Can Majoral: De l'entusiasme a la preocupació pel futur

Els Majoral, Andreu Oliver Oliver i Andreu Oliver Tril són els convidats de la segona xerrada "Passat, present i futur de la vinya i el vi a Mallorca", a l'IES Felanitx
xxx

El celler Can Majoral forma part de la fornada que va aparèixer fa una quarantena d’anys per canviar el que havia estat des de molt d’anys enrere el món del vi a Mallorca. Formen part d’una generació de pioners autodidactes que amb més entusiasme que coneixements es llançaran a l’aventura. Varen aprendre a base d’estudiar, d’experimentar, de fer proves, de corregir errors, d’aprofundir en els encerts, d’escoltar als que els havien precedit i sobre tot a base de fer feina, dia a dia, anyada a anyada.

A aquesta segona xerrada del cicle hi són presents, Andreu Oliver Oliver, que forma part de la primera generació; dels què han fet camí i, m'atreviria a dir, què és un dels responsables de que avui disposem d'una generació d'enòlegs, vinicultors i viticultors que estan revolucionant el panorama de la vinya i el vi a Mallorca. I  Andreu Oliver Tril, nebot del primer que forma part de la segona generació, ja amb formació d’enòleg. Oliver es llicencià en Ciències Químiques al 1998 a la nostra universitat i posteriorment, al 2000, es llicencià en Enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Una vegada finalitzat el seu període formatiu, participà en la verema del celler Albet i Noya de la DO Penedès i a partir d'aquí ja s'incorporà al negoci familiar mallorquí: el celler Can Majoral d'Algaida.

xxx

Durant aquests anys ha compaginat la tasca professional amb la divulgativa, ja que ha impartit cursos i seminaris i una llarga llista de cursos de tast.

D'altra banda, no sols el negoci familiar gaudeix de l'experiència de n'Andreu, sinó que també participa en altres projectes vitivinícoles i actualment també treballa com: Enòleg a n'Es Verger d'Esporles., assessor tècnic de les vinyes de S'alqueria d'Andratx, assessor en viticultura ecològica a Can Vidalet de Pollença. i assessor enològic a Vinyes d'Alaró. I si vos pareix que li queda poc temps per dedicar-se a altres coses, anau ben equivocats perquè setmanalment escriu un article relacionat amb el món del vi a l'Ara Balears i sempre que se li demana, participa en qualsevol iniciativa relacionada amb el sector, com avui vespre.

ELS INICIS

Andreu Oliver Oliver. Ens vàrem posar a fer vi perquè a ca nostra sempre havíem tengut vinya encara que no fèiem vi. Però en un moment donat ens vàrem decidir a fer-ne.  No teníem coneixements i per començar ens vàrem ajudar d’un tractat sobre enologia. Llegíem i seguíem les passes que indicava el text. En aquest temps va ser quan l’Obra Social de la Caixa va realitzar el seu programa de vitivinicultura i ens hi vàrem afegir.

Era un moment ben curiós perquè s’havia entrat a la Unió Europea i s’atorgaven una gran quantitat de subvencions per arrencar vinya i en contrast, nosaltres en vàrem començar a plantar: per suposat que la gent no ens entenia i es pensava que o bé havíem tornat folls o bé ens agradava perdre el temps amb aventures que no duien en lloc.

El pas cap a fer vi de qualitat era difícil de fer, pensàvem que les varietats autòctones no eren adequades per a fer bon vi i es va començar a importar varietats foranies que ja tenien un prestigi guanyat i amb les quals s’elaborava el vi que demanava el mercat: de capa alta, que resistís criances llargues i que incorporàs els gusts del roure de les botes. El tema del color del vi era molt important. Les varietats mallorquines donen vins baixos de color i llavors això era interpretats com a vi de poca qualitat. Respecte de les varietats autòctones no hi havia cap selecció feta. Per empeltar callet i d’altres demanaves als altres pagesos mudes que consideressin  de qualitat, però entre elles sempre en sortien de varietats que no t’interessaven. Amb el temps això ha canviat i ara ja existeixen clons de qualitat contrastada.

 

xxx

En certa manera ens podem sentir responsables de ser dels primers que varen importar varietats foranies: cabernet sauvignon, merlo, syrah, ull de llebre, cahardonnay, riesling, viognier, etc. La idea era aconseguir fer vins de qualitat i en aquell moment pensàvem que aquest era el camí adequat.

I llavors, venia un altre problema, el vi s’havia de vendre i això sí que era difícil. Havies d’acudir als amics. Hi havia molta desconfiança respecte del que fèiem. I a més, els vins  elaborats eren diferents als que hi havia costum de prendre. El mercat estava dominat completament pels negres de Rioja que era el considerat vi de qualitat i els nostres no tenien el mateix gust. Més parescuts als francesos que eren totalment desconeguts.

Nosaltres apart de fer vi perseguíem una valorització de la vida del camp i així vàrem engrescar un grup d’amics perquè col·laborassin  amb nosaltres. La iniciativa va tenir molt d’èxit ara hi ha centenars de persones agrupades en una associació que manté contactes entre els membres i bàsicament fa dues activitats a l’anys: la veremada i la festa d’estiu, en la que la gent fa la seva pròpia festa. Recuperam la tradició pagesa d’ajudar-se uns als altres: quan venen  les messes,  o a la matança del porc o tantes altres vegades que els pagesos s’ajuden uns ala altres.

