El consum de vi a l'Edat Mitjana a través dels tresors del Museu de Mallorca

El Museu de Mallorca ha organitzat un cicle de conferències sobre l'alimentació medieval amb la col·laboració de la DOP Pla i Llevant
xxx
El vi era el substitut natural de l’aigua, sobretot a les ciutats i als pobles 

El Museu de Mallorca ha organitzat aquesta tardor un curs per a tots aquells que sentiu interès per conèixer l'alimentació dels nostres avantpassats a l'Edat Mitjana. L'encarregat de les conferències és l'investigador mallorquí de la Universitat de Barcelona (UB) Pau Alcover Cateura, que pertany a l'Observatori de l'Alimentació (ODELA).

xxx
Pau Alcover Cateura, investigador de la Universitat de Barcelona, ofereix al curs al Museu de Mallorca 

Alcover Cateura sosté que en els segles XIV i XV, als quals es refereix en les seves conferències, el vi era considerat un aliment més que una simple beguda. I un aliment molt freqüent en les taules des de la infantesa a la vellesa. "Després de l'alletament, els infants prenien sopes de vi pur o una mica aigualit de forma quotidiana", afirma. Qui ho diria, avui dia!

  

El pa i el vi, de fet, sempre estaven presents a la taula i l'altar en aquells temps. Alcover Cateura veu en aquest fet la semblança que s'establia amb l'Eucaristia i, per tant, una manera de refermar i de reivindicar la Cristiandat.

  

El consum quotidià de vi, per tant, era elevat. Segons l'investigador, una família tipus de cinc membres podia consumir habitualment dos litres de vi al dia.

  

I és que d'aigua miraven de beure ben poca perquè mentre el vi feia salut, l'aigua solia estar contaminada i provocava malalties. Per tant el vi era el substitut natural de l'aigua, sobretot a les ciutats i als pobles.

  

Però, quin tipus de vi?, us demanareu: "Era un vi molt barat. El taverner o l'hostaler el compraven als productors locals. Als documents hi figura únicament com vi blanc o vi negre, sense més aclariments de procedència".

  

Evidentment, però, no tot el vi que es consumia era aquest. A les cases benestants dels mercaders, els banquers, es a dir les classes altes, i a la cort el que es consumia era un vi de qualitat que anomenaven "Picapoll", blanc, intens. Es consumia a tota la Mediterrània Occidental i procedia normalment de Grècia Creta, Sicília i França i estava elaborat a la manera grega. "Aquest vi era car, d'importació, un litre costava el salari anual d'un treballador", diu Alcover Cateura.

  

Capítol a part mereix el vi de missa. Els convents i els monestirs solien tenir vinya pròpia. Feien vi de grau, de qualitat. "Evidentment el vi era més bo com més categoria tenia el convent o la parròquia. El Bisbe, naturalment, bevia un vi més bo que el capellà del poble", explica l'investigador.

 

xxx
Els convents i els monestirs solien tenir vinya propia. Feien vi de grau, de qualitat

El pes del vi a l'economia era notable. Així, les terres de la Corona d'Aragó, entre les quals Mallorca, en feien també per a l'exportació. Vi que arribava a molts de ports de la Mediterrània però també de la Mar del Nord.

  

El del vi era un comerç protegit. Vol dir que mentre n'hi havia de fet a la comarca no se'n podia comercialitzar de fet fora. Una vegada exhaurit el local es permetia la importació. Igualment la fiscalitat estava regulada amb l'objectiu que fins als més pobres en poguessin consumir. Per això s'establien uns preus fixos.

  

Com podreu veure, la història del vi dóna per fer bones xerrades. Aplaudim la idea del Museu de Mallorca i agraïm a Pau Alcover Cateura la paciència d'avançar a Balears Vadevi algunes de les coses que explica durant el curs.