De què parlam quan parlam de menjar en temps de verema?

Una petita espipellada de gastronomia per descobrir que se'n duien a la vinya els veremadors d'un temps i que se'n dun ara

Aquests dies en què la verema ocupa una gran quantitat del temps dels que treballen a peu de vinya i de celler hi ha una part important que no s'ha de descuidar i que és el temps que aquest personal dedica al descans. Ah, i una altra que és la que passen amb els peus davall taula. En el Dietari de Verema que van fent a la web de la DO Pla i Llevant hem trobat un article interessant que parla precisament d'això: que es menja en temps de verema?

 

xxx
L'imprescindible berenar de verema a Can Majoral, on es fa com s'ha fet sempre | Can Majoral

 

D'entrada ens posen en situació tot explicant les diferències entre la campanya de recollida del raïm tal com la coneixem ara i com es feia temps enrere. Diuen: "Ens hem demanat que devien menjar a la vinya els veremadors el temps de les messes. La pregunta ve perquè la verema d'ara és molt diferent de la de fa 30 o 40 anys i les circumstàncies també són diferents. Ara dura prop de dos mesos, abans en 15 dies estava enllestida. La feina es feia a escarada, no hi havia temps per anar a casa a dinar amb els mitjans de transports existents. Així que s'havia de cercar una ombra o una caseta per recuperar forces".

  

Avui la cosa no ha canviat tant, si parlam d'aquells que fan feina a la vinya. Amb un parell d'exemples veiem que el popular "pa amb taleca" de les rondaies continua vigent.

  

xxx
El popular “pa amb taleca” de les rondaies continua vigent | Can Majoral

 

"Al camp es berenava d'una manera molt similar a l'actual, ens conta en Toni Caldentey. Sobrassada, formatge, pa, pa amb oli. I raïm. N'Andreu Majoral conte que a ca seva guardaven un camaiot per encetar-lo durant la verema. En Miquel Gelabert diu que encetaven una peça grossa de sobrassada, normalment el bisbe o, també, un camaiot fet de sobrassada. Sense canviar els components n'hi ha de més sofisticats que actualment, abans de la verema, fan un viatge a Menorca per proveïr-se de formatges que no es poden trobar als mercats mallorquins".

 

xxx
Verema en els anys 50 a Son Nadal (Felanitx). A l’imatge n’Antonina Muda, na Maria Antònia i dos Mateu Maiol. | DO Pla i Llevant

 

 

A l'hora de dinar es tractava de posar alguna cosa més contundent i els plats de temporada, d'estiu i de començament de tardor sovintejaven. Aquí va una mostra: "En el dinar trobam més diversitat d'aliments, però amb una constant, es tractava de plats que es podien menjar freds i ser preparats el dia anterior. En Joaquim Monserrat ens parla de la llampuga amb pebres, com un plat molt habitual. Els dos ingredients eren productes de temporada. Conten que les peixateres cercaven els pagesos per vendrer-los les llampugues. Llavors hi havia poca pesca d'aficionats com hi ha ara, sinó que els pescadors eren professionals, gent que vivia de la seva feina. En Miquel Rubio li agradava especialment les arengades i tomàtigues torrades. Aquest plat el solien preparar a la mateixa vinya.En Simó Bril parla del tumbet amb totes les variacions possibles, just vegetal, de pebres, patata i albergínia, o també, acompanyat de tallades de carn o de peix. El trempó també hi era present, encara que fa setanta anys trobaven que feia poca paret. En temps més recents ha anat guanyant adeptes. També les sopes seques eren fàcil de transportar i formaven part dels dinars. Amb el temps varen anar aparaguent nous plats com l'arròs d'estiu o les ensalades de pasta, en els que l'arròs i la pasta es mescla amb tomàtigues, pebres i cebes crues tallades a trossets petits amb un raig d'oli.

  

Si a la vinya hi havia una caseta i qualcú que s'hi pogués dedicar es podia preparar qualque plat calent. Així ho conten els dos Mateus Maiols. Uns humils, simples, però gustosos. Arròs amb caragoles recollides a la mateixa vinya i acompanyades de patata, o també, fideus de vermar, fets amb un sofrit de ceba i tomàtiga i patata".

  

xxx
Fideus de vermar, un dels plats calents que no hi pot faltar | Bodegas José L.Ferrer

 

Fred o calent, aquest era l'àpat més important del dia.

  

Pels curiosos que tenen interès amb tots els detalls us suggerim anar directament al blog i veure tota la informació:

http://doplaillevant.com/dietari-de-verema-18-que-es-menjava-en-temps-de-verema/?lang=ca