L’hora del vermut poètic de Jaume de Puntiró

La presentación del vermut Puntiró es converteix en un recital de poesía sota el nom de Paraula de Dona

Gran dia, el 23 de març, i bona hora, les 12 del migdia, per gaudir d’un vermutet de paraules i de copa. La proposta de Pere Calafat en aquesta ocasió consisteix en mari­dar el nou vermut de Puntiró amb les paraules de dues dones: Maria Victòria Secall i Tonina Canyelles. Dues veus sàvies, diferents, singulars però que es complementen.

xxx

No us perdeu la cita per què gaudireu d’una torrentada de belles paraules embaulades d’una dona i de l’altre dona. Giragonses, un anar i venir pels seus poemes. Tastareu, sens dubte, les seves darreres obres i les que les dues dones vulguin compartir de la seva obra poètica, madura, sentida i clara.

 

 

xxx

 

Es tracta de compartir el vermut amb elles i amb les seves paraules, els seus poemes.

 

VERMUT DE PUNTIRÓ, 2018

xxx

 

Beguda alcohòlica obtinguda de la maceració d’herbes, especies i fruits amb vi blanc Jaume de Puntiró. Des de temps immemorial el vi s’ha mesclat amb herbes per modificar-lo i per dotar-lo de propietats medicinals i màgiques, es diu que és un invent d’Hipòcrates. El que sabem del cert és que fou a Alemanya on uns monjos prengueren el costum d’infusionar vi amb donzell, fent el Wermutwein, el bravatge medicinal s’estengué i fa un segle i mig arribar fins a les nostres contrades. El glamur però arribà d’America, el Vermut es posà de moda a Manhattan a finals del segle XIX, on s’emprava per fer diversos i sofisticats còctels.  Donzell és Absenta, la planta que es fa servir per elaborar el licor Absenta, el licor dels impressionistes francesos. A partir d’un vi blanc o negre, que es macerat, donzell, romaní, camamil·la, fonoll, herba lluïsa, herba sana, moraduix, ullastre, mata, ruda, farigola, tarongí, ginebró, llorer, llimona, taronja, garrova, anous, canyella, cafè i anís estrellat.

Servir-lo ben fred amb gel picat, un bocinet de taronja i una oliva farcida. Acompanyat de “patatilles”, musclos escabetxats i ”berberetxos”.

 



Comentaris

envia el comentari