El Penedès i les plagues d’Egipte

Preocupació per una gran plaga de míldiu. El futur de les DOs Cava i Penedès també aixeca gran inquietud
Vinyes del Penedès
Vinyes del Penedès | xx

No hi ha manera que al Penedès es respiri tranquil. Després de dos anys d’extrema sequera i de caigudes notables de la producció, aquesta temporada vitícola ha tingut pluja a dojo i fins i tot neu. Tot semblava apuntar que al Penedès tornaria l’abundor de raïm però no sembla que la regió es beneficiï de cap manà bíblic. Més aviat sembla sotmesa a les deu plagues d’Egipte, la sèrie de calamitats sobrenaturals amb les quals, segons l’Antic Testament i la Torà, Déu va castigar els egipcis per tal que el faraó deixés partir els hebreus d’Egipte. La primera de les plagues, com la que ara pateix el Penedès, estava relacionada amb l’aigua: Déu va donar instruccions a Moisès perquè li digués a Aaron que aixequés el seu bàcul sobre el riu Nil. Com a conseqüència, tota l'aigua es va convertir en sang, matant tots els peixos del riu i omplint Egipte d'una olor fètida durant set dies. Els bruixots del faraó van demostrar llavors que també ells podien convertir l'aigua en sang, i el faraó, per tant, no va cedir davant les demandes de Moisès. Al Penedès tota l’aigua de l’hivern i la primavera, en quantitats que feia molt que no es recollien, ha desfermat una gran plaga de míldiu, una malaltia provocada per un fong (Plasmopara vitícola). El míldiu, que ataca tots els òrgans verds del cep (fulles, inflorescències, raïms i sarments no agostats), té aquest any una magnitud que fins i tot els pagesos més veterans reconeixen que han vist ben pocs cops. Enguany el míldiu ha atacat directament el raïm. O sigui, quan s’ha fet evident als brots més tendres i a les fulles (es pot identificar per les taques produïdes pels micelis dels fongs, que formen un borrissol d'un color grisós) ja ha estat, en molts casos, massa tard per contrarestar la malaltia criptogàmica.


Hi ha pagesos que em confessen que no dormen tranquils i que s’aixequen a les tres de la matinada per pujar al tractor per anar a tractar les vinyes amb sulfat de coure o amb productes fungicides. D’altres reconeixen ja que han perdut part de la seva producció. La plaga els fa anar de bòlit aquests dies. Varietats sensibles a la malaltia com la Macabeu s’han vist especialment afectades. Viticultors com Ton Rimbau de Vilobí del Penedès (Porcellànic) m’expliquen: “Quan he après a lidiar amb la sequera, ara hauré d’aprendre a lidiar amb les pluges i les humitats”. Ton Rimbau evita la utilització de productes sistèmics i ha hagut de lidiar amb la plaga emprant cua de cavall, sèrum de llet, all, ceba i farigola. No ha pogut salvar, però, gaire cosa.


 

Els fongs, però, no són els únics que omplen d’inquietud un Penedès que s’exposa a molts canvis. A l’agost hi ha d’haver nou president del Consell Regulador del Cava i el maig de l’any que ve també hi ha d’haver qui substitueixi Josep Maria Albet i Noya al capdavant del Consell Regulador de la DO Penedès. Mentre tant, Freixenet està a punt de tenir nou accionista majoritari (Henkell) i el grup Codorníu Raventós ha signat ja un acord d'exclusivitat per a la venda de la majoria del seu accionariat a fons gestionats per Carlyle. Des de Raventós i Blanc ja s’han afanyat a dir que “arrel de la noticia sobre la venda de Codorniu, volem deixar constància que la finca històrica de la família Raventós, que des de 1497 ha passat de pares a fills, continua estan en mans de la família Raventós”. El principal elaborador català pel que fa a volum d’ampolles (amb seu a Catalunya i amb propietaris catalans) ja és Vallformosa de Vilobí del Penedès. Juvé & Camps també ha vist com la majoria d’accions de la família propietària canviava de mans en favor de la societat patrimonial Scranton Enterprises BV, accionista de la multinacional catalana d’hemoderivats Grifols amb un 8,67%. Tot plegat dibuixa canvis vertiginosos mentre algun destacat celler està a punt d’abandonar la DO.


Cellers impulsors de la marca Corpinnat
Cellers impulsors de la marca Corpinnat | xx

La irrupció de Corpinnat també està tensionant en gran mesura el sector del vi al Penedès. Per al proper mes d’octubre fonts properes a Corpinnat expliquen que s’anunciaran noves incorporacions a un Corpinnat que han posat en marxa sis caves. Per ara, però, el Consell Regulador del Cava no ha revelat què apunten els informes que ha demanat sobre la qüestió. Les informacions publicades sobre Corpinnat, entén el Consell Regulador del Cava, “estan generant confusió tant a prescriptors com a consumidors”. Els serveis tècnics del Consell estan sotmetent a estudi “aquest nou escenari” i “la seva compatibilitat amb la Denominació d’Origen Cava”. Per la seva banda, en el darrer ple del Consell Regulador de la DO Penedès es va acordar la compatibilitat de la marca Corpinnat amb els vins escumosos de la DO Penedès, els Clàssic Penedès. La DO Penedès no aconsegueix acabar, però, amb la constant fuga de cellers. Darrerament han deixat la DO més cellers que donen gran prestigi a la zona. Hi ha un munt de petits i prestigiosos cellers que prefereixen anar per lliure abans que estar sotmesos a una DO presidida per Albet que no ha sabut seduir-los massa i que, en algun cas, ha provocat directament la confrontació i la posterior fuga.


 

No tot són calamitats, però, al Penedès. La Nit del Xarel·lo i la Cimera del Xarel·lo han rebut més assistents que mai mentre el Consell Regulador de la DO Penedès ha aprovat signar un conveni amb l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i la cooperativa d’arqueòlegs Arqueovitis per a continuar les excavacions i l’habilitació de l’espai per a visites del gran jaciment vitivinícola de La Font de la Canya. El conveni és per a tres anys, i l’aportació anual puja fins als 6.000 euros. Al mateix temps, des de la DO hi haurà a partir d’ara l’opció de poder organitzar-hi visites i tastos. Segons el director de la DO Penedès, Francesc Olivella, “la Font de la canya és la constatació que fa 2.700 anys es conreava la vinya al Penedès, i que s’hi feia vi”. Afegeix que “és un fet d’una rellevància molt important i d’aquí se’n desprèn que la nova imatge de la DO Penedès sigui la cara de la deessa Demèter, corresponent al peveter trobat al jaciment acompanyada del nom de la DO Penedès i la menció 2.700 anys. És la Història i la tradició”.





Comentaris

envia el comentari