Bodegas Bilbaínas de Codorníu treu el primer escumós Rioja, fora de la DO Cava

S’espera l’aparició de noves marques de vins escumosos de la Rioja per la campanya de Nadal, el que pot provocar una nova competència a la DO Cava
Lumen de Bodegas Bilbaínas

Una nova fuga apareix en la DOP CAVA, segell de qualitat que està patint l’abandonament de nombroses marques de prestigi. Bodegas Bilbaínas ha presentat la marca Lumen com a primer vi escumós de la DOQ Rioja. S’espera l’aparició de noves marques de vins escumosos de la Rioja durant les pròximes setmanes per a la campanya de Nadal, fet que provocarà una nova competència i desvertebració del cava.

 

Lumen 2017 està elaborat amb la varietat garnatxa com a blanc de noirs (sense maceració) amb una producció menor de 20.000 ampolles.  Parteix de vinyes de 25-30 anys, situades a una altitud de 550 mnm, en la zona atlàntica de la Rioja Alta, una condició climàtica favorable al manteniment de l’acidesa i de la frescor aromàtica. El preu de Lumen, marca en honor a Haro, una de les primeres ciutats espanyoles en rebre la llum elèctrica, que inspira el nom, també marca una tendència: 15 euros. L’escumós és un mercat secundari per Bodegas Bilbaínas. Representa el 2% de les vendes totals. Les diverses marques de vins escumosos de Bodegas Bilbaïnas conviuran entre la DO Cava i DOCa Rioja.

 

El celler, propietat del grup inversor Carlyle que posseeix Codorniu, expressa el seu compromís amb el seu territori, amb l’origen geogràfic dels seus vins, donant suport a la nova regulació que va ser aprovada per la DOQ Rioja al 2017 per tal de poder incorporar l’elaboració de vins escumosos sota el seu segell, seguint els passos de la DO Penedès, a través del Clàssic Penedès. A partir de la collita 2017 es va obrir el registre de vins escumosos de la regió. L’objectiu es basa en la comercialització d’una gama mitjana-alta, un mercat en expansió que pot generar una gran oportunitat pels vins escumosos de la Rioja.

 

El primer escumós de qualitat DOQ Rioja és de Bodegas Bilbaínas de Codorníu
El primer escumós de qualitat DOQ Rioja és de Bodegas Bilbaínas de Codorníu

 

Al maig de 2018 ja estaven registrades 9 empreses de la Rioja. La decisió partia del nou pla estratègic de 2016 i de la demanda dels consumidors “que volen més detalls del vi que beuen”. La reglamentació exigeix una verema manual, amb un rendiment de 9.000 kg/ha. Una de les principals diferències amb la DO Cava és la criança mínima de 15 mesos que han de tenir els vins escumosos de la Rioja. Per altra banda, els escumosos reserva han de tenir una criança mínima de dos anys i les grans collites han de tenir una criança mínima de tres anys. En declaracions a Vadevi, al maig de 2018, Pere Bonet, president de la DO Cava, considerava que els vins escumosos de la Rioja no eren una amenaça. Una estratègia que també podria emprendre la DO Catalunya on precisament Codorniu ja comercialitza vins.

 

Diverses cavistes han expressat la seva preocupació ja que apareix un altre competidor en un moment de gran incertesa pel futur del cava. No deixa de ser una paradoxa que les mateixes empreses allunyades de la regió històrica del Penedès busquin alternatives a la mateixa regió del cava ampliada, precisament, per acollir totes aquestes empreses. La Rioja, reconeguda i especialitzada en vins negres de criança, va esdevenir una zona de vins escumosos de producció molt limitada, concentrada en alguns cellers com Cune, Muga, Faustino, Ondarre o Bodegas Bilbaínas, productes totalment complementaris als seus vins negres.

 

Si la marca Lumen es va crear el 1913, la segona gran marca d’escumosos va esdevenir Royal Carlton el 1920, mentre que la marca Viña Pomal de cava va aparèixer el 2014. De moment, l’empresa de la Rioja manté aquestes dues marques a la DO Cava. Bodegas Bilbaínas va ser fundada el 1901 per Santiago de Ugarte, esdevenint la marca embotelladora més antiga de la Rioja. El celler té origen al 1859, a partir de la crisi de l’oïdi i de la fil·loxera a Bordeus. La companyia Savignon Frères va decidir establir-se a Haro per produir i exportar vi negre cap a França. Va ser d’aquesta manera com es van començar a instal·lar les primeres companyies al Barri de l’Estació d’Haro, creant-se un centre productiu i comercial de primer ordre. La companyia va ser venuda el 1901 a un grup d’empresaris bascos de Bilbao, impulsant la creació del monumental celler. El celler es va consolidar com una de les marques de referència de vi negre de la Rioja. Durant la Primera Guerra Mundial va elaborar vins escumosos per a diverses maisons de la Champagne, fet que li va dotar d’un notable prestigi. En tot cas, la producció de vins escumosos va esdevenir un producte molt limitat. Bodegas Bilbaínas va ser adquirida el 1997 pel Grup Codorniu, fomentant fortes inversions i novetats comercials.

 

Al juny de 2018, el fons Carlyle va acordar la compra del 55-60% del grup Codorniu, amb una valor de 390 milions d’euros (90 milions dels quals eren deute). A l’octubre de 2018 es va canviar el consell d’administració, assumint el 68% del capital. Fins aleshores, el grup Codorniu tenia 216 titulars, disposant de 10 cellers a l’estat espanyol, Argentina i Califòrnia, amb 3.000 ha de vinya. Tenia una facturació de 236 milions d’euros i un benefici de 16 milions (exercici 2017). Amb la venda definitiva, el 32% del capital de Codorniu passava a uns 150 titulars. Al cap d’uns dies, es va viure un nou episodi amb la compra de Parxet i Mont-Ferrant que fins aleshores pertanyia a Raventós Basagoiti, branca familiar que va abandonar el grup Codorniu el 2006. Ramón Raventós Basagoiti es va convertir en el nou director general del grup Raventós Codorniu, mentre el grup era presidit per Alex Wagenberg, director general de Carlyle Europa.

 

A l’octubre de 2018, el fons Carlyle, a través de la societat Bubble, va anunciar l’acord per comprar el 94% de Bodegas Bilbaínas, propietat de la societat Unideco, propietària, en part, del grup Codorniu. Uns mesos abans, finalment, al novembre de 2018 es va assumir el control de Bodegas Bilbainas, ja que era l’única empresa del grup que cotitzava a borsa, fet pel qual el fons Carlyle va haver de realitzar una Opa, controlant el 98% de l’empresa riojana.