Jordà: "El vi és un sector estructurat, que fa molt bé les coses i, sens dubte, se’n sortirà"

"En dos mesos molta gent ha vist que el sector agroalimentari és una estructura d’Estat", assegura en aquesta entrevista la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Teresa Jordà és la consellera d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya | Jordi Play

 

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) fa dos anys que és consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Amb la crisi del coronavirus li ha tocat estar amatent al sector agroalimentari perquè s’havia de garantir l’abastiment d’aliments. Assertiva i propositiva, Jordà és una dona que decideix: defensa a ultrança el seu Departament i es queixa que el sector agroalimentari apareix molt poc en els mitjans de comunicació generalistes. Però, en temps de confinament i tancament, el seu optimisme es converteix en una paradoxa lingüística: “Ens en sortirem”, insisteix en diverses ocasions durant l’entrevista. Amén, consellera.

 

Com ha afectat la crisi de coronavirus i l’Estat d’Alarma als sectors que engloba el seu Departament?

Aquest és un sector essencial, de manera que no hem deixat de treballar. El més important era garantir que tota la cadena alimentària – la producció, elaboració, distribució i comercialització- s’adaptés des del minut zero sense gairebé previ avís a l’Estat d’Alarma, sense deixar de treballar. I aquesta va ser la primera dificultat.

 

Com van reaccionar des del seu Departament, en aquest sentit?

Vam emparar-lo, perquè era imprescindible que no s’aturés ni es trenqués en cap de les seves vàlues la cadena alimentària. Això ho vam aconseguir. I no podem fer cap altra cosa que agrair tota la feina que han fet aquesta gent: des dels productors fins als reposadors de lineals, des dels caixers i caixeres dels establiments fins als que distribueixen o elaboren, etc. Era imprescindible que no faltés abastiment.

 

Però els primers dies de confinament els ciutadans van sortir massivament i molt amoïnats a comprar a botigues i supermercats.

Sí, això va ser un petit ensurt. Va ser fruit del desconeixement de la situació per part de tothom. Però es va veure de seguida que no faltarien els aliments. No ens ha afectat tant com a altres sectors, però sí de manera diferent. El nostre sector no ha pogut parar de treballar, i s’ha hagut d’adaptar a unes circumstàncies molt particulars.

 

Amb l’Estat d’Alarma, la relació amb el Ministeri d’Agricultura ha sigut positiva?

Moltes de les ajudes que s’han demanat han hagut de passar pel Ministeri, però hagués estat així igualment. Perquè el nostre interlocutor amb la UE, per exemple, sempre és el Ministeri. Però he de dir que ha estat amatent. En aquest cas, hi ha hagut una bona interlocució, i moltes de les demandes han estat escoltades i han tingut llum verda. Però també és cert que Catalunya ha anat un pas endavant. Per exemple, amb els mercats ambulants. També vam ser els primers en demanar l’emmagatzematge de carn d’oví i cabrum per congelar. I en l’àmbit de la viticultura, vam ser els primers en demanar la collita en verd, o la destil·lació de crisi.

 

Quines demandes han fet al Ministeri d’Agricultura per ajudar al sector vinícola català?

Han estat molt clares. Volem ajudes en temes de promoció, i també fem força perquè el canal HORECA pugui començar a moure’s, així com que obrin les botigues especialitzades. Des del Departament, amb els pressupostos aprovats del 2020, farem un pla de xoc, més enllà del que pugui arribar del Ministeri en relació a cadascun dels sectors. Estem treballant en aquest pla de xoc, i el sector vitivinícola hi juga un paper clau i s’endurà una part important perquè és un dels sectors que ha patit. Aquest pla estarà enllestit en menys d’una setmana.

 

I quines són les principals accions que s’estan fent en aquests moments per donar suport al sector del vi?

El que ens preocupa més és l’accés al mercat. Hem treballat accions com l’accés a crèdits per part dels viticultors. I estem intentant que siguin crèdits bonificats al màxim. També hi ha cellers que estan tramitant ERTOs, i estarem al seu costat. I estem insistint molt al Ministeri perquè desplegui ajudes per aturar aquesta hemorràgia. Però més enllà del Ministeri, dels ERTOs, i dels crèdits, estem preparant aquest pla de xoc molt concret.

