Els últims 188 ceps d’una garnatxa del Priorat rescatada de l’oblit

Preocupació pel futur d’un clon escassíssim del qual s’elabora un singular vi del Priorat
Garnatxa del Po
Garnatxa del Po | Ramon Francàs

Brillaba como la más querida sol tras sol de trabajo/ duro, / Enamoraba por mi suculenta esencia y persistencia.

Arrancada de mi entorno fui desalojada por las manos/ que me cuidaron/ Muchos años, abandonada en un rincón/ de mi tierra.

Surjo del ayer con viveza y tenacidad para recordar/ mis antiguos/ Filamentos en textura y cremosidad.

Alojando mi viveza para quedarme en esta historia. / Soy de nuevo vigorosa, pruductiva, sencilla y/ 

Complicada así soy yo…

“La garnacha del Po”

 

Amb aquest poema l’enòloga i sommelier Mar Galván presenta una raresa escassíssima del Priorat recuperada gràcies a un treball coral en el que hi ha participat la mateixa Mar Galván i el celler Clos 93 de El Lloar, amb la col·laboració de la DOQ Priorat i l’Incavi de la Generalitat. Es tracta de la garnatxa del Po, una vella vinya amb moltes faltes de la qual ja només queden 188 ceps que produeixen no més de 250 grams d’uns raïms que els costa molt de madurar i de fer grau. Rarament passen dels 13,5% (com a molt ha arribat als 14,2%). La Garnatxa del Po suposa el 0,0001% de la producció mundial d’aquesta garnatxa vella, segons Clos 93. Afirmen que és un clon de garnatxa del qual ja parlaven els monjos cartoixans, com consta en uns manuscrits que es conserven al Museu d'Història de Madrid. Rubén Sabaté no descarta que la Garnatxa del Po presenti candidatura a convertir-se en Gran Vinya Classificada de la DOQ Priorat. Hi ha qui afirma, en base a les anàlisis genètiques fetes, que la garnatxa del Po és, realment, la vitadillo o garnatxa basta. O sigui, una varietat minoritària sense prestigi. 

 

Mar Galvan i un dels germans Sabaté, responsables del celler Clos 93 i de la recuperació de la garnatxa del Po
Mar Galvan i un dels germans Sabaté, responsables del celler Clos 93 i de la recuperació de la garnatxa del Po | Ramon Francàs

 

 

És un il·lusionant projecte de recuperació de material vegetal. L’enòleg Rubén Sabaté, de Clos 93, diu que creuen que algunes plantes es van plantar directament reproduint vergues, però el cert és que a les faltes hi rebroten peus bords americans. Sigui com sigui, Mar Galván afirma que “no expliquem milongues”, mentre Rubén Sabaté puntualitza que “no estem dient que és el millor vi del món”. De fet, és un vi rústec, amb especial tannicitat i astringència, de volàtil alta i amb gran color per tractar-se d’una garnatxa. No té criança en fusta. L’única fusta que toca són la de les bótes de roure de 225 litres en les quals fermenta amb tapa oberta. El barret el formen grans sencers, als quals se’ls sotmet a una maceració carbònica parcial. Fermenta amb llevats i bacteris indígenes, sense peu de cuba. Les fermentacions són molt lentes (poden allargar-se una quarantena de dies). Tampoc es sembra per a induir la fermentació malolàctica.

 

La garnatxa del Po del celler del Priorat, Clos 93
La garnatxa del Po del celler del Priorat, Clos 93 | Ramon Francàs

 

No només és singular per estar elaborat al 100% amb una garnatxa de cicle llarg pràcticament desconeguda sinó per criar-se en ampolla, durant dos anys, sota terra, en un lloc que es manté en secret per evitar espolis. S’elaboren un centenar d’ampolles per anyada (entre 85 i 90 els darrers anys) emparades per la DOQ Priorat. S’ofereixen a un preu unitari de celler de 99 euros amb IVA inclòs (un distribuïdor l’ofereix als seus clients a 140 euros). Es presenta en un pàckaging també molt singular: una caixa de fang feta artesanalment per un ceramista del Lloar.

 

La garnatxa del Po del celler Clos 93

 

  

Mar Galván no amaga la seva preocupació pel futur d’aquest projecte si no se’ls autoritza a plantar més. La vinya, que s’hauria pogut plantar fa uns 80 anys, es va morint. Afirma que la Garnatxa del Po, que es creu que és un antic clon d’aquesta planta ben poc vigorosa, és “un vi d’autor” amb el qual ha volgut retre homenatge a la manera de fer dels seus avis, a una manera d’elaborar “sense utilitzar químics”. També afegeix que “ha estat un desafiament enològic”. S’elabora en un petit celler molt justet, amb poques condicions i sense tecnologia (ni tan sols fred). Es tracta de Clos 93, que té com a ànimes els germans Rubén i Josep Maria Sabaté.

 

Aquest dissabte, aprofitant la coincidència amb la vuitena edició de la Mostra de vins de la vila del Lloar i les Solanes del Molar, Mar Galván i Rubén Sabaté van dirigir un tast vertical de la Garnatxa del Po, on es van servir totes les anyades des del 2018 al 2013. Actualment l’anyada del 2015 és la que s’està comercialitzant. El tast vertical, fet en copes manifestament inadequades, va evidenciar com el pas del temps va domant un vi que no és, d’entrada, gaire amable. Amb els anys, es va llimant la tannicitat però la fruita es va fent madura (fins i tot compotant, com en el cas del 2014). L’acidesa, en alguna anyada, i la volàtil els mantenen amb certa vivesa i frescor. Alguns ofereixen notes làctiques i florals (2015) i d’altres (2017) notes pròpies de la criança en roure (tot i que no hi ha fusta). També hi ha anyades que destaquen amb notes balsàmiques i de garriga mediterrània (un 2018 que encara està per domar i llimar).

 

La garnatxa del Po de 2017
La garnatxa del Po de 2017 | Ramon Francàs

 

La Garnatxa del Po de l’anyada 2013 ofereix una especial complexitat, amb notes d’anxova, de fruita compotada i d’olivada negra tot i una marcada acidesa volàtil. Van destacar anyades com la del 2016 (rodonesa i maduresa, amb notes a cuirs, una tannicitat més polida i una bona acidesa). L’anyada del 2014, de la qual ja només queda una ampolla, mostra un estil clàssic amb no gaire volum. El tast va finalitzar amb la presentació del Vi de Vila del Lloar de Clos 93.