!–akiadsense–>
Dominik Huber és el responsable de Terroir al límit, un celler de la DOQ Priorat de prestigi reconegut que el passat mes de setembre va tocar el cel amb el seu vi Les Manyes 2016: Parker li va donar 100 punts. Tot i això i malgrat ha estat inevitable parlar-ne, aquest dilluns el protagonisme l’ha tingut el seu nou projecte a la DO Montsant, Terroir sense fronteres.
Huber no té pèls a la llengua. I ja sigui perquè és alemany i en les seves explicacions va per feina o bé perquè s’expressa en castellà, un idioma que no és el seu, la qüestió és que ha estat molt directe deixant anar les seves opinions sobre allò que fa, allò que vol fer i com veu la DOQ Priorat i la DO Montsant en aquest moment. Amb la primera especialment crític i amb la segona d’un entusiasme exultant.
La casualitat va fer que acabés comprant unes vinyes de la DO Montsant, “una DO que no coneixia i que sincerament no m’interessava”, diu. “Estic molt sorprès de la DO Montsant, ho he de reconèixer. I aquesta cosa que he sentit a dir tantes vegades que el Montsant és el germà barat del Priorat és una falàcia. No ho veig així gens. Ara mateix em sembla més interessant el Montsant que el Priorat. Hi ha una DO més liberal, més oberta i més intel·ligent que al Priorat” afegeix.
La seva principal queixa rau en les limitacions, especialment pel que fa la graduació. Recordem que la DOQ Priorat exigeix un mínim de 13’5º. “El color i el grau continuen sent les raons que dona la DOQ Priorat per definir-se. I això és un problema” assegura. A més amb la categotizació dels Noms de la Terra, per Huber, “s’han precipitat. Han volgut emirallar-se amb la Borgonya, quan ells han necessitat 600 anys per entendre realment les característiques dels seus vins i els seus terroirs per poder-los classificar”.
“No és que estigui decebut amb el Priorat, estic decebut de com es gestiona. És un petit club que fa i desfà com volen alguns dels seus integrants. A més això del grau és un problema. El vi és un aliment i com l’alimentació també ha d’anar evolucionant. Abans menjàvem molta més carn i ara mengem més verdura, per exemple. I per això els vins del Priorat haurien d’evolucionar cap a vins més lleugers, més frescos. Hi ha garnatxes de 12º del Montsant esplèndides que són molt més expressives que les garnatxes del Priorat”.
Malgrat la crítica i tot i reconèixer que la seva marca està prou consolidada com per estar al mercat sense l’empara d’una denominació d’origen, Huper no té intenció de sortir de la DOQ Priorat, “visc a Torroja, és del lloc on surten els vins que fem i vull poder-ho posar a l’etiqueta. Per mi els vins han de tenir dues coses importants: t’han de commoure emocionalment i t’han de transportar a un lloc en concret”.
I de la crítica a la DOQ Priorat ha passat a la defensa de la DO Montsant. “És una denominació amb molt de potencial. És menys uniforme que el Priorat. Té quatre tipus de sòls, amb diferents alçades. Els vins que es fan a la DO Montsant haurien de ser molt diferents dels que es fan al Priorat. Jo crec que està en el camí”. I sentencia assegurant: “em sento més lliure al Montsant. El meu peu de suport és el Priorat, però el peu de jugar és a la DO Montsant”.
En aquest camí, diu, hi ha Terroir sense fronteres. El projecte neixia fa dos anys, pero les 25.000 ampolles de la primera anyada s’han venut íntegrament al mercat estranger. “Bàsicament perquè no havia trobat un partner de distribució pel mercat català. Però ara sí, des del mes de setembre hem arribat a un acord amb Petit Celler-Excelsia. Estic molt content amb Cuvée 3000 que ens porta Terroir al límit, però no volia que el mateix distribuidor portés les dues marques. Això ho tenia clar”, explica.
