Un llevataps per a cada tipus de persona (II)

Segona i darrera tongada dels diferents tipus de destapadors que podeu trobar al mercat

Torn avui pel segon i darrer lliurament del reportatge sobre els diferents tipus d'obridors que us vàrem presentar fa uns dies.  

 

En la primera part del reportatge us vàrem mostrar els models segurament més estàndards, més coneguts i més populars, tant en l'àmbit professional com en l'àmbit domèstic. Ara però filarem una mica més prim.

  

Us volem presentar destapadors més específics, pensats per necessitats més específiques. No serien per a tots els públics, però també tenen el seu públic. A les diferents botigues on podem trobar aquest estris asseguren que fins i tot existeix la figura del "col·leccionista de llevataps" i per tant qualsevol dels que us mostrem aquí és curiós abastament com per formar part d'una d'aquestes recopilacions. 

  

  

Pels que no volen cap complicació i tota la seguretat sense ocupar espai

  

Destapador d'aire

  

El llevataps d'aire és el seu. De mecanisme molt senzill, preu assequible i molt segur, és per les persones que no volen cap tipus de risc i que no volen fer força.  És el que es mostra a la fotografia. D'aspecte és com una manxa de bicicleta, però més petita, d'uns 20 cm. Hi cap a qualsevol lloc. A una punta té un forat i a l'altra hi té una agulla gran que quan no es fa servir queda protegida a l'interior del tub.

  

El mecanisme és tan senzill con clavar l'agulla al suro, fins que sobresurti. Es tapa el forat de l'extrem i es va manxant per omplir d'aire el buit que queda a la botella. La pressió d'aquest aire fa que el tap vagi sortint a poc a poc. No cal tenir força, però no és ràpid perquè s'ha d'anar bombant. És per això que per als que fins i tot es volen estalviar aquest esforç, hi ha una versió al mercat en el que es va introduint un gas que permet només amb uns quants moviments treure el tap.

  

  

La combinació perfecta entre l'eginy, el disseny  i l'originalitat

  

  

  

  

En diuen el llevataps de gat, perquè el mecanisme és el mateix que es fa servir pels antics gats del cotxe, aquells que ens ajudaven a aixecar-lo per canviar les rodes. El que té d'especial és que quan el treus a damunt una taula és fàcil "quedar-te" amb els convidats. És original, crida l'atenció i fins i tot pot ser tema de conversa. Com a llevataps fa la funció que ha de fer a la perfecció però ni més ni manco que qualsevol altre.

  

S'ha de clavar l'espiral al suro anant alerta, i una vegada a dins s'ha d'anar fent el moviment amunt i avall que permetrà que el mecanisme de les dents laterals pugui anar estirant el tap cap amunt. És petit, no ocupa molt d'espai i fa planta.

  

  

Pels pràctics de veres

  

  

  

  

Si sou pràctics, no voleu fer força, no us importa l'espai que ocupi, voleu que el fet d'obrir una botella sigui ràpid i no us importa gastar-vos una mica més de doblers, el vostre destapador és aquest.

 

No té cap secret. És un obridor que té uns abraçadors a baix que aguanten la botella. No fa falta ni tenir força ni fer-la, i pràcticament amb dos moviment el tap és fora. Amb un, cap avall, es clava el suro i amb l'altre, cap a munt, el suro surt. Són grans, això sí, i per comprar-los, tot i que com sempre n'hi de tots els preus i per a tots els gustos, heu de calcular que per manco de 50 euros no el trobareu.

  

  

El llevataps de paret

  

  

  

  

Una variació del llevataps anterior és aquest que us mostram just al mig de la imatge. És el mateix mecanisme que el d'abans i normalment s'usa en l'àmbit professional.  Així i tot, hi ha qui perquè té una cuina molt gran i perquè el vol fer servir com element decoratiu, s'endu aquest llevataps a casa.

  

Enlloc de tenir uns abraçador per aguantar la botella, aquest es recolza directament a la part de baix que va fixada a la paret. Amb un moviment entra l'espiral al suro i amb l'altre el tap va cap a fora.

  

  

Si us agrada el vi amb criances molt llargues

  

  

  

  

Què hi ha taps delicats ho sap tothom. Qui més qui  manco s'ha trobat en algun moment amb un tros de suro romput a les mans, clamant al cel poder tornar enrere perquè no veim la manera per poder obrir aquella botella que tanta il·lusió ens feia! Això pot passar amb qualsevol botella, és vera, però és cert que quan és un vi de guarda, amb una criança llarga i amb un tap més fràgil tenim molts més números que això passi. Però hi ha solució i no és especialment complicada. Se'n diu el llevataps del majordom i segurament té el mecanisme més simple dels que us hem mostrat fins ara.

  

Requereix una certa pràctica i molta delicadesa. És un estri amb dues llengüetes metàl·liques, una més llarga que l'altra. La llarga i s'introdueix entre el suro i el vidre del coll de la botella i la més curta exactament igual a l'altra banda del tap. I anant molt alerta es va fent un moviment lateral com per desaferrar el tap del vidre i a poc a poc i fent el mateix moviment es va estirant cap a amunt. Si ho feis bé el tap hauria de sortir sencer.

  

  

Llevataps també per escumosos

  

  

  

  

Segurament heu sentit a dir que per obrir una botella d'un escumós i que el tap no us patini entre les mans, una de les opcions és no treure la malla metàl·lica del tap i així no llisca segur. Ara bé, pot fer mal a les mans.  

  

De fet la idea d'aquest llevataps és aquesta. És una peça que es col·loca sobre el tap, fa més gran i menys llisa la superfícia per estirar el tap i no fa mal a les mans. S'ha de fer la mateix força i també s'ha d'anar alerta però és més còmode.

  

  

I pels que volen fer festa, però segura...

  

  

  

  

És un obridor per botelles d'escumós que permet deixar anar el tap i que faci el "pop" característic però sense haver de patir per les ulleres de la padrina. El tap que surt a pressió queda atrapat dins de l'estructura de l'obridor. No us confieu, per això, i no forceu la pressió de les bombolles perquè no se us escapi el llevataps sencer.  



Comentaris

envia el comentari