Salvador Macip (Blanes, 1970), metge, investigador de la Universitat de Leicester i professor de la UOC, analitza en aquesta entrevista amb El Món alguns dels principals aspectes de la gestió de la pandèmia. Macip adverteix que aquest Nadal tothom s’hauria de quedar a casa i lamenta la confusió que s’està creant al voltant dels riscos de reunir-se amb la família per dinar o sopar en llocs tancats i mal ventilats. Crític amb alguns aspectes de la gestió, Macip considera tot i així que algunes coses s’han fet bé. Ara bé, suspèn el Govern quan se li pregunta que puntuï de l’1 al 10 de quina manera les decisions de gestió de la pandèmia s’han ajustat a les indicacions dels experts. Reclama la creació d’una comissió d’experts, amb representació de totes les veus.
Quina gestió li provoca més esglai de les que segueix: la del Regne Unit on viu o la del seu país, Catalunya?
En general, la gestió que s’ha fet a Europa ha sigut fluixa. S’ha fallat a diversos nivells: per una banda, en la velocitat de reacció. Costa molt prendre decisions i s’han pres molt tard, tant a Espanya com al Regne Unit. Hi ha hagut una barreja de bones i males decisions al llarg de la pandèmia. El pitjor és que no sembla que hàgim après suficient del primer pic i en el segon estem cometent errors semblants. Es van sumant factors i problemes econòmics, en alguns països més que en d’altres perquè no és el mateix com està l’economia espanyola que com estan l’alemanya o la britànica, que poden permetre’s prolongar els tancaments perquè la gent pot rebre ajudes. Els autònoms al Regne Unit no facturen si no produeixen i això ja és una ajuda bastant important per a un col·lectiu bastant afectat per les restriccions.
Crec que al final són els números els que demostren que la gestió no és bona. A tota Europa hi ha hagut una segona onada bastant forta. El número de contagis ha estat bastant elevat. Això demostra que en algun moment o altre s’ha fallat. Un altre factor és també la falta de coordinació entre els països, deixant que cadascú fes la seva, quan és cert que el virus no entén de fronteres i si les tens obertes el virus passarà d’un país a l’altre. De la mateixa manera que als EUA no té sentit que cada estat tingui una logística diferent per defensar-se de la pandèmia, a Europa tampoc que cada estat faci la seva. Hi ha estudis que indiquen que la segona onada a Europa podria haver començat amb les vacances a Espanya perquè és on es va veure per primer cop la variant genètica del virus que està circulant ara. El que pot haver passat és que la gent baixés de vacances a Espanya i s’emportés el virus al seu país. Això demostra manca de coordinació i previsió dels estats sabent que hi haurà circulació.
Això vol dir que s’hauria d’haver regulat el flux turístic d’alguna manera entre els països europeus?
S’hauria d’haver coordinat molt millor. Els problemes que estem veient ara a Europa tenen l’arrel a l’estiu. No és un problema de mala gestió d’ara, només, sinó que ja vam començar la tardor malament. Sabíem que seria una època difícil perquè baixen les temperatures, hi ha el retorn a les escoles, una sèrie de perills que sabíem que farien augmentar els contagis. Vam entrar en aquesta fase difícil amb uns números massa alts. Això ja et portava cap el desastre. De fet la onada que s’esperava a la tardor ja estava començant a mig estiu i això ha sigut un problema de previsió de gestió. Vam intentar salvar la temporada d’estiu i això ha estat nefast per a Espanya i per a Europa. Al final, obrir portes i intentar atraure gent per les vacances ha contribuït a escampar el virus per Europa i que la segona onada comenci abans. Després s’han anat cometent errors de gestió i altres problemes.
Salvador Macip / Yolanda Porter
Hi ha models matemàtics que havien proposat en el seu moment perllongar el confinament més: no obrir en el moment en què es va obrir a l’estiu, que va ser prematur, o més aviat l’actitud no va ser la correcta. Això va portar a l’increment de casos, quan el virus estava circulant encara. Si s’hagués fet un confinament més sever, s’hagués baixat els casos a pràcticament zero, llavors obres el confinament, però amb les fronteres del país tancades o només obertes amb països amb característiques semblants al teu. No hi hauria hagut cap problema. És el que van fer a Nova Zelanda. Un model que hauria funcionat i ens hauria estalviat el problema econòmic posterior: portar la pandèmia gairebé a zero i tancar fronteres amb comerç i vacances interiors i tots els bars oberts, i tot el que vulguis.
El Nadal que estem a punt de celebrar pot ser el nou estiu que ens farà ensopegar de nou amb la mateixa pedra i cometre els mateixos errors que complicaran els mesos posteriors?
Aquesta és la por, és cap on sembla que estem anant perquè tot és molt semblant: venim d’unes restriccions, que no han estat tan severes, de manera que les xifres no són tan bones com a l’estiu i ens encarem a una temporada de Nadal que, si bé és més curta que l’estiu, sí que té dos o tres dies claus intensos de socialització. I estem anant cap a aquestes situacions de risc amb un missatge que crec que és erroni. El missatge ha de ser més el d’Angela Merkel d’intentar no fer el Nadal i quedar-nos a casa, i està sent confús. El que han d’entendre les autoritats és que no pots pretendre que la gent faci el dinar de Nadal amb distància a la taula, mascareta, les finestres obertes, sense parlar fort i que sigui curt.
