Els viticultors del Penedès, amb l’ai al cor per la venda i el preu del raïm

Des d'Unió de Pagesos asseguren que la situació del viticultor és en general molt precària a tot Catalunya i demanen que entre tots es faci pedagogia per posar en valor la seva feina

El preu del raïm al Penedès podria arribar a mínims històrics si es confirmen les previsions dels viticultors de la comarca. Des d'Unió de Pagesos afirmen que la inestabilitat i l'angoixa dels viticultors els mesos previs a la verema són habituals, però per aquesta campanya de 2019, sembla que la situació és una mica més crítica. 

 

Diverses veus de pagesos del Penedès asseguren que aquest any estan constatant que els cellers compradors de raïms per aquesta campanya estan reduint les previsions de compra. Afirmen que els que eren proveïdors habituals han vist com se'ls hi reduïa el contingent que normalment venien i que el raïm de vinya vella, amb baix rendiment i certificació ecològica es pagarà al voltant de 40 cèntims el quilo.  Un preu molt baix tenint en compte les cures que necessita una planta d'aquestes característiques però també per la qualitat de raïm que dona.

 

És el cas de Lluís Raventós i Mar Capdevila, viticultors de les Muntanyes d'Ordal. Des de fa 10 anys venen el seu raïm i ara també han passat a gestionar altres vinyes de la família i arriben fins a les 20 hectàrees. Una part la vinifiquen en el seu celler Enlaire Vins i la resta l'han de vendre.

 

Fins ara la seva producció la venien a dos cellers i d'alguna manera ja treballaven amb aquesta previsió. Enguany però, un d'aquests cellers, ha decidir reduir la quantitat que els compren i han hagut d'anar "a tocar portes" per tal de vendre tot el raïm que tenen disponible. “A un mes de la verema una part impottant del raïm encara no sabem que en farem, com molta gent al Penedès que no sap on el vendrà. És molt dur i genera molta angoixa”, explicava Mar Capdevila en declaracions a Vadevi. 

 

I afegia, “la dificultat d’aquest any és que sembla que els cellers no volen comprar. Un dels dos amb el que treballem ens ha reduit la quantitat a la meitat. Realment és molt complicat viure amb aquesta incertesa”.

 

Les dues grans empreses compradores de raïm, Freixenet i Codorníu sembla que també podrien reduir la compra aquest any, un extrem que no han volgut confirmar ni desmentir en declaracions a Vadevi, perquè diuen “estan de vacances fins a l’última setmana d’agost”.

 

Des d’Unió de Pagesos afirmen que caldrà esperar fins al final per veure què passa però podria ser que hi hagués una baixada de la demanda per part dels cellers segons les informacions que els han arribat dels viticultors. 

 

Per Capdevila, “veníem de dos anys de molta sequera i l’any 2018 va ser bona pel que fa a la producció. Potser les previsions de venda de vi van ser massa optimistes i ara els cellers estan plens”. Entre els pagesos també corre el rumor que hi ha alguns visionaris econòmics que auguren una crisi imminent en el sector, especialment en el sector del cava, i això hauria provocat una certa austeritat.

 

Per Joan Santó d’Unió de Pagesos, en canvi, el que ha passat a les empreses grans i mitjanes és que “hi ha una altra manera de fer amb el canvi generacional o de propietat de molts cellers. Els executius d’avui volen mostrar que saben gestionar millor que els que hi havia abans, és normal, però clar, volen resultats ja, no a mig o llarg temini. Els accionistes és el que demanem i l’única manera d’aconseguir-ho és comprar menys raïm i pagar-lo més barat. Potser no els arribarà per la seva producció però si cal ja compraran vi base per complementar-ho”. 

 

Sigui com sigui ara mateix, i en aquest cas en concret d’aquests viticultors de Subirats,  el contracte que tenen signat per un raïm ecològic de vinya vella no té el preu especificat, més enllà que com a mínim el pagaran a 44 cèntims el quilo, “perquè ens fos rendible hauríem de cobrar més d'un euro per quilo” assegura la viticultora.

 

És habitual que es facin contractes sense que s’indiqui el preu. Santó assegurava que “tot i que sembli increïble, és així i és que fins fa dos anys aquests tipus de transaccions es feien sense contracte”. La normativa vigent diu entre d’altres, que hi ha d’haver un contracte signat abans del primer lliurament de raïm, sempre i quan l’operació de compra-venda superi els 2.500 €, el pagament s’ha d’abonar als 30 dies com a màxim de cada entrada del raïm mitjançant transferència bancària i no es pot acumular i fer un únic pagament un cop acabat la verema. 

 

Però el contracte no cal que especifiqui el preu del raïm. El responsable del sector de la Vinya i el Vi del sindicat explica que “el raïm que es dedica al cava, la mitjana del preu per quilo és de 40 cèntims, això vol dir que tranquil·lament hi ha pagesos que cobren entre 25 i 30 cèntims per quilo de raïm.  Des del meu punt de vista és un preu de broma. De la mateixa manera que també ho és que 100 litres de vi base es paguin a 6 € de mitjana”.

 

Així són molts els viticultors que per arrodonir l’economia familiar acaben complementant la viticultura amb altres cultius i activitats. En el cas de Mar Capdevila i Lluís Raventós es dediquen també al préssec de l’Ordal. Amb una certa frustració, Capdevila assegura que “ha arribat a un punt en que sembla que surti més a compte arrencar la vinya vella i plantar-ne de nova perquè el mercat no valora suficientment el plus de qualitat”. 

 

Per Santó “és molt trist que una part del sector es vulgui guanyar la vida amb la misèria de l’altra part”. Per això demana a tothom, administracions i cellers, que facin la pedagogia necessària per posar en valor la feina del viticultor.

 

Capdevila, de la seva part, és més radical i diu que l’elaboració és el seu futur. “Ens passem tot l’any tenint cura de la vinya, per després vendre-la a un preu molt baix que no sempre compensa i amb el patir de no signar contractes fins dos mesos abans de la verema. Fer tot el procés és més gratificant”.

 

Per Unió de Pagedos, l’administració hauria de mostrar a tothom que  “o tots remem en la mateixa direcció o la patera s’enfonsa”.