 

PRESENT

Andreu Oliver Tril. El món de vi és molt canviant, té moltes oscil·lacions. Quan jo estudiava ens ensenyaven unes normes estrictes de com actuar a la vinya i amb el vi. Ara la norma seria que no hi ha normes i que es poden seguir moltes maneres diferents de fer. Llavors ni es parlava d’agricultura ecològica, per exemple, i ara és la manera de fer que tenim al nostre celler. Quan vaig començar a vinificar en el celler familiar la majoria de ceps dels quals vinificàvem eren de varietats foranies, ara en canvi, cada vegada usam més les varietats autòctones.

Puc explicar una anècdota de com em vaig convèncer de canviar cap a la vinificació de varietats d’aquí. Un dia érem al celler d’en Miquel Àngel Cerdà i en Xesc Grimalt, Ànima Negra, llavors encara vinificaven junts, quan em varen donar a tastar el vi d’unes botes que estava fet just de varietats autòctones. Al tastar-lo em vaig donar compte de que era possible fer vi de qualitat amb les varietats pròpies i vaig decidir seguir per aquesta camí. Vàrem decidir cultivar  les varietats autòctones practicant l’agricultura ecològica, molt més respectuosa amb el medi i això representa tot un esforç d’adaptació al treballar de manera diferent i haver d’aprendre noves maneres de fer.

Per cert, voldria comentar l’important que és per agafar experiència quan et trobes amb anyades de condicions diferents a les habituals. El fet que explicava abans sobre la decisió de canviar cap a les varietats autòctones va passar l’any 2002, un any molt especial per a la vinya perquè les condicions climàtiques varen ser completament diferents a les normals. Un estiu en el que no va deixar de ploure, temperatures baixes i unes condicions molt poc adequades per tenir bon raïm i bon vi. Aquell any es varen haver de prendre moltes decisions sobre la marxa i canviar les maneres habituals de fer. Dic això perquè s’han d’aprofitar aquestes situacions especials per aprendre coses. Quan la situació és completament normal i no hi ha entrebancs especials les rutines són les que predominen, quan hi ha problemes és quan s’ha d’activar la imaginació i aplicar coneixements nous.

El mercat té una gran influència sobre el tipus de vi que es pot fer perquè el vi s’ha de vendre i, per tant, els cellers ens hem d’adaptar. Puc contar una situació viscuda al celler Albert i Noia (DO Penedès). Vinificaven la varietat  xarel·lo (blanca) n’extreien el most  que feien fermentar  amb les pells dels grans, com si es tractàs d’un vi negre, el resultat és un vi de característiques organolèptiques ben diferents als blancs habituals. Aquest tipus de vi s’anomena brisat i en altres indrets es coneix com a vi taronja degut al color que agafa . Aquell vi era molt bo, però el propietari dels celler va decidir no fer-lo més perquè no tenia bona rebuda al mercat, ningú no el comprava. Actualment la situació és diferent, els cellers el tornen a elaborar perquè és diferent i en el mercat actual on la diversitat és un bé apreciat el brisat va agafant quota.

Actualment hi ha un dilema. Ens hem de dedicar a les varietats autòctones o a les foranies? La meva opinió és que hem d’anar cap a les autòctones perquè és la manera de diferenciar-nos d’altres zones de cultiu. I, també, perquè és el que demana el mercat: vins amb personalitat pròpia, específics de l’illa.

 

FUTUR

Andreu Oliver Tril. Respecte del conjunt de cellers que elaboren a vi a Mallorca, especialment respecte dels nous projectes que comencen jo les veig bé. Que hi hagi inversions pens que es bo, però ha d’anar acompanyat d’entusiasme per la feina i aconseguir fer bon vi. Però tenc dues preocupacions al respecte. La primera és: Què pot passar si aquests nous projectes no arriben al nivell de qualitat exigible a tots els cellers?. Hem de tenir en compte que hem bastit, entre tots un procés que ha culminat en una creença repetida per tothom: el vi de Mallorca és bo. Si es produeixen fissures en la qualitat aquesta expressió general pot quedar en entredit.

L’altra preocupació fa referència als projectes de cellers que no tenen vinya pròpia. Les vinyes no són adequades per fer vi fins al cap de 3 o 4 anys de ser plantades. Com que normalment es tracta de persones o empreses ben capitalitzades, mentre que la vinya pròpia es va formant, no tenen inconvenient en comprar raïm on sigui i al preu que sigui. Fan augmentar els preus de manera considerable i poden entrar en una espiral especulativa.  El problema pot venir després al deixar de comprar raïm o, fins i tot, si qualque celler fa fallida. El resultat pot ser una baixada del preus que faci malvendre el raïm als viticultors.

Andreu Oliver Oliver. Veig amb preocupació l’actual augment de cellers que s’estableixen a Mallorca. Un problema greu és que les finques estan sobrevalorades. Quines són les persones que les compren. Normalment estrangers amb gran capacitat d’inversió. Amb dos anys s’ha augmentat el terreny dedicat a vinya en 500 has i hi ha permisos concedits per 750 hectàrees que estan per plantar.  Aquestes inversions fortes són estranyes a l’illa. Són gent de fora que du gent de fora. Habitualment acompanyats de qualque enòleg guru amb prestigi adquirit en altres indrets  i que no coneixen la realitat d’aquí. Aquests projectes  corren el perill de ser abandonats, tornaran els drets de plantació i llavors la primera conseqüència serà que sobrarà raïm i, per tant, els que quedin podran imposar les seves condicions que molt previsiblement poden desembocar en empitjorar les condicions de feina dels viticultors.

TAST

La sessió va acabar amb un tast de vins elaborats a Can Majoral.

Butibalausí blanc 2018.

xxx

 

 

Callet 2017.

xxx

 

 

Son Roig 2014