Robert Savé (IRTA): “La Conca Mediterrània perdrà un 17% de producció agrícola al 2050”

L'investigador emèrit diu que ja hi ha prou informació i gent especialitzada per activar polítiques i estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. "Cada dia que passa és un dia perdut i ara ja no podem perdre més temps"

Robert Savé és investigador emèrit de l’IRTA, expert en vitivinicultura i canvi climàtic
Robert Savé és investigador emèrit de l’IRTA, expert en vitivinicultura i canvi climàtic | R.S.

Dir que el canvi climàtic és una realitat ja és cosa del passat. Fa massa dies que investigadors i estudiosos alerten que cal major conscienciació i l’actuació en petita i gran escala davant els efectes d’aquest escalfament global per tal que se’n puguin mitigar els efectes. El sector vitivinícola no se n’escapa, i entre d’altres coses, pot patir de forma agreujada les sequeres i veure afectada la qualitat del raïm, que potser no permetrà donar el mateix tipus de vi d’una anyada a l’altra. “Tenim indicadors que evidencien els canvis que provoca el canvi climàtic, i hem de deixar de mirar a un altre costat per afrontar-los i buscar solucions. Ens hi va el futur”, dirà Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA. Precisament l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries ha format part d’un equip ampli i internacional que ha estudiat aquesta situació en l’àmbit de la conca mediterrània. El presentem focalitzant-lo vers el món del vi català i d’arreu.

Fa uns dies es va presentar l’informe “Canvi climàtic i ambiental a la conca mediterrània: situació actual i riscos per al futur”, en el qual l’IRTA hi ha participat de manera activa amb investigadors com vostè mateix. Quins són els principals riscos als quals ens enfrontem?

Els indicadors mostren clarament que la temperatura està incrementant, així com l’evaporació i la sequera... Estan passant coses que ens alerten per exemple, que les migracions per fam i sed seran una realitat més aviat que tard, o que al 2050 hi haurà una pèrdua del 17% de la producció agrícola europea. Són dades greus, i malgrat tot, avui dia encara mirem cap a un altre cantó per veure si això del canvi climàtic passa de llarg. La realitat és la que és i cal afrontar els problemes de manera conjunta perquè com més esperem, més complicats de resoldre es faran. Fa falta una reacció ràpida, junt amb la sensibilització i conscienciació de totes les persones del planeta per afrontar i posar fre al problema.

Entenc que cada país fa els seus propis estudis d’impacte, però en aquest cas heu unit forces per estudiar un univers més ampli amb països de tota la conca Mediterrània. Per què?

És cert que cada país o territori ha anat investigant pel seu compte i de fet, un informe previ de 2014 ens recomanava regionalitzar els resultats per ser més efectius a l’hora de donar respostes i definir estratègies. I a Catalunya tenim bones universitats, bons centres de recerca i s’han fet estudis molt interessants, l’últim dels quals data de 2016, el Tercer Informe del Canvi Climàtic en Catalunya. Malgrat tot, Catalunya està dins el món i és important tenir una mirada més àmplia que ens permeti treballar globalment i de manera coordinada. Alguns dels principals estudiosos/es i investigadores/rs del tema van posar sobre la taula que la Mediterrània és un dels punts calents del planeta, una zona on la temperatura està creixent a nivells superiors que en d’altres territoris; així que es va plantejar estudiar-ho més al detall i es va gestar un grup d’estudi en el qual hi érem 190 persones, entre les quals, jo mateix.

El canvi climàtic provocarà més sequeres, segons els estudis
El canvi climàtic provocarà més sequeres, segons els estudis | piqsels

Què us ha aportat aquest treball en xarxa?

Ens ha permès teixir aliances funcionals entre institucions de diversos territoris o països i avançar més ràpid en les conclusions; està demostrat que si tots anem pel nostre compte, anem molt més lents en obtenir resultats que no pas avança el canvi climàtic en sí mateix.

Quines són, ara, les principals preocupacions?

Considero que ja no tenim més excuses per continuar estudiant o investigant. A dia d'avui tenim prou informació i gent formada i especialitzada per activar polítiques o estratègies d’adaptació i de mitigació del canvi climàtic. Cada dia que passa és un dia perdut i ara ja no podem perdre més temps. Tenim dades espectaculars, com per exemple que l’any 2040 pujaran 2,2ºC de temperatura respecte a l’era preindustrial. I són valors de mitjana! I això, que és d’aquí dos dies, pot provocarà problemes greus.

Quins problemes, si pensem en el sector del vi?

El punt de partida és l’afectació sobre la planta, perquè els estudis parlen d'un limitació important d’aigua, que pot arribar a disminuir en un 20% comparat amb el període preindustrial; i si hi ha un dèficit hídric, cada cop es patiran més sequeres.

Sumat a això, l’increment de temperatura pot fer que les plantes brotin abans, que les gelades de la primavera puguin fer malbé aquesta floració, que els ceps perdin les fulles més tard amb la qual cosa requeriran de més aigua durant el cicle, i tot plegat per acabar amb una disminució de la producció total. A més a més, aquestes oscil·lacions tèrmiques poden provocar maduracions diferents entre la polpa i la pell del raïm que, com és obvi, acabaran tenint un impacte important sobre el producte final.

Anem a pams. Ens parla d’una possible baixada de producció i de la variabilitat del producte.