Plantegen coses possibles, però poc realistes…
El que passa és que anem cap a un gener i un febrer amb un repunt important si no hi ha una mica de consciència. Aquesta onada més que dependre del virus depèn de nosaltres. Depèn de com actuem aquestes vacances: si som responsables, qui pugui fer el màxim de restricció possible, si es plantegen Nadals alternatius (si vols veure la família, surts a passejar amb ella a l’aire lliure, o fas un vermut si hi ha una terrassa oberta, més que no el dinar de Nadal típic) potser salvarem una mica el pic del gener-febrer. Si la gent no pren consciència d’això el número de casos pot ser elevat, sense dubte.
Li proposo que esculli de l’1 al 10 un número que puntuï en quin grau s’ajusta la gestió de la pandèmia a Catalunya a les indicacions dels experts?
Hi ha hagut diferents moments. En alguns moments la gestió ha estat molt bona i en alguns moments s’ha fet malament. És important ser crític amb la gestió. El Govern de Catalunya s’ha vist superat en molts moments per la pandèmia, cosa fins a cert punt comprensible, sobretot al principi. Però hem d’aprende dels errors i no cometre’n i fer cas dels experts. El problema és que els polítics tenen altres problemes afegits, altres factors que han de considerar i dels quals els científics, en canvi, no s’han de preocupar. No es pot seguir al 100%, al peu de la lletra, el que diuen els científics. Però no se’ls ha escoltat prou. Hi ha hagut diversos moments en la gestió, que es poden extrapol·lar a d’altres països, en què els experts insistien molt en precaucions que no s’han pres. Amb el tema dels rastrejadors, per exemple. Estàvem obrint el país a l’estiu sense tenir les eines a punt i això és un problema d’Espanya, que transferia la gestió a les comunitats sense que aquestes tinguessin les eines… les comunitats han fet el que han pogut, però no s’han posat les piles.
S’haurien pogut fer més tests, com demanaven els experts. No s’ha de seguir el que diu només un científic, sinó que s’ha d’escoltar tot el ventall. Tenim científics més radicals, altres de més conservadors i altres que estan en el punt mig. El Govern té l’obligació de crear un comitè d’experts ampli i el més independent possible, que tingui totes les veus representades, no només dels que et diran sí a tot ni tampoc els que et diran no a tot. Es podria haver fet més escoltant els científics. Si hem de posar una puntuació global jo posaria un 4 sobre 10 a la relació ciència i política a Catalunya. Hi ha hagut picabaralles absurdes que no feien falta.
Hi havia experts que reclamaven un comitè, que potser hauria reduït el soroll de polèmiques que entre algun expert en concret i partits polítics que no aporten res. Però des del punt de vista del polític un comitè d’experts pot ser considerat una pedra a la sabata que entorpeix la presa de decisions…
I a més és que no s’ha fet de forma transparent. El Govern diu que té experts, però quins són, quants són, cada quan els veu? Ni el govern espanyol ni el català han estat gens transparents amb el tema de l’assessoria i hi ha hagut moments en què clarament han primat decisions purament polítiques, de vegades fins i tot de decidir el contrari del que t’està dient el teu rival polític per portar la contrària, més que perquè hi hagi una raó epidemiològica important de fons. La situació política a Espanya és més complexa que en d’altres països i això ha portat a unes picabaralles absurdes entre polítics, però a Catalunya encara més perquè hi ha hagut una divisió en el Govern que ha estat preocupant en alguns moments, perquè una part deia una cosa i una altra part en deia una altra i al mig estaven els científics que ningú se’ls escoltava. Crec que hi ha hagut massa mar de fons política i desavinences en un Govern que no era prou fort i això ha tingut un impacte en la gestió de la salut. És el que tenim, però es podria haver portat millor des del punt de vista científic, per evitar picabaralles innecessàries i que al final el que és important és la decisió basada en la ciència.
Això es pot accentuar amb les eleccions del 14-F…
Els polítics són conscients que la pandèmia els passarà factura a les urnes i van amb molt de compte. Això ha estat clau a l’hora de veure com es gestiona Nadal. No hi ha cap polític que vulgui ser el que s’ha carregat el Nadal. Amb les eleccions a la cantonada ningú es vol arriscar a fer-ho. Però ja hi ha uns quants científics que estan fent advertiments. El missatge ha de ser no fer un Nadal normal si volem salvar vides, però els polítics no s’atreveixen a fer-ho.
El tema del Nadal ha quedat una mica en l’aire, que el debat va començar amb si seríem 6 o 10, o sigui sobre l’aforament… És després que els experts van començar a parlar dels inconvenients… Van dir que el pla es complia sí o sí. Recomanaria vostè que es revisés?
