Una nova troballa confirma que els fenicis van ser els impulsors de la cultura del vi a Europa

Al Líban s’ha localitzat una premsa de més de 2.600 anys on s’hi elaborava vi que es venia als ports de la Mediterrània

Una reproducció de la premsa fenícia realitzada pels arqueòlegs de la Universitat Americana de Beirut
Una reproducció de la premsa fenícia realitzada pels arqueòlegs de la Universitat Americana de Beirut | Antiquity

Es tracta de la premsa més antiga que s’ha trobat mai al Líban. Els arqueòlegs a càrrec de la investigació asseguren que l’utilitzava el poble fenici per elaborar un vi famós i admirat i que després es venia als ports de la Mediterrània. Aquest descobriment confirma que els comerciants fenicis van ser els que van introduir la cultura del vi a tot Europa.

La troballa l’ha fet una grup d’arquòlegs de la Universitat Americana de Beirut en el projecte de Tell el-Burak, una regió regió d’excavacions que es troba a 8 quilòmetres de Sidon, una ciutat libanesa de la costa. Es calcula que la premsa data del segle VII abans de Crist d’acord amb l’estudi  que ha publicat la revista Antiquity.

"El vi era un producte comercial fenici molt important”, assegura Hélène Sader una de les arqueòlogues que codirigeix  el projecte d’investigació. “El vi elaborat a la regió de Sidon era especialment famós, de fet, es menciona en diversos textos de l’antic Egipte”, explica per mostrar la importància de l’aportació dels fenicis en el cultiu i el consum actual de vi.

Una part de la premsa localitzada al Líban que es troba en molt bon estat de conservació
Una part de la premsa localitzada al Líban que es troba en molt bon estat de conservació | Antiquity

El descobriment resulta revelador en el sentit que si bé ja se sabia que el poble fenici havia tingut un paper important en la cultura de la difusió del vi en el món, hi havia molt poques evidències que n’elaboressin.

Amb la premsa s’ha trobat una gran quantitat de llavors, que segons els investigadors, revelen que els raïm eren de vinyes properes i s’aixafaven amb els peus en un cup de guix amb una capacitat de 4.500 litres. El most s’emmagatzemava en àmfores d’argila on es feia la fermentació, la criança i el transport.

Sader explica que el lloc de la troballa forma part d’un assentament fenici habitat entre els segles VIII i VI abans de Crist que “segurament es dedicava a l’elaboració de vi per vendre a l’estranger”.

TENS TELEGRAM? Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre els vins catalans? Clica aquí per subscriure't al nostre canal de Telegram

Comentaris

envia el comentari