 

El director de l’INCAVI, Salvador Puig, feia aquesta setmana unes declaracions a VADEVI assegurant que “pel sector del vi cada dia que passa és pitjor”.

Aquest titular no m’agrada, sense desautoritzar el director general de l’INCAVI. Evidentment no és un bon context: estem en una pandèmia, sense activitat econòmica, amb el tancament del canal HORECA, sense exportacions i sense poder fer fires i promocions. Però el del vi és un sector estructurat, que fa molt bé les coses i, sens dubte, se’n sortirà. I d’aquesta n’hem de sortir enfortits. Tot el que haurà passat durant aquests mesos de confinament caldrà suplir-ho com sigui, i ho farem. Ells els primers, i nosaltres com a Departament al seu costat. “Cada dia que passa és pitjor”… Doncs pregunta-li al propietari del bar de sota casa com ho està passant!

 

Això són paraules del director de l’INCAVI…

Sí, però jo no combrego amb aquest titular. I això sense treure-li importància al patiment del sector, evidentment. L’expressió no és adequada, tot i que té una part de certesa. Òbviament el sector està patint molt, però com tants d’altres. Ells, com a sector, tenen moltes fortaleses, i haurem de revertir tots aquests mesos. Caldrà fer-ho molt bé, i ho farem.

 

Per sectors, dins del paraigua d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, com han estat les afectacions?

Ben diferents. Al sector de la pesca hem hagut de tramitar ERTOs, i ha passat moments molt durs. El sector del vi està patint molt, perquè el tancament del canal HORECA -hotels, restaurants i cafeteries- ha tocat de manera transversal a tots els subsectors. I el sector de la flor i la planta no s’ha considerat essencial però algú havia de cuidar aquestes plantes, encara que no es poguessin vendre. Per sort, ara tot això ja ha canviat. I ha patit moltíssim el sector del boví, el cabrum,… perquè aquest tipus de carn es vincula molt a la nostra societat a celebracions o a menjar en els restaurants. El tancament del canal HORECA ha tingut efectes en tots els subsectors del Departament.

 

El Govern català encararia les coses diferents de com les està fent l’espanyol?

Sí, perquè nosaltres creiem que des de la proximitat es pot gestionar d’una manera diferent, i es pot territorialitzar. La desescalada ha de ser diferent a Tremp o el Pont de Suert, que a Barcelona o Viladecans. Estem supeditats a aquest Estat Alarma, i moltes de les decisions formen part de la desescalada que el govern espanyol marca.

 

Com ha afectat tota aquesta crisi als petits productors catalans?

N’hi ha molts que no han pogut accedir a la cadena de distribució que tenien, i no només pel canal HORECA. Molts d’ells s’han espavilat, creant circuits curts via online, i a alguns els ha funcionat molt. En aquesta crisi, que té un gran abast humanitari, hem intentat ajudar als petits productors, però també a la ciutadania que està patint i que rep les conseqüències d’aquesta pandèmia. En aquest sentit, estem treballant amb 4 milions d’euros per comprar a petits productors i vehicular-ho a través del Banc dels Aliments. També estem pensant en la creació d’una plataforma que vehiculi i musculi aquests circuits curts, per beneficiar el petit productor i també al consumidor.

 

Precisament, el seu Departament ha agrupat en una mateixa web les diferents iniciatives de venda d’aliments de proximitat. Quina resposta han obtingut de la ciutadania?

Estem estudiant pràcticament cas per cas com ha anat això. Els primers dies van anar sorgint iniciatives d’aquestes característiques i ens va semblar imprescindible agrupar-les sota el paraigües del Departament, amb l’etiqueta #AlimentsDeProp, de manera que fos fàcil pel consumidor. I això no és res més que la nostra política de sempre: la defensa a ultrança del nostre model, que és de produccions familiars, petites, etc. En aquest país hi ha dos àmbits de consum: el de les grans produccions i exportacions -que es mou en un món globalitzat i que busca el benefici immediat- però també hi ha el producte de proximitat i les cadenes de comercialització curtes, que són molt més personals. Aquestes són les que hem d’emparar i defensar, les altres ja bateguen soles. I un país ha de tenir de tot, però hem de reforçar sens dubte el producte de proximitat.

 

Quines polítiques calen per poder fer-hi front?