En el moment actual i tal com està el mercat, que baixi la producció potser no hauria de ser un greu problema pel sector vitivinícola; però més enllà de la quantitat d’ampolles que puguin sortir anualment, hem de pensar en els efectes directes sobre la vinya, perquè si es mantenen les altes temperatures durant més mesos de l'any, el raïm agafarà grau ràpidament, a diferència de la pell que madurarà a velocitat diferent. Ens podem trobar, per exemple, que acostumats a una tipologia de vins, ens canviï el producte d’una anyada a l’altra, la qual cosa obligarà els celleristes a ser més imaginatius amb els cupatges, o a utilitzar altres sistemes d’elaboració.

'Hem de deixar de mirar a un altre costat per afrontar-los i buscar solucions. Ens hi va el futur”
"Hem de deixar de mirar a un altre costat per afrontar-los i buscar solucions. Ens hi va el futur” | NASA

Quins altres aspectes cal preveure?

La producció haurà de ser més limitant en quant a l’ús excessiu de substàncies químiques com els adobs o fitosanitaris, ja que el canvi climàtic agreuja els efectes que pot tenir sobre els sòls i per tant, les plantes. El fet és que com no estem vivint hiverns molt freds - es pot sortir a podar en màniga curta!- la vinya no fa una parada hivernal com necessita i el fred no atura l’expansió de malalties que poden afectar la planta. Caldria fomentar una agricultura ecològica quasi per llei, si cal!

Hauríem de ser més primmirats en les observacions i més agosarats en les valoracions. Per exemple, es parla molt de la petjada de carboni en la gènesi, transport i aplicació de fertilitzants sintètics, quan de vegades tenim part (per no dir tota) de la solució davant nostre i no la considerem plenament. Som conscients que amb l’entrada d’aire saharià dels darrers dies de febrer d’aquest any, es van dipositar entre 55 i 70 kg de fòsfor per hectàrea, però sabem què apliquem cada any? Hem de pensar i fer d'una altra manera més ecològica. I a més a més, tenint presents dues estratègies: cal adaptar-se al que ens ve perquè la societat ha de sobreviure, però també afrontar una mitigació per frenar-ne l’evolució. Hem de prendre més consciència col·lectiva i actuar de manera individual per obtenir un impacte global.

Quins són els principals esculls o reticències que mostra el sector del vi?

D’entrada, existeix el factor de tradició i història, pel qual els cellers volen elaborar seguint models d’antigues generacions, o utilitzant varietats determinades que identifiquen el celler o el territori d’origen. També hi ha el factor terroir i el paisatge que identifica cada regió i això sempre pesa. En tot cas, si es plantegés l’opció de treballar amb varietats genèticament modificades, més resistents per exemple a les altes temperatures, cal tenir present i estudiar molt bé com interactuaran amb la resta de l’ecosistema. Alternativament, ara hi ha clons, per exemple, que resisteixen molt bé la sequera i els cops de calor, per tant, podrien ser alternatives a considerar; però tot i així, cal avaluar-ho tot molt bé abans de prendre decisions i evitar, així, nous riscos.

Quines recomanacions faria Robert Savé, amb tot el que ha estudiat i sap, als viticultors?

El món de la R+D és grupal i sabent el que sabem del passat i la previsió del que vindrà, suggeriria que potser caldria tornar a estructures productives on llaurem menys, es mantingui més coberta vegetal per conservar la diversitat dels sòls, tenir marcs de plantació més amplis, baixar densitat de plantació, plantejar el ceps en vas, incorporar matèria orgànica en els sòls… És a dir, penso que seria interessant tornar a sistemes que es feien servir a la zona del Mediterrani fa uns quants segles, recordant que tindrem un 20% menys d’aigua, i que cada gota compta. 

A nivell de producte final, vi o escumós amb anyades, pot ser un factor de consideració positiva per si mateix i pel treball enològic que s’apliqui, generant més valor afegit objectiu.

Des de l’IRTA i altres entitats catalanes s’han fet projeccions climàtiques per regions vitivinícoles. Com per exemple, la DO Empordà, que es va presentar fa uns dies.

Sí, gràcies a la tasca del Servei Meteorològic de Catalunya, que pot projectar el clima fins a finals de segle a una escala d’un quilòmetre quadrat, hem fet valoracions a nivell de conques, per conreus, per tipus de sòl…, pensant en l'aplicació d'aquests treballs sobre el territori. És a dir, podem valorar opcions abans de prendre decisions sobre futurs conreus coneixent com evolucionaran en cada territori en funció de les seves especificitats. I podem fer projeccions sobre quan es collirà o en quina quantitat potencial, quines necessitats hídriques hi haurà per cadascun d'ells, quines temperatures els seran productivament limitants... Valorem molt, de fet considero essencial, la recopilació de dades que ens faciliten els i les pageses referents a les seves dades històriques. Si treballem de manera conjunta, estic segur que podrem avançar moltíssim i ràpid.

I a nivell individual, què podem fer cadascú de nosaltres per contribuir a mitigar aquests efectes?

Les persones que ens dediquem al sector de la R+D+T ens hem de fer escoltar i sobretot fer entendre. Hi ha moments en què sentim que no parlem el mateix llenguatge que la ciutadania global perquè fa temps que diem que el canvi climàtic ens afecta, i malgrat sabem que no podem generar alarma, la informació és dura i cal que l’assimilem i reaccionem per contribuir a fer un planeta millor. Ja tenim família que viurà l’any 2100, i vull pensar que petites accions que puguem fer de manera individual i col·lectiva, ajudaran a les futures, però no llunyanes, generacions. És el temps dels fets i no de paraules.

TENS TELEGRAM? Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre els vins catalans? Clica aquí per subscriure't al nostre canal de Telegram

Comentaris

envia el comentari