Els votants independentistes segons el CEO: més a l’esquerra i menys radicals amb Espanya

Les properes eleccions al Parlament català no comportaran, almenys segons les enquestes, cap canvi substancial en el repartiment de forces entre el bloc independentista, l’unionista i l’espai de la tercera via. Però les forces internes sí que es redistribuiran. En el bloc unionista, Cs apunta una pèrdua substancial de pes, que recolliran el PSC, el PP i també VOX. I en la bancada independentista, els sondeigs apunten a un reforçament d’ERC, que obtindria la primera posició en detriment de JxCAT, un creixement de la CUP i una possible irrupció del PDeCAT. De fet, segons la tercera onada de l’enquesta política del CEO, l’independentisme superaria per primera vegada el 50% dels vots a les eleccions al Parlament. En concret, calcula que arribaria al 50,8% amb una forquilla d’entre 70 i 76 escons: ERC, un 24,4%, JxCAT un 18,7%, CUP 5,3% i el PDeCAT un 2,4%. Però hi ha grans diferències ideològiques entre les quatre formacions? És més conservador un votant de JxCAT que un d’ERC? Qui creu més en el federalisme? Qui és més feliç? O qui confia més en els Mossos que en el Govern per gestionar la Covid-19? En quin dels quatre partits hi ha més votants que se senten tan espanyols com catalans? Repassem les respostes dels enquestats per traçar un perfil dels votants de les quatre sigles.

De l’esquerra al centre esquerra sense passar per la dreta

Quan el CEO pregunta per on ubica el votant el seu partit en l’eix esquerra-dreta entre el 0 (totalment a l’esquerra) i el 10 (totalment a la dreta), la CUP és la formació independentista més a l’esquerra (2,11), força allunyada d’ERC (3.37), que no queda massa allunyada de la percepció dels votants de JxCAT (4,15) i els del PDeCAT (4.30). Totes quatre formacions, per tant, són percebudes pels seus votants com formacions allunyades de la dreta i situades en el centre-esquerra i l’esquerra. 

Sobre la percepció de partit catalanista, els votants de JxCAT són els que més se’n senten, amb un 8,77, seguits del PDeCAT, amb un 8,62 i la CUP amb un 8,2. Els votants d’ERC són els que menys catalanistes se senten en el món independentista, segons el CEO, amb un 7,71. Si es pregunta per l’espanyolisme, el PDeCAT seria el que més, tot i que només amb un 2,14 sobre 10, seguit d’ERC, amb un 2,04. JxCAT, amb un 1,33 i la CUP, amb un 0,71, tenen els votants que més allunyats se senten de l’espanyolisme.

El sentiment de ser espanyol, present en l’independentisme

En el cas del sentiment de pertinença, és el votant d’ERC el que expressa de forma més clara més proximitat amb el sentiment de sentir-se espanyol i català. El 15,8% dels enquestats diuen que se’n senten a parts iguals, en el cas del PDeCAT és un 9,5%, i JxCAT (6,8%) i la CUP (6,5%) són els que menys comparteixen el sentiment de ser espanyol. A més, el 38% dels votants enquestats d’ERC diuen que se senten més catalans que espanyols, un percentatge que baixa al 20% en el cas de la resta de partits independentistes. I novament, el votant d’ERC és el que menys se sent identificat amb ser únicament català. Se’n senten el 43% dels enquestats, mentre que a JxCAT aquest sentiment arriba al 70%, al PDeCAT al 66% i a la CUP al 63%.

ERC, qui més creu en el federalisme

Quan el CEO pregunta si l’enquestat es considera un català que viu a Catalunya, és JXCAT qui més s’identifica, amb el 86.4%, seguit del PDeCAT, 81%, la CUP, 80,6%, i finalment, ERC, amb un 75,9%. I són els republicans els que apareixen al CEO com el partit que recull més votant entre l’independentisme que es considera un català que viu a Espanya: el 13,1% dels seus votants, seguit del PDeCAT (9%), la CUP (6,8%) i finalment, els junters, amb un 6,8% dels enquestats.

A la pregunta de què hauria de ser Catalunya, el votant de JxCAT és qui més aposta per la independència, amb un 86,4% de les respostes, seguit de la CUP, amb un 83,9%. El PDeCAT es queda en set de cada deu enquestats, i finalment, a ERC són el 62,3% els enquestats que aposten per un estat propi. Per contra, els republicans són els que més creuen en el federalisme. En concret, un 28,2% expressen el seu desig de ser un estat dins d’una Espanya federal, mentre que a l’altre extrem hi ha JxCAT, on només ho volen el 7,4%. El federalisme també satisfà el 15% dels enquestats cupaires i el 23,8% dels del PDeCAT. Quan es pregunta directament si volen la independència, els votants de la CUP, JxCAT i el PDeCAT responen que sí en més d’un 90%, i a ERC ho fan el 79%. I quan se’ls demana pel referèndum com un dret dels catalans, és la CUP, en un 97% qui més defensa aquest instrument, seguida del PDeCAT (90%), JxCAT (87%) i ERC (83%)

Qui gestiona millor la crisi de la Covid-19?

ERC i JxCAT són socis de Govern, però els seus votants no els donen un xec en blanc. Quan els demanen per la gestió de la pandèmia que fa la Generalitat, el votant d’ERC és més crític que el de JxCAT. Només l’aproven el 67% dels enquestats, mentre que en el cas dels junters és el 78%. El PDeCAT, amb un 57% d’aprovats, i la CUP, amb un 50%, tenen clar el paper d’oposició moderada. I a Madrid? Els votants d’ERC són els més satisfets amb el govern del PSOE-Podemos pel que fa a la gestió de la pandèmia. El 38% l’aproven, mentre que a JxCAT només el 21%, per sota del 26% d’aprovats que dona la CUP i del 28% del PDeCAT. Ara bé, qui gestiona millor la crisi en l’àmbit institucional? Només els votants de JxCAT consideren que és el Govern. Per als d’ERC, són els Mossos d’Esquadra, i el PDeCAT i la CUP coincideixen que són els ajuntaments. I qui pitjor ho fa? L’Església, la monarquia i l’exèrcit. Per altra banda, els enquestats que s’identifiquen amb ERC i JxCAT consideren que la principal amenaça de la Covid-19 és per a la salut de la població catalana, mentre que PDeCAT i CUP coincideixen a assenyalar l’economia de Catalunya.

Qui és més feliç i més activista?

A la pregunta de “està vostè satisfet/a amb la seva vida actual?”, el votant més entusiasta és el del PDeCAT, i el que menys, el d’ERC. El de la CUP i el de JxCAT se situen en nivells de felicitat similars segons el CEO, que també pregunta per la disposició a assumir riscos. Els que més ho estan són els cupaires, i els que menys, els republicans.

Finalment, són els votants de la CUP els que van a més manifestacions autoritzades, i els del PDeCAT els menys mobilitzats, igual que a l’hora de participar en campanyes de boicot a productes. Els cupaires també són els que declaren participar més en el món de l’associacionisme i l’activisme, i els que menys, els simpatitzants d’ERC, que també es declaren poc proclius a fer política a través de les xarxes socials.