Vins de moviment lliure que renuncien a la conformitat

Joan Gómez Pallarès revisa i amplia el seu llibre ‘Vinos naturales en España’ després d’esgotar-se la primera edició i afirma que el vi natural és una actitud i no pas una moda
Joan Gómez Pallarès
Joan Gómez Pallarès, ha reeditat i revisat el seu llibre Vinos Naturales en España | R. Granell

El prescriptor Joan Gómez Pallarès ha revisat i ampliat la primera edició del reeixit ‘Vinos naturales en España’ (RBA Integral) mantenint pròleg de Xavier Pié, president de la DO Catalunya i vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i afegint-hi un segon pròleg de Josep Roca, el sommelier i cap de sala del triestrellat restaurant El Celler de Can Roca de Girona. Pitu Roca explica que “després del solatge begut copejant entre vinyes i la història que li omple la copa, Joan Gómez Pallarès ens regala la seva saviesa i la seva contemplació holística a través de les persones del vi i els seus gestos a la natura”, i afegeix que “esteu obrint unes pàgines delicioses dedicades a persones que viuen i desviuen per una idea, una actitud, per una convicció. Renunciant a la conformitat, transgredint per la seva llibertat conceptual, captivant per la seva vitalitat, despullant-se de prejudicis per la recerca més essencial a partir del vi, la guia és un document de vins, de fermentació espontània, de moviment lliure, d’equilibristes sense xarxa”.

 

Joan Gómez Pallarès recorre tota la geografia espanyola, amb absències volgudes i no volgudes (també deixen de ser-hi cellers de la primera edició). L’autor diu que “només hi surten cellers i vinyes que hagi pogut trepitjar i conèixer personalment”. Respecte a això puntualitza que “tot el que hi ha al llibre he volgut que hi fos. Parlo per tant de presències. Hi ha, com també explico, absències no volgudes: malauradament el pressupost per viatjar sempre ha estat limitat i quan passes per una zona, vols quedar amb una persona quinze dies o un mes abans i et diu que aquells dies serà de fira no sé on… No sempre he pogut refer un camí i, per tant, sí, hi ha persones i cellers que hauria volgut que fossin al llibre i no hi són. També n’hi ha d’altres que no van trobar el moment per estar amb mi a casa seva. La única condició que em vaig “imposar”, molt joiosament, és haver estat a tots els cellers que surten al llibre, haver-ne trepitjat les vinyes i haver begut els vins allà on es fan”.

 

Pel que fa a Catalunya s’interessa especialment pel Penedès: per Enric Soler de Masia Cal Raspallet (Saballell de Font-Rubí), Cal Tiques de Joan Rubió (del barri Cal Rubió de Santa Margarida i els Monjos), Finca Parera (Sant Joan Samora), La Salada (Les Parellades de El Pla del Penedès), Porcellànic de Ton Rimbau (Vilobí del Penedès), Sicus Terrers Mediterranis d’Eduard Pié (Bonastre) i per Vega de Ribes (Sant Pere de Ribes). També recorre Carlania Celler (Barberà de la Conca), Carriel dels Vilars de Carlos Alonso (Espolla), Celler de les Aus (Alella), Escoda-Sanahuja (Prenafeta), Jordi Llorens (Blancafort), La Gutina (Sant Climent Sescebes), Còsmic Vinyaters de Salvador Batlle (El Montmell i Agullana), Família Nin-Ortiz (Porrera), Los Comuns (El Molar), Mas Estela (La Selva de Mar), Laureano Serres Montagut (El Pinell de Brai), Oriol Artigas Viticultors (Llinars del Vallès), Orto Vins (El Masroig), René Barbier & Sara Pérez (Falset), Terroir al Límit (Torroja del Priorat) i Vinyas d’Empremta (Navàs).

 

L’autor explica que aquest llibre “no neix d’una moda verd-ecològica (que, en qualsevol cas, ha vingut per quedar-se i deixar de ser moda per convertir-se en actitud) ni pretén emparar-se en ella. Neix fruit de la meva necessitat, i de la de molta altra gent, de mostrar respecte i amor cap a la Terra que ens dóna de menjar i, en aquesta mateixa acció, mostrar respecte cap a nosaltres mateixos i envers els nostres fills. Quan més i millor la cuidem, millor ens sentirem nosaltres, física i espiritualment”. Joan Gómez Pallarès també explica que “vull parlar en aquest llibre de persones i vins que tenen un ‘ikigai’: la responsabilitat del creador d’alguna cosa, ja sigui artista, enginyer o cuiner, és utilitzar a la natura per ‘donar-li vida’ respectant-la en tot moment. Mentre fa el seu treball, l’artesà s’uneix a l’objecte i flueix amb ell”.

