L’Amic i la Figaflor del celler Bell Cros veuen la llum en ple desconfinament

Els responsables del nou celler del Montsant decideixen seguir amb el seu calendari malgrat la situació actual. Tastem en primícia els seus nous vins, el vi blanc La Figaflor i el vi rosat l’Amic
Els nous vins del Celler Bell Cros en ple confinament
Els nous vins del Celler Bell Cros en ple confinament | R.R.

 

El nounat celler Bell Cros de Falset, de la DO Montsant es va presentar el passat 23 de gener. El projecte personal dels empresaris i emprenedors suecs Ann i Peter Skoglund, es presentava en societat en un acte celebrat a la vinoteca Amovino de Barcelona. En aquella ocasió els responsables del celler van presentar els vins de la collita 2017 i 2018  com el Tracte, una sensacional carinyena de vinyes velles amb un criança de 6 mesos en bótes de roure francès de  225 l., el Camí, un vi elaborat amb carinyena, garnatxa negra i ull de llebre amb una criança on un 20% del vi rep una criança de 6 mesos en bótes de roure francès mentre el 80% restant roman en dipòsits d’acer. També vàrem tenir l’ocasió de tastar L’Addició, un vi blanc elaborat bàsicament amb garnatxa blanca que fa cupatge amb un 12% de macabeu i que després rep una criança de sis mesos en bótes de roure francès.

 

En el decurs d’aquella trobada es va anunciar que el celler també havia elaborat dos vins joves, de la collita 2019, que sortirien al mercat a aquesta primavera. Poc ens podíem imaginar tots plegats, aquella tarda-vespre de gener, tot el que ens esperava. Malgrat la situació generada pel Covid-19 i els seus devastadors efectes sobre el sector del vi, de la restauració i de l’hosteleria, el celler Bell Cros ha decidit tirar endavant els seus projectes previstos i en el decurs d’aquesta primavera entre confinada i inicialment desconfinada, ha tret al mercat els seus dos vins joves, un blanc i un rosat.

 

El vi blanc s’anomena La Figaflor, un homenatge a la figuera responsable de l’ombra que protegeix l’espai, al costa d’una cabana de pedra, on es reuneix l’equip del celler al final de les jornades de feina per compartir unes copes de vi. Una garnatxa blanca jove, fresca i afruitada que agafa volada gràcies als 4 mesos de contacte amb les seves mares. Garnatxa blanca, si, però amb un ADN molt lligat al seu terrer i que la fa prou singular per només fer-ne una glopada i donar-te compte de la seva procedència. Color groc pàl·lid amb reflexos verdosos, neta, brillant i glicèrica. Ben perfumada, amb notes de flors i d’arbres en flor primaverals. Una acidesa viva anuncia la seva joventut, a l’hora que és capaç de domar el seu grau alcohòlic i aporta una frescor que incita a desitjar-lo, mentre les notes afruitades conquereixen el paladar. Equilibra formatges de tota mena, però en especial les pastes toves de quallada àcida, fent-se íntim amic de la proteòlisi. Amb una mica més de temps serà el company imprescindible de les tertúlies de la nova (o de la vella) realitat, de l’excitació que acompanya cuinar un plat per la gent que estimes i quan arribi a la maduresa, serà el complement perfecte dels plats relacionats amb la cuina marinera més directe.

 

El vi rosat és L’Amic, una garnatxa negre que se li va donar quatre hores de maceració amb les pells, fet que li van donar la coloració que les lleis del màrqueting dicten en aquests moments. Un cop vinificat, quatre mesos de contacte amb les seves mares en dipòsits d’inox. L’obro i el serveixo a la copa, que va omplint amb el seu color provençal, no puc deixar de pensar que aquest color, malgrat tingui la seva raó de ser comercial, no identifica gens els vins de Catalunya i molt menys els del Montsant. Net, brillant i també glicèric, com el seu germà La Figaflor.

 

En apropar la copa al nas, l’expressió de la meva cara canvia, les aromes no es corresponen amb les sensacions que transmet el color, sinó que són les aromes que s’esperen d’un vi rosat de qualitat de casa nostra, aromes que fan desfilar per la ment fruites vermelles silvestres i fruites cítriques, d’aranja, que floten per sobre d’un fons que evoca el paisatge mediterrani i on destaquen en primer terme les notes anisades. El primer glop flueix per la boca amb un volum que no m’esperava i que és tota una declaració d’intencions del que vindrà. Una vegada més l’acidesa s’ha d’emprar a fons perquè el grau alcohòlic no impedeixi aflorar una certa sensació de frescor, però no pot amagar un cert tacte càlid.

 

En el pas de boca mostra un caràcter afruitat però vinós a la vegada que conclou amb unes delicades notes amargoses. Les sensacions que m’ha deixat el vi al paladar, han portat a que quasi sense donar-me compte hagi encès la barbacoa i s’estiguin cuinant uns talls de cansalada viada de porc ral d’Avinyó, unes botifarres i un cap de llom procedents de porcs criats de manera ecològica a la Plana de Vic  i que de ben segur es faran amics del vi.