Montse Serra (Envinats): “Falten més llibres sobre vi però també falten lectors”

L’editora de Vibop Edicions explica d’on surt Envinats, una col·lecció “heterogènia i heterodoxa” on el vi és el nexe d’unió de tots els volums
Les portades de tots els números publicats fins ara de la col·lecció Envinats
Les portades de tots els números publicats fins ara de la col·lecció Envinats

Montse Serra (Alella,1969), és periodista cultural i ha treballat a El Temps, Vilaweb, a diversos programes de Televisió de Catalunya i des del 2013 és freelance i exerceix el periodistes literari i vinícola. Ella és la fundadora i responsable de Vibop edicions i de la col·lecció Envinats. Són uns llibres petits i acurats que mostren la grandesa del vi des de prismes diversos. Considera que falten llibres que parlin sobre vi i que ho facin en català però també creu que hi falten lectors. I afirma que “cada llibre és una pedra que va bastint un mur de pedra seca, que és patrimoni i cultura a favor del vi”.

Quant de temps fa que vas posar en marxa Envinats? 

Envinats va néixer el febrer del 2018 i va ser la primera col·lecció que va obrir Vibop edicions. Sense el projecte d’Envinats, Vibop edicions no hauria existit. De la col·lecció Envinats editem quatre títols l’any, que es poden comprar a les llibreries, però també t’hi pots subscriure. La subscripció també és una manera d’assegurar el projecte i ens permet, finalment, construir una comunitat de lectors amb els quals podem relacionar-nos d’una manera més directa i generar un conjunt d’activitats complementàries. Aquest mes de maig hem tret el títol que fa deu.

D’on va sorgir la idea? 

Professionalment m’he dedicat tota la vida al periodisme cultural i, en els últims anys, sobretot al periodisme literari. En paral·lel, el meu interès pel món del vi neix de ben joveneta. He nascut en un territori vinícola, la DO Alella, i segurament per això, tot i que no vinc de família pagesa, sempre he gaudit del vi, des d’una perspectiva cultural i també des del joc dels sentits. D’uns anys cap aquí, també entenc el vi com l’expressió final d’un paisatge vinícola. M’interessa el paisatge vinícola com un element que ens aporta qualitat de vida, més enllà que doni una identitat local, sobretot en un territori periurbà com és el de la DO Alella, tan a prop de Barcelona. El veig motor de recuperació de la pagesia i del sector agrari. La vinya com a ordenadora d’un paisatge, per on passegem i fem salut, que és tallafocs, que neteja l’aire, que és sostenible, Km0… M’és fàcil relacionar les arts i la creació amb el món vinícola i fa anys que organitzo activitats que trenen tots dos àmbits.

Hi ha poca literatura sobre vi o n'hi ha més de la que pensem?

Si ho comparem amb la quantitat de llibres que es publiquen sobre cuina, per exemple, doncs sí, hi ha poca literatura sobre el vi. Amb tot, certament, també n’hi ha més de la que ens pensem. Perquè el vi, que és un element cultural que apareix en la història de l’art de tots els temps, ha estat durant molts segles un element bàsic de la dieta mediterrània i avui sobretot és un plaer pel nostre gaudi. L’arc que abraça és tan ampli que apareix en el món de la literatura de formes molt diferents, a vegades de manera principal, d’altres com a secundari, a vegades ben explícit, d’altres essent només un element d’attrezzo o de context.

Falten més llibres que parlin sobre vi? 

Sí. Falten llibres que parlin sobre vi i, sobretot, falten llibres que parlin sobre vi en català. Cada llibre publicat és una oportunitat, un espai de reflexió, una possibilitat d’ampliar el coneixement sobre el món del vi, des de sensibilitats i punts de vista diferents. També una oportunitat pel gaudi. Debat, sentit crític, recerca, literatura, poesia, paisatge… Cada llibre és una pedra que va bastint un mur de pedra seca, que és patrimoni i cultura a favor del vi. Ara, això sí, també falten lectors. Si volem llibres sobre la vinya i el vi, hem de comprar llibres sobre la vinya i el vi!

Montse Serra amb tres dels autors de la col·lecció Envinats
Montse Serra amb tres dels autors de la col·lecció Envinats | Vibop

Per què vau triar el format plaqueta?