Si es fes bé, basat en les xifres, podria funcionar. El problema és que quin polític s’atrevirà a dir que no es pot anar a fer el dinar de Nadal? Encara que les xifres siguin altes dubto molt que ho vegem això perquè és un suïcidi polític, i més quan has creat l’expectativa que el Nadal es podrà fer.
Si després hi ha augment de contagis a causa del Nadal se’ls encolomarà sí o sí la responsabilitat…
Però això ho veuen com un problema a solucionar quan arribi. Els polítics funcionen molt a curt termini. Sempre compten que hi hagi sort i no passi res, que és el que ha passat durant tota la pandèmia. Hi ha coses que depenen de l’atzar, però d’altres són òbvies i no cal ser epidemiòleg ni un gran expert per entendre que allò no funcionarà. Hi ha moltes decisions que veus que no funcionaran, com aquesta de Nadal, que és molt òbvia, estem incrementant moltíssim les situacions de risc sense dir-ho clarament i això no pot acabar bé.
És cert que la gent s’ha convertit una mica en experta però hi continua havent una barrera que fa que no s’acabi d’actuar en conseqüència davant de coses que són lògiques…
Ara ja estem en la fase de responsabilitat social. Tothom sap en aquest moment què es pot fer i què no es pot fer. Tothom és conscient que si no segueixes les normes la situació es complicarà. Hi ha un problema intrínsec de responsabilitat de la idiosincrasia del país, hi ha un problema de comunicació dels governs, que han de donar paràmetres a la població que puguin complir, no fer normatives o coses impossibles. S’ha de donar un missatge clar i transparent, que no s’està fent i al final cadascú ha de ser responsable. S’ha de fer una comunicació explicant que la situació no és bona i que cal seguir les normes perquè el resultat de no fer-ho significa més morts. Intentem que el número de contagis sigui el menor possible en aquest tram final que ens queda perquè tenim les vacunes aquí. Es tracta d’esperar una mica per poder començar a normalitzar la vida.
Salvador Macip / Ian Henderson
Com s’explica que a Espanya, havent-se aplicat mesures, tingui més morts que per cada 100.000 habitants que els Estats Units?
Les xifres reflecteixen la gestió, però s’ha d’analitzar què s’ha fet malament, perquè a Espanya s’han aplicat moltes normes, però el seu compliment els darrers mesos ha estat relatiu, només cal veure les imatges de bars i restaurants en plena pandèmia a Catalunya i Espanya. Una cosa és que estiguin oberts, una altra cosa és que estiguin a petar. Ens creiem que ho fem bé, però no ho fem tan bé com ens pensem. Les xifres estan properes, als Estats Units es veu el descontrol, però a Espanya i Catalunya també s’està veient, així com en altres llocs d’Europa.
Tests antigènics, rastrejadors i aplicacions mòbils. Hi ha terreny per explotar aquestes tres eines?
No tenim excusa perquè en aquest moment no hàgim aconseguit solucionar uns problemes estructurals que hem tingut des de la desescalada de l’estiu. Claríssimament, ho hem vist a tots els països on ha funcionat, que la manera d’evitar i controlar rebrots és el rastreig, tan sever com puguis. A certs països aquest rastreig el poden fer amb control de GPS, que a Europa això no es pot pensar, però malgrat això hi ha alternatives. Has de fer molts tests, hem vist com ha funcionat a Eslovàquia, on han reduït casos a la meitat fent un cribratge massiu.
Els tests d’antígens no són perfectes però són millor que res, aquí hem fallat. No s’han acabat d’implementar d’una forma prou àmplia a Catalunya. Aquests tests han permès fer cribratges massius a molts llocs. S’han de fer bé, però malgrat tot permeten tenir una imatge bastant clara del que està passant en una zona. Hi hauria d’haver hagut una prioritat d’implementar aquests tests tan aviat com fos possible, tot i que has de poder tenir la logística per processar les dades. Part del problema a Catalunya és que malgrat tenir aquests tests no els hem pogut implementar per manca de capacitat d’incorporar-los al sistema. És un error i s’hauria d’haver treballat en això intensament.
El tema de les apps és una forma poc intrusiva de fer rastreig. Al Regne Unit hi ha una app que té bon seguiment, a les botigues hi ha un codi QR, vas a la teva app i quan entres a un establiment fas un escàner i saben que has estat allà, i tens una alerta si està a prop d’algú a qui se li ha diagnosticat Covid-19. No és la solució definitiva però ajuda a fer el rastreig d’una forma una mica més raonable.
Confia que en el capítol de la vacunació les coses vagin bé a Catalunya?
La vacunació és un altre repte important. Veient els problemes de logística que hem tingut fins ara tot fa pensar que la vacunació serà complexa. Vacunar una gran part de catalans no serà fàcil. Hi ha problemes importants d’organització: es necessiten congeladors que la majoria de llocs no tenen, per tant només es pot fer en hospitals, que estan saturats i no hi pots portar tota la població del país amb el risc de contagiar-se. Has de fer-ho ben fet. Al Regne Unit s’han muntat centres de vacunació i també centres de diagnòstic, on et fas proves sense baixar del cotxe, cosa que a Espanya no s’ha fet. El repte és important i espero que hi hagi un pla clar.
1 
