Puig: “El vi català necessita més pressupost públic i més sinergies entre les denominacions”

El director de l’INCAVI es mostra molt satisfet amb les últimes xifres de consum de vi català i destaca que les grans denominacions d’origen es mantenen i les petites es van incrementant

Salvador Puig (Igualada, 1954), director de l’INCAVI, creu que és una molt bona notícia que el consum de vi català a Catalunya s’hagi incrementat quasi dos punts respecte a l’any anterior i que s’hagi arribat al 38’74% del mercat. Són xifres que s’extreuen de l’informe Nielsen que mostra la tendència de consum creixent de totes les denominacions d’origen catalanes des de fa 5 anys. Així i tot admet que els punts febles de la promoció dels vins catalans són la manca de pressupost públic i de sinergies entre totes les denominacions d’origen.

 

Està satisfet amb les xifres que mostra l’últim informe de consum de vi català?

Sempre voldríem que fos més, però estic content perquè anem a més i sobretot perquè venim de molt enrere. Per tant, anem per bon camí. Ara caldrà comparar aquestes dades. És a dir ara tenim un informe fet a partir d’enquestes però en breu també tindrem les xifres de comercialització dels cellers catalans que ens donarà una visió més completa de la situació.

 

Hi ha qui diu que un 38’7% de quota de mercat pels vins catalans és una xifra baixa encara.

No és alta en termes absoluts, és cert, però és que fins fa res, era molt difícil trobar vins catalans a les cartes dels restaurants, als bars i a les botigues, i els vins que més es consumien eren d’una sola denominació d’origen espanyola.

 

L’àrea metropolitana és el punt més fosc pel que fa al consum de vi a casa nostra?

Sí. Hem de tenir en compte que hi ha un flux de visitants importants, que també es comptabilitzen. Els turistes, quan arriben aquí, no tenen consciència de vi català. Moltes d’aquestes persones arriben a Espanya i si a més molts restaurants no són sensibles al vi català, si els posen un Rioja es queden tan frescos. Això, a part de tenir present que l’àrea metropolitana és la zona més poblada de Catalunya. Si agaféssim la resta del país, segur que estaríem parlant del 70% o el 80% de consum de vi català. Però amb l’informe Nielsen és difícil poder tenir dades estadísticament fiables de territoris més petits.

 

Quina xifra el sorprèn més?

Més que sorprendre, sí que destaca la xifra l’increment de consum de vins de la Terra Alta a Catalunya i també a Espanya. Aquesta denominació d’origen s'està posicionant molt bé. Segurament l’edició de l’any passat de concurs de Garnatxes del Món, que es va fer a Gandesa, i el discurs de la garnatxa blanca, tenint en compte que el 30% d’aquesta varietat de raïm es cultiva a la comarca, també hi han influït. Així, en general, el que ens fa ser optimistes és que les denominacions més grans, Penedès o Empordà es mantenen i les petites van pujant.

 

Quin és el punt feble en la promoció del vi català?

Primer, el pressupost públic. L’Incavi des d’abans de la crisi no ha pogut recuperar les partides econòmiques que tenia per la promoció. Això és un fet innegable i si tinguéssim més diners segur que ajudaria. D’altra banda, la feina que estan fent les denominacions d’origen està molt bé, però hi ha una mica de dispersió entre elles. Ho fan molt bé, però si a més tinguessin una mica més de sinergies podrien fer més coses. M’emmirallo en França. No vol dir que hàgim de fer el mateix, però a cada regió hi ha el consell interprofessional del vi i la promoció la fan conjuntament el que permet impulsar accions més potents. Són reptes que tenim al davant i que hem de treballar.