No ho sabria dir amb certesa. La idea era fer llibres petits i càlids, de menys de seixanta-quatre pàgines, a la manera dels opuscles que publica la Fundació la Mirada de Sabadell. Al final, treballant amb el director d’art de Vibop i el productor editorial, vam acabar fent una publicació petita (12 x 16 cm), en rústica cosida, amb solapes i cobertes sense plastificar. I vam tenir molta cura en la tria del paper i el tipus de lletra.

Com trieu les temàtiques? 

Totes les plaquetes les hem imaginat, encarregat, coordinat i produït des de Vibop edicions, excepte una, que va ser un regal: Vins, vinets i vinasses, del dissenyador gràfic i amic Enric Satué, on va aplegar la majoria dels seus dissenys vinculats al vi, una part dels quals són inèdits, juntament amb unes proses també escrites per ell. La col·lecció Envinats conté poesia, contes, literatura de viatges, periodisme literari, assaig, divulgació històrica… fins i tot un petit llibre d’artista. És una col·lecció heterogènia i heterodoxa i sempre sorprenent, on el vi és el nexe d’unió de tots els volums.

I les heu organitzat d’alguna manera en concret?

Per mantenir la varietat d’àmbits artístics i generar un ritme intern a la col·lecció, hem creat uns binomis que es van alternant: la relació ‘vi i literatura’, amb títols com Vins de memòria, que és un aplec d’articles memorialístics on apareix el vi, escrits per personatges del món de la cultura; Priorat en Persona, que aporta una selecció d’entrades de diccionari sobre el paisatge del Priorat, elaborades per vint-i-nou escriptors que han participat en el projecte homònim, que impulsa el Centre Quim Soler la literatura i el vi; i Els raïms immortals i altres textos de Narcís Comadira, on el poeta dissecciona un poema vínic de Josep Carner i ens relata un viatge que va fer per la Borgonya i la Xampanya. La relació del vi amb l’art la posa el magnífic desplegable obra de l’artista Joma, que il·lustra el cant del Ciclop de l’Odissea, una de les parts del clàssic d’Homer on el vi juga un paper determinant. També relacionem ‘vi i història’ a la plaqueta A taula amb Eiximenis. Com beure i menjar a l’Edat Mitjana, de la historiadora Cristina Armengol, on trobem textos originals d’Eiximenis plens d’humor, traduïts al català actual.

Ara han aparegut dos títols nous de cop, a conseqüència de la crisi del coronavirus. Què hi trobarem en aquests dos últims llibres? 

El número 9 de la col·lecció Envinats és Bodegons amb ampolla de vi, de l’enòleg Eduard Puig i Vayreda, que aplega quatre conferències que l’humanista va pronunciar als anys vuitanta relacionant vi, gastronomia i cultura. I la plaqueta que fa deu, Vi i benzina, conté quatre contes originals de Julià Guillamon escrits a la manera de l’escriptor i gastrònom Joan Perucho, del qual enguany se’n celebra el centenari del seu naixement. Són uns contes deliciosos. Trobo que Guillamon es troba en estat de gràcia creativa.

Ens pots avançar alguna cosa dels propers números?

El que us avançaré és el primer número d’una col·lecció que no és Envinats, sinó que es diu La panxa del bou i que és dedicada a la gastronomia. Som a punt d’entrar a impremta el primer títol d’aquesta col·lecció: Simenon i Maigret s’entaulen, escrit per Courtine, el gran crític gastronòmic de Le Monde, enemic de la nouvelle cuisine i amic de Simenon. El llibre conté una primera part on l'autor explica els gustos gastronòmics de Simenon, la cuina que va menjar quan era petit a Bèlgica i la que li agradava menjar a França. Així també els restaurants que va freqüentar més a París. Explorat aquest món, Courtine ens fa descobrir com Simenon traspassa els seus coneixements i preferències culinàries al seu personatge de ficció més gormand, el comissari Maigret. La segona part del llibre inclou el quadern de receptes de la Madame Maigret. Totes les receptes apareixen en les novel·les protagonitzades per Maigret i es fan casar amb un vi. L'edició catalana, a més, porta un pròleg d'en Xavier Pla, que és qui més sap de la relació de Simenon amb Catalunya.