!–akiadsense–>
Terroir sense fronteres té quatre referències. S’elabora a un celler de Capçanes de Josep Grau. “Fem un intercanvi de cellers, sense diners pel mig. Això també és maco”, assegura. Són vins que no s’elaboren en fusta. Només en acer inoxidable, ciment i àmfora. Tal com fan al Priorat, sense desrapar. Amb preus que oscil·len entre els 15 i els 290 euros. I tots ells amb noms catalans: Brisat, Negre, Vèrtebra de La Figuera i Guix Vermell. “Ja que jo no parlo català, volia que els noms fossin representatius del seu lloc d’origen. Alguns amb el nom de la finca i d’altres simplement perquè ens agradaven” explica el responsable del celler.
El Brisat (blanc) és un vi elaborat amb un 75% de garnatxa blanca i un 25% de macabeu, però la propera anyada serà només de garnatxa. El Negre, té un 75% de garanatxa negra i un 25% de carinyena. Els dos passen 6 mesos en dipòsits d’inox. El Vèrtebra de la Figuera és 100% garnatxa negra i la criança, també de 6 mesos es fa en ciment. I finalment el vi top, el Guix Vermell, també és un monovarietal de garnatxa negra que fa la criança, també de 6 mesos, en àmfora.
Les casualitats porten Huber al Montsant
Dominik Huber i el seu soci aleshores, el sud africà Eben Sadie (al 2011 va deixar el projecte per tornar a casa) ja havien muntat el celler Terroir al Límit a Torroja del Priorat. Un dia, Huber, estava dinant a un restaurant d’Escaladei i va veure passar un tractor carregat de raïm. “Mai havia vist un raïm d’aquell blau. Vaig fer parar el tractor per tastar aquell raïm. Era molt especial, molt complex i volia saber de quina vinya venia i qui era el propietari”, explica.
!–akiadsense–>
Van localitzar els propietaris però no volien vendre la finca. Sí que hi van poder comprar el raïm i es d’aquesta finca, prop de Mas Déu que es va començar a fer Les Manyes, el vi insígnia del celler. Però per Dominik Huber, “és molt difícil fer allò que tu vols si tu no controles la matèria primera, en aquest cas la vinya” i per això va seguir insistint a la família propietària durant anys. Va passar el temps sense èxit fins que finalment fa quatre anys van aconseguir comprar. Però hi havia una condició: a més de les vinyes del Priorat, en el mateix pack s’havien de quedar 4 hectàrees de vinya de la DO Montsant. “A nosaltres no ens interessava, no hi volíem fer res allà, però volíem tant que les garnatxes amb les que fèiem Les Manyes fossin nostres que vam accedir”.
El primer any van vendre el raïm però el segon any el van vinificar per veure si realment aquells vins tenien potencial. “Va ser aquí que me’n vaig adonar que era del mateix nivell que Les Manyes o fins i tot millor”, recorda Huber, i en aquell moment va començar l’aventura de Terroir sense fronteres que ara ja sí es poden trobar a Catalunya.
Terroir al límit, el projecte consolidat però canviant
La trobada d’aquest dilluns al Petit Celler de Barcelona, ha servit també per presentar les noves anyades de Terroir al límit de la DOQ Priorat.
La novetat més destacada és que el Terra de Cuques, ja no és un Vi de Vila. “Sempre teníem problemes quan es feien els tastos per determinar els Vins de Vila. Ens han dit que el nostre és un vi que no té la tipicitat necessària per ser representatiu del municipi i per això hem decidit sortir-ne”, detalla Domik Huber.
Una altra de les novetats és que preveu que en uns cinc ja no farà servir fusta per la criança dels vins.
!–akiadsense–>
En aquest celler s’elaboren 7 referències, però l’estrella és en aquest moment Les Manyes. L’anyada 2016 va aconseguir 100 punts Parker. Huber admet que tot i que les puntuacions de la revista Wine Advocate ja no tenen la influència que tenien fa uns anys, “aconseguir 100 punts Parker és extraordinari. Ens han augmentat les vendes en molt pocs temps i també m’ha esperonat a voler-ho fer encara millor. Sóc molt competitiu”.
En aquests moment un 85% de la seva producció es ven a l’estranger. Al propietari de Terroir al límit li agradaria poder arribar al 20% del mercat local, “perquè aquest és l’important”, diu.
Calcula que arribarà a un màxim de 100.000 ampolles a la DOQ Priorat i veu claríssim que dels dos projectes que té en marxa, el que té més potencial és de la DO Montsant.
