Robert Parker plega com a crític de vins

L'anunci, que era previsible després d'haver deixat paulatinament la seva feina, s'ha fet a la revista Wine Advocate que porta el seu nom
Robert Parker es retira definitivament
Robert Parker es retira definitivament

L'encarregada de fer l'anunci ha estat Lisa Perrotti-Brown, periodista de Wine Advocate i Master of Wine, a la mateixa publicació que va impulsar Robert Parker i que encara avui porta el seu nom. El que ha estat un dels crítics de vins més influents del món es retira definitivament. 

 

L'anunci no ha sorprès a ningú, tenint en compte que fa sis anys va vendre la seva participació de l'empresa que va fundar va 41 anys, que l'any 2015 va deixar en mans de Neal Martin els tastos i la crítica dels vins de Burdeus que fins aleshores havia fet ell personalment i que en els últims temps la seva contribució a la publicació era exclusivament a Hedonist's Gazette en el que no hi apareixen els famosos punts Parker sempre de 0 a 100.

 

Ara però plega del tot. "Mentre es retiro de The Wine Advocat tinc l'honor de passar el relleu al nostre meravellós equip. Ha arribat el moment de renunciar a totes les responsabilitats editorials i directives amb efectes immediats. Aixeco la copa per tots vostès, per ser part d'aquest viatge i espero que tots continuin compartint l'entusiasme per descobrir vins amb els nostres dedicats tastadors",assegura Parker a l'article de Perrotti-Brown. 

 

Tot i que encara ara les puntuacions Parker són molt influents en el consumidor i també entre els elaboradors, la crítica de vins del món està bastant més atomitzada. Però en algun moment, sobretot als anys 80 i 90, el crític tenia un poder pràcticament hegemònic i el que ell deia anava a missa. 

 

  

I tot va començar per una crítica dels vins de Burdeus de 1982. L'any 1983, tothom considerava que l'anyada no havia estat bona i que els vins no estaven envellint bé. Els primers que ho deien eren els mateixos francesos. Parker, però, en va fer una crítica totalment diferent. Al principi ningú no li feia cas, però finalment el que es va considerar un acte de valentia, contradient des dels Estats Units la totpoderosa crítica francesa, amb l'afegit que el temps li va donar la raó sobre la qualitat d'aquella anyada de Burdeus, el va catapultar fins a l'Olimp de la prescripció.

 

 

Un any després, l'any 1984, va poder deixar la seva feina d'advocat i es va dedicar en cos i ànima a la crítica de vins lliure. Així li diu ell que assegura que va començar amb la seva guia finançada només pels seus subscriptors, perquè volia poder opinar lliurement i sense pressions dels vins que tastava.

 

Curiosament, però, ell mateix es va convertir en una pressió pels cellers i elaboradors de tot el món. El seu prestigi era tal, i encara ara és però menys, que es va arribar a encunyar un nou terme: la parkerització. Entesa com la voluntat d'agradar a Parker. 

 

La influència mundial de la seva opinió i sobretot dels seus punts era indiscutible i quan un vi n'aconseguia més de 90 el celler ja no havia de patir perquè sabia que ho vendria tot i a més tindria una bona acollida al mercat nord-americà. Com que la contrapartida era molt llèpola van ser molts els elaboradors que van decidir fer vins que agradessin a Parker per aconseguir els apreciats punts. Vins amb graduacions altes, amb molta criança i amb molta estructura i complexitat. 

 

Parker plega però la seva revista es manté. I tot i que com dèiem la crítica de vins s'ha diversificat, la seva influència encara és molta. Una prova irrefutable és que entre els lectors de Vadevi, una de les notícies més llegides de l'any és l'anunci de les punturacions Parker als vins catalans.