El preu real d'un quilo de raïm per fer cava

Una anàlisi pormenoritzada conclou que un quilo de raïm convencional costa 0'40€ i 0'60€ si és ecològic

Un quilogram de raïm convencional per fer cava té un cost de 0'40€ . S’han utilitzat diversos estudis sobre costos de producció del període 2018-2019, confeccionats i realitzats per viticultors professionals del cava. Tots aquests estudis, realitzats des de fa uns anys a partir de la problemàtica dels preus del raïm, s’han anat actualitzant a mesura s’anaven incrementant els preus dels carburants, dels productes fitosanitaris o de les taxes. S’ha arribat a una conclusió molt clara, també avalada per enginyers agrícoles que assessoren a  viticultors del cava. El cost de produir un quilo de raïm convencional al Penedès pel cava es pot situar a l’entorn de 0,40 cèntims. Després de les diverses entrevistes realitzades, també s’ha arribat a una altre conclusió. Els costos de produir un quilo de raïm dependran bàsicament del rendiment per hectàrea. Aquesta condició parteix de cada varietat, de cada subzona, de cada collita, de les condicions climàtiques de cada any. També caldria subratllar altres estimacions variables: cultiu convencional o cultiu ecològic; plantació en emparrat o plantació en vas. Un altre factor és la forma de treball de cada viticultor i com aquesta particularitat pot acabar beneficiant o perjudicant a la gestió econòmica de l’explotació.

 

Els beneficis empresarials no estan inclosos en aquests costos de producció, ja que les feines del viticultor són valorades únicament com a costos de mà d’obra. Cada any hi ha uns costos de producció per hectàrea i en funció del rendiment final de raïm per hectàrea, el cost de produir un quilo de raïm pot variar uns percentatges. Lògicament, no té el mateix cost produir un quilo de raïm a la plana central del Penedès que produir un quilo de raïm al Massís del Garraf, una zona menys productiva.

 

COSTOS DE PRODUCCIÓ D’UNA VINYA CONVENCIONAL  

EMPARRADA COLLIDA A MÀQUINA  (COLLITA ESTÀNDARD)      4.000 euros /ha

 

Un altre aspecte a tenir molt en compte és que una majoria de viticultors treballen terres que no són de la seva propietat, fet pel qual han de donar una part dels seves ingressos, que pot arribar a ser d’una quart part o d’una cinquena part. Els costos es classifiquen en costos d’implantació i costos de producció anual. Els costos d’implantació, determinats durant els primers tres anys, quan la vinya es arrencada i plantada de nou,  poden arribar a 15.000 euros/ha. És la part que genera més despesa i que es va amortitzant durant trenta anys, uns costos de producció fixats en l’apartat de taxes-amortitzacions. Actualment, encara existeixen subvencions directes de la Comunitat Europea per a noves replantacions que poden arribar a 4.000-5.000 euros/ha. Per altra banda, tots aquests estudis i aquests costos són molt detallistes i particulars de cada viticultor. Un altre factor, és l’agrupament o no de parcel·les. Quan més separades estiguin les vinyes, més costos acabarà tenint el viticultor. Sobre els costos de producció de vinya ecològica convindria ressenyar que hi ha un risc en la sanitat i que el seu cost és més elevat. No es pot fixar el cost produir un quilo de raïm en totes les vinyes de forma igual, però tots aquests estudis ajuden a no relativitzar el conflicte, ajuden a entendre la dimensió del problema.

 

Veient com s’estan explotant de forma econòmica les vinyes pel cava, si existís alguna avaria greu en el motor del tractor o alguna reparació molt costosa en la maquinària utilitzada, s’hauria de parlar d’una situació molt negativa pel viticultor. Per no parlar dels anys amb moltes plagues, que incrementen notablement els costos de producció, una situació que pot arribar a perjudicar el rendiment de raïm per hectàrea.

 

COSTOS DE PRODUCCIÓ D’UNA VINYA CONVENCIONAL EMPARRADA

COLLIDA A MÀQUINA (COLLITA ESTÀNDARD )           4.000 euros /ha

CULTIU                                    1.500  euros       

TRACTAMENTS                      1.100  euros      

VERENA MAQ.                           600   euros       

TAXES-AMORTITZACIONS        800  euros        

 

En la collita 2019, s’ha reduït el preu de raïm a un 30%, tenint com a referència el preu de Henkell-Freixenet. La multinacional determina els preus de sortida, uns paràmetres que tenen un efecte immediat, ja que condiciona tots els preus que acaben fixant les altres grans empreses del sector: Codorniu, Jaume Serra i Vallformosa. En una vinya de 12.000 kg/ha, un viticultor ha perdut 1.700 euros/ha. Si a la collita 2018 es pagava a 44 cèntims/ kg, amb uns ingressos de 5.300 euros/ha, s’ha passat a la collita 2019 a 30 cèntims/kg, a uns ingressos de 3.600 euros. En conclusió, un viticultor del cava que gestiona una explotació de 40 hectàrees ha reduït els seus ingressos notablement, arribant a una suma negativa de 68.000 euros. És a dir, el viticultor ha hagut de treballar sense beneficis empresarials, amb dificultats econòmiques i possibilitats d’endeutament familiar.

