Tast vertical de giró ros de Toni Gelabert, a la Confraria de Tastavins de Manacor

xxx

Toni Gelabert, vinater autodidacta, ens va citar en aquest temple del vi que és el molí de la Confraria de Tastavins de Manacor. En Toni, dins el món del vi ho ha après tot a base de prova i error. I de l’error a l’encert  d’elaborar aquests vins dels que avui podem gaudir en aquest tast de vins fets amb giró ros entre el 2005 i el 2015 guardats gelosament en botelles màgnum. El giró ros és una varietat de raïm blanc que en vint-i-cinc anys ha passat de l’oblit a ser protagonista de molts de vins que es fan a Mallorca. En Toni Gelabert es considera el descobridor d’aquesta varietat per l’elaboració actual de vins, més bé podríem dir el re-descobridor perquè el giró ja és citat en el Die Balearen de l’Arxiduc, però sembla que es tractava d’una varietat irregular, de baixa producció, amb dificultats de conreu encara que ningú discutia la seva qualitat, però en  el temps que s’estimava més la quantitat que la qualitat dels vins va caure en desús. En Toni Gelabert ens va relatar com va aconseguir rescatar-la de l’oblit.

xxx

 

I primer ens posa en el context del moment que es va preocupar per aquesta varietat. S’ha de dir que cap a la meitat dels 80 a Mallorca no es feia vi blanc. Els raïms blancs que existien es mesclaven amb els negres i d’allà sortia el vi nomenat clarete. Una gran diferència respecte del moment actual. En Toni i d’altres, en contra de l’opinió dominant varen plantar chardonnay del qual es deia que aquí no funcionaria perquè era més propi d’indrets freds, com Alsàcia o Borgonya. Desenes d’anys després aquesta és la varietat blanca més cultivada a Mallorca.

En Toni havia llegit de la seva existència al llibre de l’Arxiduc, però no  tenia constància de la seva presència. Els primers ceps els va trobar a Son Macià a ca l’amo en Guillem Sureda de Son Vell que en conservava una dotzena. Amb aquests ceps en va fer una primera prova que no va sortir de lo millor. Posteriorment, en va trobar a les vinyes d’en Joaquim Monserrat, tercera generació d’una família de viticultors, el qual en tenia un tres-cents ceps. Afirma que tots els ceps que hi ha plantats actualment a Mallorca de giró ros provenen d’aquesta vinya. I en el 1994 va començar a fer vinificacions experimentals, tot un seguit de proves-errors fins aconseguir un vi adequat per el consum i comercialització.

Posteriorment va venir la lluita amb l’administració per legalitzar el vi fet amb aquesta varietat que no estava acceptada encara que fos més antiga que tots nosaltres a l’illa, encara que entre els seus descendents tengui nets il·lustres com el callet, el manto negro, el batista o el gafarró. Però l’entrada a la Unió Europea va suposar acceptar una normativa estricta i les varietats per ser reconegudes havien de complir una sèrie de requisits que en el cas del giró ros varen tardar bastants d’anys a complir-se. En Toni relata les vicissituds viscudes, no sense humor, de quan va canviar de ser designada com otras variedades, a ser vi de taula, vi de la terra o, simplement, vi. Ell i un conjunt de cellers parlaven del vi fet amb les varietats prohibides i qualcun d’ells va tenir qualque disgust. Fins l’any 2013 no es reconeguda com a tal i, actualment, el creixement en hectàrees és exponencial.

xxx

 

Després de moltes proves ha arribat a aconseguir el giró ros d’alta qualitat que a més perdura en el temps. Per a tenir bon vi és ben sabut que la feina comença a la vinya i el giró s’ha de gestionar bé. No s’ha de forçar el rendiment, un 60% és l’adequat. La fermentació la fa en bota amb les lies, sempre de roure francès i nova, de torrat mitjà i de 350 L. Passa cinc mesos dins les botes on fa un batonage setmanal. Actualment té uns 2400 ceps i produeix uns 2700 L.

Tastam vins elaborats els anys senars entre 2005 i 2015. D’entrada s’ha de dir que sorprèn la longevitat d’aquests vins. Sempre es pensa que els vins blancs són de poca durada, els joves s’havien de consumir dins la mateixa anyada, si bé poc a poc va canviant aquesta idea. Els blancs en bota poden durar més, però sorprèn que amb més de quinze anys conservin tot el seu vigor.

Una vegada destapades les botelles i servides les copes sorprèn la homogeneïtat del color. Es noten molt poques diferències entre els diversos anys. Són nets, brillants, d’un color groc elegant. Deixa una llàgrima discreta dins la copa.

La graduació alcohòlica varia poc, majoritàriament 14º, un 13,5º i un altre 15º.

Aroma i sabor  manifesten un punt en comú, el de la bresca de mel, molt fresca, acabada d’extreure del rusc. Llavors sorgeixen altres aromes: anisats, a fruits secs, concretat en avellana, qualque toc cítric i qualcun d’herba: ruda. Dolçor ben integrada gens empallegosa. Untuosos. Tots ells omplen la boca i són de llarga durada.

Feta una enquesta entre els assistents sobre quin eren els seus preferits, destacà el 2005, seguit del 2011 i el 2009, sense desmerèixer cap dels altres.

Per en Toni Gelabert aquesta és la millor varietat de blanc del món. Fins i tot afirma que és la poesia feta vi.

xxx

 



Comentaris

envia el comentari