la possibilitat d’elaborar un producte “diferencial”, tot i que manté dubtes si “a baix al pla” es pot adaptar bé. La veu comparable a un sumoll. Al grup de cellers Tomàs Cusiné, però, les grans apostes passen per la macabeu i per la garnatxa i la carinyena.
David Barriche, enòleg responsable del celler Purgatori, desconeix si la trobat pot tenir tot el potencial necessari per convertir-se en una varietat ensenya. Sara Jové, del celler familiar Mas Blanch i Jové, on han plantat 1.800 plantes d’aquesta varietat autòctona, prefereix esperar a vinificar aquesta varietat d’aquí a tres anys abans de posicionar-se sobre la seva viabilitat. Apunta que “primer han de créixer els ceps”. Amb el gran aiguat del 22 de novembre, amb fins a 246 litres per m2 acumulats, se’ls va inundar la vinya de trobat, però no ha patit danys. El pare de Sara, Joan, recorda que aquesta era una varietat per penjar, ja que aguantava molt per ser menjada. A Mas Blanch i Jove tenen clar que les principals noves apostes, amb més plantacions l’any que ve, vindran de la mà de les varietats garnatxa i garnatxa negra.
La trobat negra, segons la Direcció General d’Agricultura de la Generalitat, és una varietat antiga de raïm negre molt característica a la comarca de la Noguera i altres zones de les comarques de Ponent, “tot i que va arribar a estar en forta regressió”. El cep és vigorós, però poc productiu. Produeix un raïm de mida i compacitat mitjana. Es distingeix per tenir una fulla pentagonal, amb cinc lòbuls, i l’anvers solcat com la pell d’un gripau. S’utilitza per vinificar i en resulten vins rojos, lleugers i de sabor particular. Se la troba a La Noguera i el Pallars Jussà, i també a la Segarra, el Segrià, l’Alt Urgell, el Solsonès i el Pallars Sobirà. És un cep vigorós, però poc productiu. És més precoç que la garnatxa.
A la trobat blanca (torbat en alguerès, tourbat o també descrita com a esquitxagós) se l’ha vinculat amb les malvasies. De fet, també és coneguda com a malvasia del Rosselló. Alguns ceps centenaris es troben en una increïble vinya de Castelló de Farfanya (a La Noguera), i donen raïms que formen part del vi La Pell i d’un escumós de limitadíssima producció del celler Lagravera. En d’altres contrades es coneix a la trobat blanca com a torbato bianco o alcañón. Per microsatèl·lits sembla que s’ha demostrat que la trobat blanca no té res a veure amb la tourbat o malvasia del Rosselló. Sí que seria, però, la mateixa varietat que l’alcañón del Somontano. Hi ha qui l’ha descrit afirmant que té cos, poca acidesa, color groc palla pàl·lid amb tons verds i un grau alcohòlic alt. Els raïms són grans i molt solts, amb baies mitjanes. Aquesta varietat aporta vins rics en alcohol i de poca acidesa, la qual cosa fa necessari la selecció de llevats per a aportar aromes d’interès. És una varietat molt minoritària blanca que, a més de a la DO Costers del Segre, es troba a la Comunitat d’Aragó i en algunes DO pròximes com ara Carinyena, Campo de Borja o Calatayud.
