Els vins de les Balears arriben i puntuen a The Wine Advocate

Luis Gutiérrez recull les valoracions de 66 vins en un viatge per les Balears i fa campió a 4 kilos 2016

El mes de gener Luis Gutiérrez, ha estat a Mallorca. Parlam d’un dels crítics vinícoles més respectats a nivell internacional. Les seves puntuacions en la revista The Wine Advocate i en la Guia Parker poden decidir el futur d’un vi. Gutiérrez (Àvila, 1965), és també autor de diversos llibres sobre el món del vi. El darrer, Els nous vinyaters.

Gutiérrez ha dit que el seu viatge li ha permès redescobrir les Illes, que havia conegut molts d’anys enrere sembla que de rampellada. En aquesta ocasió tenia un objectiu: Venia a tastar, a posar nota. El resultat formaría part de l’article que ara ha sortit publicat a The Wine Advocate sobre la Mediterrània, on Mallorca té un lloc destacat.

El viatge dóna per fer la valoració de 66 vins de les Illes Balears. Aquí en feim un resum del més destacat de l’article.

D’entrada,  Guriérrez descriu el tipus de sòl que troba a les Balears, a Mallorca, que coincidieix  amb la zona que va des de Barcelona fins a Huelva,  tota la costa Mediterrània. Parla del "call vermell". En una conversa amb Françesc Grimalt, de 4 Kilos. El cellerer li explica que és el call vermell:  el millor sòl per a vinyes, i també per a altres cultius, fins i tot per a l'ésser humà. És només una anécdota que permet valorar el pes que l’autor dóna a la terra en la producció del raïm i en el vi resultant.

És aquest un factor cabdal per aconseguir els vins amb personalitat d’avui. Afegeix Gutiérrez, per entendre el procés de canvi que s’ha fet, que ha estat determinant també la recuperació de les varietats autòctones: ”Antigament,  les varietats locals sovint eren relegades a mescles, no esmentades i / o considerades de segona classe en comparació amb els raïms francesos. La majoria de les varietats negres tenen poc color i són delicades i perfumades, mediterrànies a l'estil de la Garnatxa i, si desitja fer la comparació amb els raïms francesos, més en el delicat estil de Pinot Noir que un poderós Cabernet Sauvignon. Llavors, com podries produir vins foscos, concentrats i potents generosament en barrils nous amb varietats com aquestes? Bé, si aquests fossin els vins que volies produir, el més probable és que penssasis que aquestes varietats no eren bones”.

Afirma, i qualifica positivament, que ha trobat molt d’interès, un interés creixent per cert,  per la producció ecològica, que atribueix probablement a la influència dels consumidors  centreeuropeus, molt sensibles a aquest tipus de productes.

Es refereix, aiximateix, al moviment de recuperació de les varietats pròpies, antigues, que fan un vi més delicat, amb color més suau, menor concentració i menys roure, que expresen, diu,  el carácter mediterràni de l’illa. Uns vins que, assegura, són els que recomana per què són els que més l’han agradat.

I aquí és quan entra en materia i ofereix una espipellada dels més ben classificats:

Al capdavant de la llista hi trobam el celler 4 Kilos del que diu:

“Sense cap dubte, el productor número u en aquesta línea és 4 Kilos. Han estat afinant la forma en què treballen cada any. La seva viticultura és molt sofisticada, treballen l’agricultura ecològica i el seu coneixement de l'agricultura i la viticultura és impressionant. Són molt seriosos, però sovint volen per sota del radar, tal vegada perquè han existit per un temps, fins i tot des de l'època dels vins més madurs, més concentrats i amb més roure, per la qual cosa algunes persones no s'adonen de quant han canviat i millorat els seus vins durant els últims anys.

  

Permetin-me ser molt clar: El monovarietal de  Callet que du el mateix nom de 4 Quilos 2016 és la millor collita fins avui, i el  Grimalt /Caballero 2017, encara sense embotellar, que prové d'una única vinya plantada amb vinyes molt antigues (la majoria Callet i potser 10% de Fogoneu) i només s'embotella en anys especials, també podria ser el seu millor fins avui.

 

 

Finalment, qualifica el vins de 4 Kilos  de magnífics, precisos, clars i una autèntica expressió de “mediterraneitat”.

En segon lloc, Gutiérrez menciona el celler Mesquida Mora del que se reconeix gratament impressionat per la transformació duta a terme per Bàrbara Mesquida, la nova generació que ha agafat el relleu.

Al text, l’expert valora la reconversió feta  a Mesquida Mora per fer agricultura biodinámica i destaca el Sòtil 2017, un negre monovarietal de Callet, com el més interessant dels vins de la casa.

En tercera posición es refereix a Ànima Negra. Un cas, diu, interessant. “No és una operació estil boutique en absolut. Vaig visitar algunes de les seves vinyes, que són belles, i el treball en les vinyes sembla ser molt bo. Em van encantar les vinyes, la seva filosofia i també les etiquetes”.

 

Unes etiquetes entre les quals destaca la firmada per Miquel Barceló, que acompayna els vins de la colección Son Negre.

Al final del text Luis Gutiérrez també menciona els cellers de Can Verdura, Galmés i Ribot  i Can Majoral, que ha visitat per primera vegada. També el cas eivissenc d’Ibizcus.

Tots ells mereixen la seva recomanació. Aqui teniu les puntuacions: 

El vi més ben puntuat de tots els que ha tastat Luís Gutiérrez, i tot sòl al pòdium amb 96 punts, és 4 kilos de 2016. 

I la llista de més a menys continua amb tres vins més d’aquest celler, Grimalt Caballero de 2017 amb un d’entre 95-97 punts, 4 kilos de 2017 amb 94-95 punts i Juan Uslé Matador amb 94 punts. També han aconseguit 94 punts Sòtil de Mesquida Mora, i Son Negre d’Ànima Negra. 

En total Luís Gutiérrez, tastador de la revista Wine Advocate de Robert Parker, ha puntuat 66 vins de Balears, 7 d’Eivissa, 7 de la DO Binissalem, i 7 de la DO Pla i Llevant, la resta són tots de Vi de la Terra Mallorca. 

 

33 d’aquests vins han obtingut una puntuació de 90 punts o més.