73 militars ja retirats van aixecar una enorme polseguera en remetre una carta a Felip VI amb què carregaven contra el govern espanyol. En el text mostraven tot el seu suport cap al monarca i s’apropiaven de bona part del discurs de VOX per defensar la moció de censura contra Pedro Sánchez. Acusaven la Moncloa de “posar en perill la unitat nacional”, i afirmen que l’Estat està passant per una situació de “deteriorament”. A més d’aquesta missiva, la fundació Francisco Franco també va impulsar un comunicat difós per l’agència Efe, signat per 271 militars, que mostraven el seu rebuig a l’estratègia de la Moncloa. A tot això, a més es va filtrar un xat de la XXIII promoció, que encara hi afegien més polèmica. Però qui són aquests militars retirats? El nexe de tots és que es troben a la reserva i són jubilats, però molts d’ells tenen fulls de servei impecables en el seu historial militar.
Així, entre els noms dels impulsors d’aquests manifestos hi trobem Adolfo Coloma, excap del Comandament d’Operacions Especials. Coloma va ser comandant de la Bandera d’Operacions Especials de la Legió. No és una novetat, per a aquest oficial, el món dels manifestos polèmics. Tot just jubilar-se va signar el manifest Declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d’Espanya.
Un altre dels primers signants de la carta, el general de Brigada Pedro María Andreu Gallardo, també va dirigir el Comandament d’Operacions especials durant l’operació Cantado. La missió va consistir en 26 boines verdes assaltant l’illot de Perejil, on uns gendarmes marroquins havien plantat fonda i bandera. Aquella operació va servir al govern de José Maria Aznar per treure’n pit i vendre una imatge d’un Estat poc transigent amb el veí de sud. Andreu Gallardo, mallorquí, va ser el primer general al comandament dels escamots especials, fins al moment, només hi comandaven coronels. També va ser cap a Fuerteventura i Almeria de la Legió, això sí, com a coronel.
Un dels altres signants que crida l’atenció és el coronel Antonio Lago Palomeque, àlies Laguna. Aquest nom sorprèn perquè fou el poderós cap del Departament d’Acció Operativa del Centre Superior d’Informació de la Defensa, el CESID, pare de l’actual Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Aquesta Agrupació d’Operacions i Missions Especials tenia entre les seves competències les accions de camp encobertes dels serveis d’acció del CESID. És a dir, diriga les accions dels agents KA, una mena de James Bond que actuaven a límit de la legalitat.
De fet, Lago va haver de testificar el 2002 contra els exdirectors dels serveis secrets Emilio Alonso Manglano i Javier Calderón per l’espionatge a la seu d’Herri Batasuna a Vitòria, sense autorització judicial i sense coneixement del govern espanyol. Aquest departament també es va veure embolicat amb el cop d’Estat del 23-F. Segons un informe de l’antiga Brigada Anticop de la Policia, de 19 de desembre de 1981, aquesta unitat d’acció va coordinar la informació del cos amb material de la mateixa escola del CESID per evitar ser detectat pels serveis de logística dels serveis d’intel·ligència.
Un altre dels primers signants és el general Ángel Gil Barberá. Aquest comandament va ser sotsdirector general de la poderosa Oficina Presupostària de la Direcció General d’Afers Econòmics. Des d’aquest càrrec, aquest general controlava el finançament de les grans inversions militars així com els programes d’armament, de compres i de manteniment. Un pressupost que mai és prou transparent en els pressupostos públics. El general Francisco Javier Rubio de Francia va ser condecorat amb la prestigiosa Gran Cruz del Mérito Militar per l’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo.
Un altra signatura sorprenent és la del General de Brigada Fernando Gutiérrez Salguero. Aquest militar va tenir al seu càrrec una de les unitats claus de l’exèrcit i futur embrió de les Brigades Operatives Polivalents, en ser el cap de la Brigada d’Infanteria Lleugera San Marcial V, un passaport per ser nomenat, precisament pel mateix Trillo, comandament militar de la província d’Àlaba, a Euskadi. Una plaça d’alt valor simbòlic per al ministeri de Defensa.
Un altre dels noms més destacats és el de l’excomandant general de Melilla, Francisco José Fernández Sánchez. El març del 2006, l’aleshores ministre de Defensa, José Bono, el va destituir perquè al seu despatx hi tenia un “retrat del general Franco just a tocar i de proporcions superiors a les del rei”. Però aquesta destitució tenia també altres motius. Segons els diaris de l’época, la destitució va començar amb la negativa del militar a sancionar el capità d’infanteria Roberto González Calderón, excap de la 1a Companyia de la llavors 1a Bandera Comandante Franco del Tercio Gran Capitán 1o de la Legió. Una sanció que li hauria suposat una expulsió de l’exèrcit, després que en primera instància l’havien condemnat a 14 dies d’arrest. La falta comesa pel capità era una carta contra l’Estatut de Catalunya i la seva negociació. Feia pocs mesos que el tinent general José Mena Aguado, durant el seu discurs en la Pasqua Militar de 2006, havia reclamat a l’exèrcit que intervingués contra l’Estatut.
A la llista també s’incorpora el coronel Alejandro Flores Sanmartín, un militar amb 20 anys de servei en unitats especials. Entre els seus mèrits consta la direcció d’una de les unitats més preuades de l’exèrcit espanyol, amb base a Ajalvir (Madrid), la Brigada Paracaigudista (Bripac). En aquesta brigada va començar a servir com a tinent fins arribar a tinent coronel com a Cap de Bandera. És un boina negra que encara utilitza les xarxes per expressar les seves opinions. Qui és també un habitual de les xarxes és el coronel André Freire Febrer, destinat a l’Armada i molt actiu en el món digital, sobretot per carregar contra Podemos. Un altre dels noms remarcables és Antonio Benítez Paniagua, coronel de l’escola de guàrdies joves Duque de Ahumada, professor dels anomenats polillas, el malnom dels estudiants d’aquesta acadèmia.
1 