Són nombroses, però ja les estem fent, des de l’època de la Meritxell Serret. Per exemple, en els espais agraris, modernitzar el regadiu. També invertir en la millora de sostenibilitat en els processos productius. Alhora és una oportunitat per demostrar que podem fer fertilització d’excel·lència i tornar a l’economia circular. Hem d’entendre que davant d’una situació com aquesta, n’hi ha que han continuat sent, però perquè hi eren des del primer dia! I potser molts els han descobert ara, i es tracta de posar-los en valor. 

 

Creu que el país n’ha extret lliçons, d’aquesta crisi?

Sí, tot i que en una situació com aquesta costa parlar d’oportunitats, perquè el virus s’ha emportat vides per endavant, sí que ens ha obert els ulls en moltes coses a la ciutadania. En dos mesos molta gent ha vist que l’alimentació és una estructura d’Estat. I que si és sana i de qualitat, encara millor. Sort en tenim que en aquest país tenim un sector agroalimentari molt musculat i fort!

 

I com aconseguiran que els consumidors coneguin realment l’oferta de productes de proximitat?

Sempre ens ha costat molt arribar a la ciutadania que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona per explicar-los que existeixen petits productors que fan meravelles. Ara hem fet un salt gegant. Però també és cert que els consumidors, fins ara, volem una cosa, i de manera immediata. Hem de ser capaços de crear plataformes que facilitin que tots aquests aliments que es produeixen en les nostres comarques arribin sense dificultats allà on hi ha la majoria de consumidors. En això estem treballant ara mateix.

 

I com es concretarà?

Donarem facilitats i ajudarem a aquests productors. Com a Administració hem de ser capaços de facilitar al productor l’opció de poder fer arribar el seu producte allà on hi ha el consumidor.

 

Es refereix a ajudes econòmiques, logístiques, de comunicació…?

Segurament més logístiques, que també són econòmiques. I se’ns obre una altra oportunitat: les superfícies comercials ens reclamen idear algun sistema per crear petits espais on posar en valor tot aquest tipus de producte.

 

Des de l’Associació de Dones del Món Rural demanaven aquesta setmana, en un article publicat a Vadegust, que les administracions els facilitin les coses, com per exemple que és millori la logística per fer possible que tots els seus productes arribin a qualsevol racó del territori.

En primer lloc, vull deixar clar que compartim amb aquesta associació el fet que la revolució del sector no la farem sense les dones; i també estem d’acord amb la seva diagnosi i les necessitats. Però fer tot això no és tan fàcil com crear una plataforma, sinó que hi ha d’haver una estructura que ho acompanyi. I necessitem complicitat del Govern del país. En el moment que s’ho creu el país, i el seu Govern, vol dir que hi apostem. Apostar significa més pressupost per aquest Departament que és el de l’alimentació, i que semblava que tothom desconegués que mengem diversos cops al dia. Si volem producte de proximitat està clar que no pot ser que una ramadera hagi d’anar a sacrificar els seus animals a 150 quilòmetres! I alguna cosa farem aquest any en relació a escorxadors mòbils i de petita capacitat, tot i que segurament no serà suficient. Anem pel bon camí, però falta donar-li una embranzida. En aquest Departament combreguem amb les seves reclamacions, però necessitàvem que això s’ho cregués la majoria del país i el Govern.

 

I el Govern sí que s’ho creurà ara?

Sense cap mena de dubte. Tothom ha vist que el sector agroalimentari no ha fallat. En situacions de màxima dificultat han continuat fent la seva feina amb responsabilitat. Hauríem de ser un país que mai retallés en Salut Pública, o en I+D, però també hem de ser un país que enforteixi el sector agroalimentari.

 

Com a Departament, han pogut constatar que aquesta crisi ha fet augmentar el consum de productes de proximitat?

Totalment. Però jo porto dos anys explicant que a l’Ebre fem cítrics i que són els millors! I hi ha molta gent que pensava que les taronges només es produïen al País Valencià. I també tenim el millor peix de llotja del món. I cellers que fan uns vins espectaculars. I formatgers brutals. Tot això fa molt que ho expliquem, però no arribava.

 

Aquesta situació ens apropa a la sobirania alimentària?

Absolutament, però a una sobirania alimentària ben entesa. El món està canviant, i és imprescindible estar preparats. Crec que, en aquests moments, ningú qüestiona la importància de la sobirania alimentària. Entenent que serem deficitaris en segons quins tipus de productes.