Després de tot plegat s’ha acabat cridant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.  De fet, s’ha justificat un acord pressupostari per acabar, suposadament, de fer net amb la intervenció financera de la Generalitat. És a dir, recuperar una part de l’Estatut. El clam més habitual a les pancartes és “llibertat” i “l’amnistia” és el projecte polític i vital de l’espectre sobiranista.

La degeneració d’aquest lema, que és del tot legítim i normal, és treure ferro al Primer d’Octubre. Desvirtuar-lo. Reduir-lo a un episodi romàntic proper a la frikització. Una tàctica per intentar dissimular el fracàs incomprensible de la gestió d’aquella jornada, aquesta sí, històrica.

Carregar-se el símbol, quan fins i tot l’adversari el va detectar com una amenaça -hi ha gent a la presó i va per llarg-, és un senyal alarmant de la feblesa ideològica i estratègica de part important del sobiranisme institucional. Es veu que la mala llet de l’Estat no l’ensenyaven a els escoles d’estiu de les joventuts dels partits. Que els partits sobiranistes facin el que creguin que han de fer, però haurien d’evitar fer la feina als adversaris.

Comentaris

    Guim Desembre 06, 2020 | 01:49
    El 1-0 no va servir per res. Jo vaig anar a votar convençut de que es produiria un canvi important i mirem on som. Si continuem parlant del 1-0 com la gran fita passaran 40 anys i estarem igual. Oblidem-nos d’una vegada del 1-0 sinò no serem capaços d’avançar cap a la independència.
    Guillem Desembre 06, 2020 | 16:59
    L'1 d'Octubre va servir, per exemple, per a demostrar ben clarament que l'autonomia no és real i que vivim dins d'un Estat que ens empresona de forma violenta.
    A veure si aquesta vegada no ho censuren Desembre 06, 2020 | 18:13
    Pot ser que alguns catalans s'hagin "desinflat, aquestes coses passen, també és evident que, dins del que aparentment són les nostres files, existeix una corrent interessada a desactivar l'independentisme. Els 91.000 i escaig socis del Consell per a la República Catalana ho veiem diferent i no ens hem permès el desànim. Com no s'ho han permès molts d'altres que, tot i no compartir l'estratègia del Consell, lluiten diàriament contra el poder colonial

Respon a Guillem Cancel·la les respostes