Un llevataps per a cada tipus de persona (I)

Hem mirat què hi ha el mercat i hem analitzat com són, com funcionen i seus pros i contres

 

Sabeu quin és el llevataps que necessitau? Sigueu com sigueu, n’hi ha un per vosaltres.  

  

Un destapador, sembla una cosa bastant senzilla, i de fet ho és. La seva funció és sempre una, treure un tap normalment de suro, i ja està. Ara bé, realment sorprèn la quantitat de formes diferents que hi ha al mercat per fer aquesta acció de treure el tap de dins el coll d’una botella.  

  

Hem intentat cercar el màxim de diversitat i en aquesta primera entrega us presentarem els que podem anomenar els clàssics i us donarem les claus per analitzar quin és el que més s’avé amb les vostres necessitats.

  

Pels que no volen fer força i amb poca complicació  

  

  

  Si no voleu complicar-vos la vida aquest seria una opció. El mecanisme, a priori no és massa complex. Potser la peça central que cal tombar perquè l'espirall giri en un sentit o un altre a vegades descol·loca una mica, però una vegada trobat el punt, ja no té cap problema. Com a avantatges destaca la senzillesa. Teniu una referència per introduir l'espiral centrada, sempre sabreu quina és la profunditat necessària per poder-lo treure bé perquè té un topall que arriba al coll i és un estri que no ocupa molt d'espai. Com a inconvenients, l'espiral la majoria de les vegades traspassa el tap i per tant és normal, que sempre alguna miqueta de suro acabi al vi.

  

Pel que fa al preu, hi ha de tot. Com que entraria en la categoria dels clàssics o estàndards, en funció del material i de l'estètica en trobareu des de 6 euros fins a 50 euros.  

  

El de tota la vida però de disseny  

  

  

  És un destapador d'ales. En aquest cas de disseny italià, d'Alessi i té nom. Es diu Anna G. i té la seva versió masculina que es diu Alessandro M. És un dels objectes més venuts d'aquesta marca.

  

En el capítol de virtuts, aquests llevataps és realment senzill pel que fa al mecanisme. S'ha d'introduir l'espiral fins que no es pugui més. Durant el procés les ales es van aixecant (en aquest cas els braços de l'Anna G) quan són a dalt es baixen i el tap surt sense gens d'esforç. A més és un objecte que es pot tenir a la vista i pot formar part de la decoració de la casa.  

  

Com en el cas anterior un dels problemes és que no es pot controlar que l'espiral no travessi el tap i a vegades queden restes minúsculs de suro. A més en aquest cas cal afegir un problema de volum. Ocupa molt d'espai. De fet els llevataps d'ales que no són de disseny tampoc són petits, per això s'ha de preveure un espai determinat. Si el voleu bàsic el podeu trobar per 5 euros però si el voleu de disseny el preu és un altre. En funció del vestit que dugui el preu va des dels 45 fins als 70 euros.

  

De disseny però d'un altre tipus  

  

  

Pel que sou amants de l'estètica també us volíem mostrar aquesta altra opció com a exemple de molts altres que no podem reproduir. Són llevataps en els que el disseny amb un aire industrial i una certa originalitat és el que prima. El mecanisme que no és la prioritat, es basa amb els que us hem mostrat fins ara, però hi afegeixen un component per fer-los diferents. S'ha de dir que a vegades l'originalitat també implica un punt més de complciació. Però si voleu que quan el traieu a la taula sigui un objecte que doni que parlar, aquests són els vostres. I l'originalitat té un preu. No els trobareu per menys de 30 euros.

  

  

Pels pràctics de veres  

  

  

Segurament és el més pràctic de tots. Ocupa poc espai i el mecanisme és senzillíssim. Només s'ha de col·locar la punta de l'espiral al centre del tap i girar en el mateix sentit tota l'estona. El tap surt tot sol. I a més en aquest cas, no s'ha de fer quasi força perquè duu una espècie de maneta que es col·loca a la part de dalt i només amb un dit podeu fer el moviment de rotació. Estèticament no fa mal als ulls, però tampoc és un objecte de decoració en sí mateix. El preu és assequible.

  

  

El del restaurant  

  

  

És el llevataps de dos temps. És el que veiem a la majoria de restaurant però en canvi en l'àmbit domèstic no triomfa molt. És pràctic per a professionals. És petit i es pot dur a la butxaca o guardar-ho a qualsevol lloc i el preu a priori és assequible, tot i que n'hi ha de tots tipus i materials i el marge s'eixampla fàcilment. Aquest destapador permet controlar fins on introdueixes l'espiral per evitar que el suro es trenqui dins l'ampolla el que et dona més seguretat.

    

Ara bé, requereix una certa força, una certa perícia i una certa precisió. Per introduir l'espiral s'ha de fer a ull, ben al centre, empenyent amb una mica de força mentre es va girant. Quan creim que ja ha entrat prou se subjecta el coll de la botella el que et permet un punt de suport per fer palanca. Fent una mica de força, s'estira el tap i es va traient però no del tot. Es repeteix de nou el mateix moviment fins que surti del tot. Amb entrenament s'aconsegueix fàcil però no us sorprengueu si les primeres vegades vessau el vi amb l'última estirada o foradau el tap pel costat o de cop no teniu força per treure'l. I sobretot, que sigui els dels professionals no implica per res que sigui el que necessitau vosaltres a casa.

  

  

El clàssic entre els clàssics  

  

  

Hem deixat pel final el primigeni. Segurament el primer estri que es va fer servir com a llevataps. Aquest destapador no és pràctic en sí mateix ja que requereix moltíssima força per estirar i que el tap es rompi és relativament fàcil. Però pels romàntics és un objecte bonic, tradicional i els fabricant s'han preocupat de modernitzar-lo. Pel que fa a l'estètia, evidentment, perquè el mecanisme no pot ser més senzill. Així en podeu trobar de fusta, metàl·lics o de colors llampants. Nosaltres hem triat aquest que us mostram a la foto. En diuen de càmping perquè és el que et pots endur a qualsevol lloc i gràcies al seu disseny, sense perill. El mànec es converteix en funda i evita que la punxa de l'espiral espenyi res.

  

Ja en tenim un quants. Si en cap d'aquests no heu trobat el que més combina amb vosaltres potser el trobareu a la segona part del reportatge. Us mostrarem els llevataps més sofisticats, cridaners i potser curiosos.