 

Joan Gómez Pallarés

 

 

Escriure sobre la naturalesa a través de persones que la miren i en fan vi

 

D’aquesta revisió ampliada Joan Gómez Pallarès destaca en declaracions a Vadevi que “he aconseguit explicar d’una manera més congruent i raonada quin és el tipus de vi que més m’agrada a través d’alguna de les persones que el fan a Espanya. He revisat tot, a l’estil de Jaume Fuster o Robert Graves; he ampliat el contingut en 120 pàgines i 28 cellers i, sobretot, he trobat la meva manera d’escriure sobre la naturalesa a través de persones que la miren i en fan vi”.

 

El seu llibre es subtitula amb aquesta frase: ‘Placer auténtico y agricultura sostenible en la copa’. Preguntat sobre si hauria d’interessar un vi natural que no aporta “plaer autèntic” ni prové d’una “agricultura sostenible”, l’autor afirma que “jo no sóc ningú per dir què ha d’interessar a qui. No tinc massa dubtes que la resposta és sí: cadascú que adjectivi “plaer” com vulgui i atorgui el sentit que li sembli a “autèntic”. Estic segur, també, que tants caps, tantes “autenticitats” hi haurà. D’altra banda, que el que mengem i bevem provingui d’una agricultura el més respectuosa possible amb el medi ambient em sembla tant de calaix hores d’ara...”

 

Gómez Pallarès entén que no existeix el ‘vi natural’ sense més. Apunta, en aquest sentit, que “he dedicat 400 pàgines d’un llibre i molts anys de viatges i de feina, de xerrades i de silencis, per escriure que no existeix un ‘vi natural’. Tots ho són, d’una manera o altra. Sí existeixen, en canvi, vins que són més naturals que altres. A intentar definir aquesta escala de ‘grisos’ dedico el llibre”. També considera que “ hi ha vins dits naturals que són bons i n’hi ha que són dolents. I també hi ha vins que es diuen sincers que són bons i altres de dolents. I vins de poble que són bons i altres que són dolents. Qualsevol vi s’ha de beure i, després, opinar, sigui dit natural o català, o kosher o el que sigui. Tampoc no m’atreviria a dir que la gent s’aprofita d’una suposada moda per fer passar ase per bèstia... jo només puc parlar del que he vist i sentit i ensumat i begut als llocs on ho he fet. I crec que ningú no m’ha intentat enganyar. Espero!”

 

L’autor afirma que el vi natural és una actitud i no pas una moda, i que segueix creixent l’interès per aquests vins. Preguntat sobre si creu que aquest interès anirà molt més enllà respon que “aquesta actitud, en efecte, anirà molt més enllà. És imparable perquè està directament relacionada amb com vivim i sentim la natura. I això té a veure amb com viatgem, amb com consumim, amb com mengem i bevem, amb com som. Cada vegada estem, és normal, més preocupats pel paisatge, per la contaminació, per com poder (encara que sigui amb mínimes accions quotidianes) influir en una millora de tot plegat. La gastronomia forma part d’aquest tot i com a ésser vius no en podem quedar al marge. Anirà a més perquè ens hi va el ser, a més de l’estar. I sobretot, el dels més joves que nosaltres”.

 

No creu que s’hagi gastat el terme ‘vi natural’. Apunta que “la semàntica és gran i generosa. Potser l’hem tergiversat i manipulat, això sí. Jo el primer he jugat a la provocació que suposava la portada del llibre, quan a l’interior explico el què. Era una manera de contribuir al debat per convidar la gent a passar a l’interior i a opinar a partir dels casos que hi descric. Crec, com he dit, que hauríem de parlar de vins amb el nivell que pertoqui d’intervenció i, en el meu ideal (certament), vins amb la menor intervenció possible. Podríem fer servir altres adjectius però també serien interpretats de manera complicada: autèntic, per exemple; o sincer; o loquaç. Hi ha vins que són més autèntics que altres; i més sincers també; i que diuen més coses que altres. I etc. Cada adjectiu, també ‘natural’, necessita una explicació. Jamie Goode i Sam Harrop van dedicar un llibre a explicar el seu vi ‘autèntic’. Jo ho he fet amb el meu vi ‘natural’. Les coses són sempre complexes i els matisos, importants”.