L'oli d'Eivissa ja té Indicació Geogràfica Protegida

Amb la dels vins ja són dues les proteccions oficials sobre l'origen dels productes que ostenta Eivissa
Olives d'Eivissa

 

El Consell d'Eivissa ha presentat aquest dijous el segell 'Indicació Geogràfica Protegida' (IGP) per a l'oli d'oliva produït a l'illa. El president del Consell i responsable del departament de Medi Rural i Marí, Vicent Marí, ha explicat que amb aquesta distinció l'oli d'oliva d'Eivissa tindrà unes característiques pròpies que el diferencien de la resta dels Verge Extra produïts a les Balears i a la resta de l'estat.

 

I és que el plec de condicions de la IGP estableix que la denominació Oli d'Eivissa / Aceite de Ibiza queda reservada exclusivament per als olis d'oliva verge extra elaborats al 100% a l'illa amb les varietats arbequina, picual i koroneiki, soles o en combinació, i que en conjunt representin al menys el 90%. El 10% restant pot provenir d'altres varietats inscrites en el registre de varietats comercials.

xxx
El president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, en el centre, amb Gabriel Torrens, director general d'Agricultura, i Mariano Tur, president dels productors | Consell d'Eivissa

 

Mariano Tur, president de l'Agrupació en Defensa de l'Olivar d'Eivissa ha assenyalat que la consecució de la Indicació Geogràfica Protegida ha estat un dels objectius de l'agrupació, "un camí complex que aquest any, per primera vegada, i sempre que les analítiques ho sustentin, permetrà veure la llum als primers AOVE d'Eivissa".

 

"Aquesta IGP és un pas fonamental per als productors de l'illa, i ens obre nous camins, però també és un compromís amb els consumidors, un compromís de qualitat que es certifica en cada un dels passos del procés, des de la recollida fins a arribar al punt de venda. La transparència i qualitat en l'elaboració i venda dels nostres olis d'oliva verge extra és total", ha indicat.

 

Per la seva banda, el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern de les Illes Balears, Gabriel Torrens, ha assegurat que amb aquesta indicació "estem d'enhorabona tots, perquè posar en marxa aquesta IGP és un pas fonamental per garantir un grau de qualitat de l'oli d'oliva eivissenc diferenciat a nivell europeu. El treball fet per l'Institut de Qualitat Alimentària al costat dels productors locals i el suport de el Consell d'Eivissa ha estat crucial perquè puguem donar la benvinguda a aquest important punt de partida, perquè la IGP de l'oli d'oliva d'Eivissa es pugui aplicar ja aquest any i aviat puguem veure els seus fruits".

 

"El treball dels productors eivissencs és essencial per mantenir viu el nostre camp i volem donar un fort impuls també a l'activitat olivar per les implicacions paisatgístiques que té per l'illa, recuperant hectàrees de cultiu i tenint cura del nostre entorn natural" ha afegit el president del Consell d'Eivissa.

 

Aquesta IGP és la segona de la més gran de les Pitiüsses. L'altra és la dels Vins de la Terra d'Eivissa, que ja va iniciar el seu recorregut i que només l'any 2018, amb 62 hectàrees de producció i 5 celler ha elaborat prop de 2.000 hectolitres de vi. 

 

Temporada rècord

 

Eivissa compta amb una mica més de 176,07 hectàrees d'olivar repartits en 415 finques, amb 44.476 arbres, majoritàriament de les varietats arbequines i picual. La transformació del fruit a suc es realitza en 4 almàsseres que compten amb planta embotelladora i que donen servei a 18 marques i a prop de 360 olivicultors.

Es va fer un tast de les distintes varietats picual, arbequina i koroneiki| Consell Insular d'Eivissa

Els productors de AOVE estan apostant per incrementar el nombre d'hectàrees cultivades. Des de l'Agrupació s'estima que, gràcies a la consecució de la IGP, en els propers 5 anys s'espera arribar a tenir una superfície total propera a les 192 hectàrees.

 

Les 18 marques que treballen perquè l'oleïcultura s'assenti a Eivissa amb uns sucs que recullen les característiques positives que ofereix l'illa són: Balanzat, Can Andreu, Can Caus, Can Cosmi, Can Domo, Can Garrovers, Can Maymó, Can Miquel Guasch, Can Nefra, Can Partit, Can Rich, Cas Coix, Cas Gasí, Es Pla de N'Ortiz, Joan Benet, Oliada, Oli Salada i SaTalaia.