José Escalona: "Els nous escenaris climàtics obligaran a canviar el maneig de la vinya"

El professor de viticultura i enologia de l'UIB parla dels desafiaments que el sector haurà d'enfrontar a causa del canvi climàtic

Balears Vadeví ha volgut contrastar les dades de l'estudi dels meteoròlegs de l'UIB que parla dels canvis que afectaran al sector de la viticultura en els propers 30 anys. Canvis en bona part deguts a l'evident canvi en el comportament del clima del qual us hem parlat dies enrere. Hem parlat amb el professor de viticultura i enologia de l'UIB José Escalona que fa anys  que treballa amb aque,stes hipòtesis i és un bon coneixedor del sector vitícola de les Balears

  

 

xxx
José Escalona fuig del catastrofisme 

 

L'estiu de 2019 sembla que està donant la raó a la tesi que sosté l'estudi. Més diaes de calor intensa, temperatures més altes, falta d'aigua i un avançament cada any més evident del moment de la verema. Ha observat aquest procés, aquesta evolució a nivell científic en la vinya?

  

Efectivament, les condicions del clima estan canviant. De fet, els registres històrics de les condicions climàtiques de Mallorca dels últims 50 anys indiquen increments progressius i molt significatius de la temperatura, que han superat amb escreix les previsions més negatives de canvi climàtic, i si les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle no es redueixen, els escenaris previstos per als proximos 30 anys, són molt negatius. No obstant això, no hi ha evidències d'una disminució de la precipitació, encara que si de la distribució d'aquestes, amb esdeveniments cada vegada més freqüents de precipitacions torrencials. No obstant això, si és cert que la disponibilitat d'aigua per als cultius i en concret per a la vinya, s'ha reduït ja que s'han modificat els balanços hídrics. Aquestes condicions d'increments de temperatures i falta d'aigua, impliquen canvis en el funcionament de les vinyes que afecten la seva fenologia, és a dir als seus cicles vegetatius i reproductius i per tant a les dates de verema, i canvis en la composició dels raïms i els vins, amb el consegüent canvi en els estils de vi que actualment es produeixen. 

  

L'estudi adverteix que d'aqui a tres dècades algunes zones de cultiu tradicional de vinya seran substituïdes per unes altres. S'esmenta Espanya –també Balears-, que perdrien les condicions òptimes per al cultiu de la vinya. Comparteix aquesta anàlisi?

  

Efectivament, els escenaris climàtics adverteixen de la necessitat de preparar-se per a aquest canvi, però això no té per què suposar un abandó de la viticultura en zones en les quals actualment es practica i que són la base de l'economia i de la identitat d'aquestes regions. Es tracta més aviat d'explorar vies genètiques i agronòmiques que ens permetin adaptar-nos als nous escenaris climàtics. Cal recordar, que la viticultura és una activitat agrícola que permet una sustentació de la població rural de moltes zones d'Espanya, país de major superfície de vinya del món, i que, sense aquesta activitat, es produiria una accentuació de la despoblació de zones rurals i un avanç de processos de desertització que són en molts casos irreversibles. A Balears, la viticultura també és un cultiu fonamental tant per la seva connotació soci econòmica com paisatgística, que deu ser preservat.

  

Quines varietats preocupen més a aquest nivell de canvi climàtic? I de les autòctones de Balears? Quines resistirien millor aquest nou entorn?

  

Dels estudis que hem realitzat en els últim anys, es desprèn que les varietats que presenten una millor capacitat d'adaptació a condicions limitants per escassetat d'aigua són, en general, les varietats locals majoritàries com a Manto Negro, Callet i Prensal blanc, i altres varietats minoritàries com Escursach. No obstant això, altres varietats foranes i varietats espanyoles d'àmplia distribució com el cas de Merlot o Ull de llebre, no responen bé a aquestes condicions limitants. Actualment s'estan fent també estudis de comportament de combinacions entre portainjertos i varietats blanques de Mallorca amb la finalitat d'identificar quina és la combinació més apropiada per a aquestes noves condicions.

  

L'estudi suggereix que caldrà anar pensant a aplicar mesures correctores per a evitar els efectes de la pujada de la temperatura en la vinya. Les coneix, les recomanaria en el cas de les explotacions de Balears?

 

 Ja s'estan avaluant propostes que permetin mitigar els efectes del canvi climàtic. Fonamentalment hi ha dues vies de mitigació: les vies genètiques i les vies agronòmiques. En relació a la primera, seleccionar portainjertos i varietats o fins i tot clons d'una mateixa varietat, que mostri una millor resposta a condicions limitants (escassetat d'aigua, altes temperatures etc…).  Quan a les vies agronòmiques de mitigació s'estan assajant modificacions de sistemes de conducció i podes encaminades a reduir el sobreescalfament dels raïms i controlar millor el procés de maduració i la composició final del raïm, sistemes de maneig alternatiu del sòl per a millorar els balanços hídrics, Aplicació d'estratègies de reg deficitari controlat que permeti modular el desenvolupament vegetatiu i productiu de la vinya, així com de la qualitat del raïm.   

 

La situació que suggereix l'estudi provocaria, en aquest termini de tres dècades, un replantejament en el cultiu de la vinya i en la producció de vi? Quin podria ser?

  

Com ja he indicat abans, no és possible traslladar les zones actuals de producció, encara que si se poden plantejar extendre noves vinyes en zones de major altitud i d'orientacions de menor radiació. D'altra banda, s'està discutint en fòrums científics l'interès de tornar a sistemes de conducció tradicionals com el vas i descartar les espatlleres actuals que suposen major exigència en el consum d'aigua i una major exposició dels raïms al sobreescalfament amb la consegüent alteració de les característiques dels vins. A més, és important reconsiderar sistemes cultiu encaminats a intensificar les produccions, i establir sistemes més adequats i sostenibles.

  

xxx
El sistema d'espatlleres deixa massa desprotegit el raïm al sòl i necessita més aigua 

 

Ens enfrontem a una fi de cicle com el que es va produir amb la filoxera? 

  

No es tracta de ser tremendistas. Com ja he indicat abans, els canvis en el clima es porten produint ja en els últims 50 anys, i encara que efectivament s'ha identificat canvis en la viticultura actual, no ha suposat un abandó d'aquesta activitat agrícola. No obstant això, és cert que en el  futur hem d'enfrontar-nos a nous escenaris climàtics que suposin un gran desafiament, i haguem de plantejar-nos certs canvis en el maneig de la vinya que permetin millorar la rendibilitat i sostenibilitat del cultiu