Munió informativa i postveritat en les etiquetes dels vins

Menys de la meitat dels consumidors declara entendre la "major part" del que s’explica a les etiquetes i contres
Algunes contraetiquetes donen informació molt detallada sobre el contingut de l'ampolla
Algunes contraetiquetes donen informació molt detallada sobre el contingut de l'ampolla | Ramon Francàs

 

Segons una enquesta de la consultora de mesurament i anàlisi de dades Nielsen, dos de cada tres consumidors de tot el món afirmen prestar ara més atenció a les etiquetes dels vins que fa uns anys. Les dades revelen, però, que menys de la meitat dels consumidors (45%) declara entendre la "major part" del que hi llegeixen. I és que les etiquetes, però encara més les contraetiquetes, de no pocs vins s’han convertit en una munió atapeïda de missatges (la majoria amb una mida de la tipografia que no facilita gens ni mica la lectura) de difícil comprensió per a un consumidor no avesat. Segons el Ministeri d’Agricultura, es defineix com a etiquetatge “tota paraula, indicació, marca registrada, marca comercial, motiu il·lustrat o símbol col·locats en qualsevol envàs, document, avís, etiqueta, anell o collaret que acompanyi o faci referència a un producte concret”. El Ministeri adverteix, no obstant això, que  l'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, i les modalitats de realitzar-lo, “no han de ser de tal naturalesa que indueixin a error al comprador”.

 

A més de la informació que és obligatori que consti a les etiquetes i les contraetiquetes (com ara la denominació d’origen en cas de ser emparat, el grau alcohòlic expressat en %, si conté sulfits, la capacitat de l’ampolla, l’any de la collita, la marca o el Registre d’Embotellador) hi apareix molta altra informació que no sempre és compresa amb facilitat per part d’un consumidor no expert. És el cas del segell del CCPAE, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, que és l’autoritat de control de Catalunya que audita i certifica els productes agroalimentaris ecològics de casa nostra, o del segell de la fulla que acredita els vins de la Unió Europea obtinguts a partir de l’agricultura ecològica.

 

També hi podem trobar el segell Demeter, que certifica l’agricultura i vinificació biodinàmiques de cada vi. Alguns cellers han començat a apostar, d’altra banda, per incorporar criteris ambientals en la producció de vi i utilitzen diferents tipus d'ecoetiquetes per informar-ne als consumidors. També hi ha segells com el de l’Organic Farming o el de la marieta, el del  Consell Català de la Producció Integrada, que vetlla per un model productiu de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. Al mateix temps es poden trobar inscripcions sobre la qualitat o l’origen dels taps de suro (com els Taps de Finca de l’Institut Català del Suro i la DO Empordà), o com la del Forest Stewardship (FSC), una organització sense ànim de lucre alemanya creada el 1993 que té com a objectiu que l'aprofitament dels boscos (taps de suro) es faci d'una manera sostenible ecològica, social i econòmica. Hi ha qui fa servir la indicació de vi ecològic, i molts d’altres que prefereixen la indicació d’organic wine (que vol dir el mateix).

 

A les etiquetes del vi també hi apareixen símbols referits a certificats mediambientals o d'origen
A les etiquetes del vi també hi apareixen símbols referits a certificats mediambientals o d'origen | Ramon Francàs

 

També hi ha qui hi fa constar una breu nota de tast (feta força abans que el vi surti al mercat i que sovint ja no descriu amb precisió l’estat actual del producte), sovint amb poètiques o suggeridores frases que criden més a l’emoció del consumidor que no pas l’informen amb rigor. A més a més, hi ha denominacions que han incorporat subzones (com ara Costers del Segre o el Penedès) i d’altres que avancen per aplicar-ho (com el Montsant o Cava). Així mateix, la DOQ Priorat ha identificat fins a 459 paratges diferents (de superfície limitadíssima i que poden ser compartits per més d’un elaborador, com és el cas del Mas de la Rosa de Porrera). La  nova catalogació dels vins elaborats pels cellers que conformen la DOQ Priorat (Els Noms de la Terra) també singularitza aquells vins fills de vinyes plantades fa més de 75 anys (batejades com a Vinyes Velles). En canvi, ha decaigut normativament una menció històrica que s’havia utilitzat per a vins del Priorat: Vi de Guarda (Viticultors del Priorat-Morlanda, per exemple, la continua utilitzant). A partir d’ara els vins prioratins, al marge dels genèrics, poden ser Vi de Vila, Vi de Paratge, de Vinya Classificada o de Gran Vinya Classificada.

