!--akiadsense-->
Isabel Vidal, cap sectorial de la Vinya de JARC, exposa al Parlament una sèrie de propostes per revertir la crítica situació dels productors de raïm per a vi base per la Denominació d’Origen (D.O.) Cava, després de recordar els motius i els últims episodis de reunions i mobilitzacions a causa de la crisi de preus, que van culminar en la vaga del 5 de setembre.
La cap sectorial de la Vinya de JARC, va comparèixer aquest passat dimarts davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) amb relació a la situació dels viticultors productors de raïm i de vi base per la D.O. Cava.
Vidal ha instat als membres de la Comissió a què treballin conjuntament per buscar solucions per al sector, començant per debatre sobre el règim de plantacions de vinya, de la llei de la competència, de la llei de morositat, normatives europees i estatals susceptibles que es poden canviar si no compleixen la seva funció.
Per altra banda, la cap sectorial de la Vinya de JARC va voler compartir unes reflexions dirigides al sector productor i elaborador, un dels pocs sectors, per no dir l’únic, que disposa d’eines per regular i equilibrar l’oferta i demanda. Vidal ha anunciat que “exigirem claredat i compromís per part de les empreses elaboradores, hem de saber quina és la seva estratègia i si aquesta és sostenible i compatible amb un sector que es vol reinventar”. JARC ha instat, també a implementar el pla estratègic de la D.O.P. Cava o altres alternatives com fer ecològica la viticultura d’una denominació d’origen sencera, o la inscripció única de les parcel·les de vinya dins d’una D.O.
Normatives que perjudiquen la baula més feble
A la seva intervenció, JARC ha fet un repàs de les diferents regulacions, normatives i Lleis que pretenen “endreçar” el sector però que deixen desprotegits als productors. Vidal ha citat la normativa que regula el potencial de producció vitícola (RD1338/2018 del 29 d’octubre i posterior modificació parcial RD536/2019 del 20 de setembre), que estableix un termini màxim de 5 anys entre l’arrencada d’una parcel·la de vinya i la seva replantació; amb l’objectiu d’oferir una oferta continuada i suficient, “deixa molt poca capacitat d’autogestió al viticultor” i a més, ha afegit que va en contra de les bones pràctiques agrícoles en termes de sanitat vegetal.
Aquest mateix reglament establia el nou sistema per les plantacions de vinya basat en autoritzacions a partir del 2016, una normativa que permet l’autonomia als òrgans de gestió de les denominacions D.O. per fer recomanacions de no plantar si es demostra que hi ha risc d’oferta excessiva. Vidal denuncia que el Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente va denegar la petició que JARC va fer, en el marc del ple del CR de D.O.P. Cava, i va permetre una ampliació de 6.000 hectàrees de superfície plantada, en contra del què recomanava l’estudi realitzat per l’entitat agrària. Pel que fa al preu, JARC proposa que els observatoris de preus de cada sector agrari, que disposen d’històric d’estudis de costos de producció, funcionin com taules sectorials “on es pugui debatre i proposar un preu mínim de referència per garantir la rendibilitat i el futur”.
Com a crítica a la Llei de la Competència, Vidal ha recriminat que no preserva el sector agrari, “ja que en tractar-se de productes peribles o frescos estan en posició de feblesa davant les empreses elaboradores i no tenen marge per a la disconformitat o oposició.” També ha lamentat que la Llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària que pretén protegir l’operador més feble amb la formalització de contractes per escrit que incloguin el preu i els terminis de pagament, es vulneri constantment.
Aquesta Llei regula que els productes peribles o frescos com el raïm s’han de pagar a 30 dies des de la finalització de l’entrega al celler però en la majoria dels casos no es compleix perquè s’acullen a una nota interpretativa, publicada posteriorment, sobre una suposada “validació de la collita”, que els permet dividir el pagament en diferents terminis. Aquesta situació deriva en alguns casos en què els productors no cobren fins al primer trimestre de l’any següent a la verema. JARC ha sol·licitat que es revisi aquesta interpretació totalment insostenible pels viticultors.
Grans empreses que busquen rendibilitat immediata
Durant la seva intervenció, JARC ha resumit dels esdeveniments succeïts entorn de “la davallada ruïnosa” del preu del raïm i del vi base, que va culminar amb una aturada per part de viticultors i cooperatives i una gran mobilització al Penedès, que va aplegar 500 viticultors i 300 tractors.
Vidal ha tornat a expressar com grans empreses elaboradores com Codorníu-Carlyle, Freixenet-Henkell i Jaume Serra, van ignorar la recomanació del Ple de la D.O., i a la que JARC es va adherir, d’apujar el preu del raïm en totes les varietats i qualitats per la campanya d’enguany, i van provocar “una situació dramàtica pels viticultors pocs dies abans de començar la verema.”
El motiu, segons la representant de JARC, està clar, és “fruit d’una política desencertada del cava promoguda per les grans empreses i acceptada per la resta del sector. S’ha volgut conquerir els mercats a base de volum i preu i això no és compatible ni amb l’esperit ni les normes d’una Denominació d’Origen.”
