El president d'Eivissa reconeix que el sector del vi serà dels més perjudicats

El Consell Insular d'Eivissa posa en marxa plans de contingència per evitar la caiguda dels preus del sector primari davant la manca d'activitat turística i de restauració
El president del Consell Insular d'Eivissa en una de les últimes compareixences públiques
El president del Consell Insular d'Eivissa en una de les últimes compareixences públiques | Twitter

 

Eivissa, una de les Illes on la incidència de la pandèmia ha estat més benigna, no ha escapat però als efectes col·larerals sobre l’economia. L’illa viu amb angoixa aquesta desescalada del confinament. El temor a un any sense turisme afecta tots els sectors productius. I també el sector primari on els productors tenien assegurada la venda de l’anyada als restauradors i als hostalers, sobre tot a l’estiu. Ara això s’ha esvaït com un miratge i la realitat és incerta i aquest dijous quan hem parlat amb el president d’Eivissa, Vicente Marí Torres, encara no sabem quin dia tornaran els turistes i els viatgers, quan tornaran a obrir amb normalitat els restaurants, els bars, els xiringuitos.

 

Quin impacte està tenint la COVID-19 sobre el sector primari d'Eivissa?

Tal com es pot preveure, l'impacte és important, i s'espera que sigui encara més gran. Eivissa, en tots els sectors, depèn molt de la temporada turística, i els productes frescos, no transformats, que s'han de comercialitzar ràpidament no són una excepció. Perquè es facin una idea, les produccions agràries més importants de l'horta i la fruita a Eivissa orienten la seva producció a l'estiu, durant la temporada turística, mentre que a l'hivern la producció i comercialització es redueix dràsticament. A tot això hem de tenir en compte que les superfícies sembrades per part dels productors no han variat respecte un any normal, la previsible reducció en l’arribada de turistes reduirà necessàriament la demanda de productes hortofructícoles per part del sector d’hostaleria i restauració.

 

Han estimat quina pot ser aquesta davallada?

Tot dependrà de com es comporti el turisme, i això alhora depèn de molts factors que ara mateix desconeixem: en quin moment s'obriran els aeroports, en quin moment tornarà la normalitat a les connexions aèries europees, quines noves normes tindran hotels i restaurants... encara així hi ha experts que estimen una reducció d'un 50% en la demanda de producte fresc. En aquest cas, donat que bona part del consum a l’illa prové d’importacions de la Península, hi ha l’oportunitat de fomentar el consum per part de la població d’Eivissa, tenint en compte que en un moment de crisi el factor preu serà primordial. Per a produccions importants en volum com és el cas de la patata que també pot tenir una certa conservació hi hauria l’opció d’exportar-la a mercats propers, encara que és una opció a desenvolupar. En el cas de producte fresc existeixen productors que depenen totalment del sector turístic i per tant exerciran una pressió afegida a l’oferta de productes frescos als comerços, que pot afavorir una baixada de preu. Cal destacar que la venda de producte hortofructícola es concentra en comerços petits.

 

Els preus han patit variació?

Per ara les produccions s’estan comercialitzant a preus habituals, sense els increments que experimenten els preus originaris de la Península, però la prova de foc arribarà a partir de maig quan entrin en temporada les sembres de síndria, tomata, patata, ceba, carabassí, cogombre o meló.

 

Vicent Marí compatibilitza la presidència del Consell Insular amb el càrreg de conseller d'Agricultura | Consell d'Eivissa

 

I altres sectors específics, com la ramaderia, com ho estan vivint?

La ramaderia per ara no s’espera que tingui problemes de comercialització. En el cas de l’anyell la producció està poc orientada a la temporada i acaba a finals de maig, preferentment absorbida pel consumidor local. Els productors de pollastre tenen un mercat important entre la població d’Eivissa que valora la seua qualitat, així com també és el cas de la carn de porc. En tot cas sí que pot veure reduïda la comercialització de formatges, sobrassada i botifarró per part de la restauració.

 

I els sectors vitivinícola i olivarer?

És d’esperar que pateixin més l’impacte de la COVID-19 donat que el seu mercat està format especialment per la restauració i els visitants, mentre que el consum fora de temporada per part de la població local és reduït. En aquest cas queda el repte de fomentar el seu consum local i avaluar la possibilitat de fomentar nous mercats d’exportació.

 

En els darrers dies hem vist que la pesca sembla revitalitzada, amb noves pesques, com la tonyina.

Si, sense dubte, amb la pesca de tonyina durant aquesta campanya per part de la nostra flota, s’obre una nova via d’ingressos orientats al consumidor local, encara que necessita fer-ho conèixer. Pel que fa la pesca, l’oferta de les confraries és inferior a la demanda, i s’espera que els peixos més accessibles puguin tenir sortida com està passant fins  ara. En tot cas, el que s’està veient és una reducció de la demanda dels peixos més valuosos i cars i especialment llagosta, espècie que tradicionalment era comercialitzada per a la restauració, i a la qual una part important de la flota artesanal dedicava els seus esforços durant l’estiu. També la retirada de les barques de pesca de gamba originàries del Llevant i que desembarcaven a les Confraries, la qual cosa suposava una font important d’ingressos, suposa també un impacte econòmic important, especialment per a la Confraria de Sant Antoni.