 

El raïm ecològic, una mica més car, 0'60€ 

 

Si s’ha determinat que el cost de produir un quilo de raïm convencional collit a màquina es pot situar al voltant dels 40 cèntims, el cost de produir un quilo de raïm ecològic és més elevat. Un raïm ecològic de qualitat, collit a mà, pot significar un increment aproximat de 20 cèntims. L’ecològic té més ventalls de producció i més costos. A més, hi ha un altra factor que s’ha de considerar molt important. Cultivar raïm ecològic genera més risc que cultivar raïm convencional, com també és més arriscat cultivar raïm biodinàmic que raïm ecològic. També s’ha de considerar el benefici que genera pel medi ambient el cultiu ecològic de les vinyes. En relació als costos de producció, un altre aspecte positiu és la subvenció que rep el viticultor durant els tres primers anys de reconversió del raïm ecològic, arribat a uns valors de 300 euros/ha.

 

COSTOS DE PRODUCCIÓ D’UNA VINYA ECOLÒGICA  

EMPARADA  COLLIDA A MÀ  (COLLITA ESTÀNDARD)       6.000 euros /ha

 

El mercat del raïm ecològic va augmentant cada any. Codorniu està apostant de forma molt clara, tot i fixar uns preus molt baixos (44 cèntims/kg). Piñol, celler elaborador de vi base, també està apostant per l’ecològic a preus molts semblants (46 cèntims/kg). Per altra banda, Henkell-Freixenet, el gran comprador de raïm i de vi base, no fa cap tipus de classificació. A un altre nivell, Vallformosa ha fixat el preu de raïm ecològic en 44 cèntims/kg, mentre que el raïm convencional l’ha pagat a 35 cèntims/kg. De forma positiva, hi ha petits empreses i cellers del Penedès que només compren raïm ecològic, fixant uns preus superiors a les grans empreses, uns preus que poden variar entre 55-70 cèntims/kg. Però val a dir que representen una part molt petita de tota la producció. S’hauria de subratllar la importància de diverses cellers i empreses que han apostat per la compra de raïm ecològic: Albet i Noya (el pioner dels vins ecològics al Penedès), Juvé i Camps (amb moltes finques pròpies de cultiu ecològic que sumen 280 ha), Castell de Vilarnau, del grup de Xèrez González Byass, i Agustí Torelló Mata, que paga el raïm ecològic a 62 cèntims/kg.

 

Deixant a banda els costos per produir un quilo de raïm convencional o ecològic, per tal de garantir una explotació sense pèrdues ni endeutament, s’haurien d’analitzar aquests preus des d’un altre punt de vista més beneficiós pel sector i pel territori. Aquests preus (40 cèntims pel raïm convencional i 60 cèntims pel raïm ecològic) s’haurien d’entendre com una línia vermella, com una estratègia negativa que està perjudicant a tot el sector. Si els preus de raïm anessin pujant any darrera any, de forma progressiva, s’aniria distribuint la riquesa, s’anirien controlant els rendiments de raïm per hectàrea i s’anirien perfeccionant els sistemes de cultiu de la vinya. En definitiva, s’aniria incrementant la qualitat del raïm i del producte comercialitzat.

 

En el sector del cava, els costos de produir una ampolla estan molt estudiats, interioritzats en les estructures financeres de les grans empreses. Un negoci que genera tants pocs beneficis per tot el territori, els costos s’analitzen fins al seu límit. El sector, històricament, ha jugat sempre amb les línies vermelles que ha repercutit en tota la baula. Si es poden arribar a vendre milions d’ampolles als grans distribuïdors a 1,20-1,25 euros, es perquè s’ha anat rebaixant els costos de tota la cadena productiva, fomentant una pressió de força i de poder. Durant tots aquests últims anys s’han rebaixat de forma extrema els preus de la matèria prima: ampolles de vidre, taps, plaques, capsules, etiquetes, caixes de cartró. També s’han intentat rebaixar els costos de la mà d’obra, generant fàbriques totalment automàtiques i robotitzades. Hi ha exemples molt particulars de grans empreses on la mitjana productiva anual d’un treballador pot arribar a 700.000 ampolles. Un sector tant competitiu com el cava ha generat una dinàmica negativa en tota la seva baula, reduint la seva creació de llocs de treball directes. Aquesta situació tant negativa també ha repercutit en la distribució de la riquesa. Tota aquesta estratègia al límit ha generat tensions financeres i endeutaments considerables que han acabat provocant la venda de les principals empreses del sector a multinacionals i fons d’inversió de capital estranger.

 

La matèria bàsica del cava, teòricament, és el raïm, però veient l’estratègia vermella de les grans companyies, el raïm ha passat a ser una matèria més, un complement més per completar l’ampolla. Molts cops, el mateix sector ha posat en dubte els estudis que analitzen els costos de producció del raïm. Fins i tot, hi ha experts que relativitzen aquests estudis, i parlen que els costos depenen de la varietat, de la zona de cultiu o de la collita, sense entendre o voler entendre la qüestió principal del conflicte. Els costos de producció, acceptant la relativitat de les dades, es realitzen per comprovar si els preus del raïm que paguen les grans companyies estan per sota dels costos de producció. Seria estrany realitzar els costos de producció del raïm de la Champagne, sense entendre el valor que es dona a la qualitat d’una ampolla de champagne. Encara seria més estrany fer estudis sobre els costos de producció del raïm de la Borgonya, ja que el raïm no es comercialitza, ja que cada viticultor s’elabora el seu propi vi. Per aquest motiu, els costos de producció tenen un gran interès i un gran significat en les regions productives que basen la seva estratègia en els preus baixos. Per aquest motiu, a principis dels anys 2010, quan es van impulsar les taules sectorials a través de l’Institut del Cava, els estudis sobre els costos de producció, publicats per l’Incavi, van ser, fins i tot, qüestionats per les grans empreses del cava. Aquestes taules sectorials del raïm va ser un fracàs, un altre fracàs més, com el mateix preu del raïm, com el mateix preu d’una ampolla de cava.