 

A la DO Penedès, al marge de les deu subzones geogràfiques, s’avança per posar aquest any les bases per crear un nou vèrtex qualitatiu: el del Vi de Mas i el del Gran Vi de Mas. Molts consumidors, no obstant tot això, encara ara no saben on situar al mapa moltes de les subzones penedesenques: Alts d'Ancosa, Conca del Foix, Costers de l'Anoia, Costers de Lavernó, Costers del Montmell, Marina del Garraf, Massís del Garraf, Muntanyes d'Ordal, Turons de Vilafranca i Vall Bitlles-Anoia (veure enllaç). No tothom entén que el celler Avgvstvs Forvm den Sant Vicenç de Calders (a la capital del Baix Penedès) s’hagi emmarcat a la subzona Marina del Garraf. Miquel Torres, president del grup penedesenc Uvipe de la patronal Associació Vinícola Catalana, afirma que tant la incorporació de les subzones com del Vi de Mas i del Gran Vi de Mas a les etiquetes “és una aposta per identificar el territori i donar un valor afegit al producte”.

 

També és cert que hi ha cellers, com ara Mas d’en Gil de Bellmunt del Priorat, que es limiten a informar a la contraetiqueta del número de lot, de la pàgina web d’aquest celler de la DOQ Priorat i del fet que el vi conté sulfits. La resta d’informació s’ofereix a través d’un codi de barres en una contraetiqueta que no és gaire més gran que el precinte de la DOQ. No falten cellers que encara utilitzen codis QR, fins i tot compartint espai a la contraetiqueta amb un codi de barres. En el cas dels escumosos també hi ha qui, voluntàriament, informa de conceptes com el de la data de desgorjament.

 

En una contraetiqueta, a més dels consells sobre un consum moderat (Wine in Moderation) o dels símbols sobre l’abstinència en el cas de dones embarassades, sembla que també hi podria acabar havent-hi advertències sanitàries similars a les del tabac. De fet, als EUA ja hi figuren missatges adreçats a dones en estat de gestació: "Government Warning: according to the surgeon general, women should not drink alcoholic beverages during pregnancy... Consumption of alcoholic beverages impairs your ability to drive... and may cause health problems".

 

A més de la informació obligatòria moltes contraetiquetes expliquen al detall l'origen del vi
A més de la informació obligatòria moltes contraetiquetes expliquen al detall l'origen del vi | Ramon Francàs

 

Postveritat vínica

 

També hi ha postveritat a les contraetiquetes, ja que en alguns casos els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció. Seria el cas dels cellers que incorporen un segell d’apte per a vegans sense haver passat per cap entitat oficial que acrediti que no s’ha utilitzat en l’elaboració cap mena de coadjuvant d’origen animal i que s’han seguit tots els criteris exigits. De moment, s’ha fet la vista grossa amb aquests cellers que s’aventuren a posar el segell sense haver-se encomanat a cap entitat oficial. La Unión Vegetariana Española (UVE), amb seu a Alcoi, certifica oficialment si els vins o escumosos són aptes per als vegans. Es tracta d’una associació que treballa en la promoció del vegetarianisme, per donar a conèixer els seus beneficis per a la salut, per als animals i per al planeta en el seu conjunt.

 

Des d’UVE s’afirma que “al nostre país reconeixem la necessitat de disposar d'un òrgan representatiu que agrupi el moviment vegetarià en els seus diversos corrents, per poder expressar la nostra opinió davant la societat, divulgar els nostres ideals, donar suport a qui vulgui introduir-se en l'alimentació vegetariana i actuar com a fòrum de intercanvi d'idees entre els membres”. La UVE actua en nom i representació de l’entitat Etiqueta Vegetariana Europea V-Label Ltd., amb seu a Winterthur (Suïssa). Per a poder obtenir la certificació oficial cal facilitar la llista completa dels ingredients i additius (incloent-hi possibles residus, fins i tot encara que només hi hagi traces). Els tràmits que són exigits no són de fàcil compliment.

 

També hi ha qui ha portat fins a la delirant broma el debat sobre els missatges de les contraetiquetes. És el cas del Monastrellisimo de la DO Jumilla (de Vinissimo), que el 2016 va sorprendre el món del vi amb un missatge prou hilarant que es va convertir en viral: “Tinto de fuerte color, rojo púrpura intenso con ribetes violáceos, muy expresivo y afrutado en nariz con taninos vivos en boca y con gran estructura. Como si te digo que... unos leperos vampiro, de buena familia, lo recolectan solo en noches de apareamiento del cernícalo real mientras escuchan Chiquetete (los leperos). Acto seguido se fermenta en barricas de tungsteno construidas por glamurosos enanos carlistas con crestas de colores. Te lo vas a creer igual”.