De com el Palo de Mallorca ens podria protegir contra el coronavirus

El doctor Miquel Timoner en recomana el consum per la quinina que hi conté, que podria apaivagar els efectes de la infecció
xxx
Una imatge d'aquelles que valen més que mil paraules | Melicotó

Aquesta setmana ens ha sorprés amb l’aparició d’un protagonista inesperat en el panorama coronavíric. El palo. Si, una beguda espirituosa que tradicionalment es consumeix com un aperitiu a  Mallorca que es posa d’actualitat a ran d’unes declaracions fetes per un metge que relaciona la quina, que el palo conté, amb un possible tractament preventiu del coronavirus. Anem però, a l’origen de la notícia: En un vídeo que la revista mallorquina Salut i Força ha difós, Miquel Timoner, cirurgià i exmetge forense, explica com i per què el palo ens pot protegir contra la infecció. Afirma el doctor Timoner que si prenem de forma habitual, com és el seu cas, una copeta de palo, la quinina que conté s’ens acumularà al cos i evitarà, que en cas de contreure el coronavirus, arribi a ser greu. Així, tot són avantatges: Feim un palo a l’aperitiu, que està molt bo, i de pas ens protegim del maleït coronavirus. Aqui us deixam el video i una breu resenya històrica amb la intenció que faceu un pensament. Si el palo és efectiu abastament o no, ja es veurà però  el qui faci com el doctor Timoner, ja té una passa feta. Salut!

Aquest licor té un origen incert i amarat de llegenda, lligat a les plantes medicinals que l’integren. La producció industrial va començar a finals del segle XVIII i des de llavors sempre ha acompanyat a les famílies mallorquines en l'aperitiu, sol, amb gel o amb sifó.

L'escorça de l'arbre de la quina i l'arrel de genciana són dues plantes amb propietats antipirètiques i tònicodigestives. Les infusions d’aquests botànics (molt amargs per cert) eren utilitzades en aquella època per a combatre les febres i diarrees.

El nom prové de la denominació «palo quina», que és com antigament es coneixia l’escorça de diferents arbres del gènere Cinchona (quina).

xxx

Hi ha referències bibliogràfiques que ens indiquen que la genciana ja era utilitzada a les apotecaries mallorquines al segle XIV, mentre que la quina fou introduïda a Espanya al segle XVII. Creiem que el primer «palo» neix com un vi medicinal al qual es varen afegir extractes (per destil·lació o infusió) d’aquestes dues plantes. La tradició la situa a Sencelles, a la segona meitat del segle XIX.

Creiem que el primer «palo» neix com un vi medicinal al qual es varen afegir extractes (per destil·lació o infusió) d’aquestes dues plantes. La tradició la situa a Sencelles, a la segona meitat del segle XIX.

A causa de la forta amargor dels seus ingredients, li varen afegir productes com ara l’arrop de figues, melicotons madurs o raïm i, fins i tot, de garroves per a fer-lo més dolç. D’això, la creença errònia que el palo és fet de garroves.

Per tal d’allargar la vida del producte i d’evitar-ne la fermentació natural, s’hi va afegir alcohol (anomenat per Ramon Llull com «aquam ardentem», en el seu Testamentum novissimum), i ja el teniu aqui: El palo de Mallorca.

xxx
El palo mai no ha deixat de ser l'aperitiu tradicional de Mallorca | CAIB