Venjança, repressió, injustícia… Paraules que l’independentisme repeteix a mode de consol cada vegada que la justícia espanyola fa allò que tothom sap que farà: retòrcer el dret per castigar la dissidència política i reiterar el missatge que el Borbó va enviar als catalans el 3 d’octubre del 2017. Aquell ‘a por ellos’ que executa al mil·límetre un poder judicial en mans de la dreta més extrema, instal·lat en les clavegueres de l’Estat i amb el vistiplau, per acció o per omissió, del govern espanyol.

Però mentre l’independentisme institucional es llepa les ferides i els presos i les preses polítiques continuen tancats i els exiliats són a milers de quilòmetres de la seva família, Madrid torna a sumar una victòria. El Suprem revoca el tercer grau i el 100.2 als presos polítics sense que l’estabilitat del govern PSOE-Podemos, i del propi estat de dret, quedin compromesos el més mínim. I això que l’independentisme és qui podria fer caure el govern Sánchez ara mateix. Per què no ho fa? Perquè la petita esperança que suposa una hipotètica reforma del delicte de sedició, sense calendari previst, posa ERC contra les cordes. Estripar la baralla ara i tancar la porta definitivament a una solució política per als presos polítics i exiliats? Èticament complex i políticament encara més complex. Però continuar jugant amb les cartes marcades, i passant-li per sota la taula un comodí a Madrid cada vegada que el necessita és tant o més complex. Novament, la manca d’unitat estratègica fa perdre partides. JxCAT i la CUP carreguen tot el pes a ERC en aquest sentit, a l’espera que caigui pel pedregar. 

Fa massa temps que Catalunya ha perdut la iniciativa política que va construir amb l’1-O. Els embats de Madrid sempre arriben quan l’independentisme està més debilitat o més enfrontat internament, i a les portes d’unes noves eleccions autonòmiques que seran un tour de force entre JxCAT i ERC, era un bon moment per a un nou escarni públic. Un avís per a navegants del 14F.

Comentaris

    Catalunya no té futur (ni present) Desembre 05, 2020 | 10:50
    L'1-O va ser el darrer espetec del catalanisme. Després tothom sap què ha passat : La por disfressada de prudència ens ha fet traïdors. Ara la caiguda en picat és inevitable. Més de la meitat dels habitants del país no són ni catalans, el nostre idioma va desapareixent de tots els àmbits i no hi ha volta enrera. La mort de la llengua comportarà en poques dècades la mort de la nació. I així s'acaba la història. No hi ha gaire més a dir.
    Un nou Majéstic? Desembre 05, 2020 | 11:12
    Us imagineu què hauria passat amb els pressupostos si tots els independentistes haguessin anat junts dient que NO els aprovaven? Sánchez hauria hagut de cedir moltes més coses, coses polítiques, no quatre rals que anant bé no ens donaran i, els pressupostos es podien haver aprovat igual però molt més favorables a Catalunya. O sigui haver repetit un Majèstic. Ex. Exigir un poder judicial català, un pacte fiscal favorable a Catalunya. No crec que Sánchez hagués volgut perdre els pressup
    Jm Desembre 05, 2020 | 11:18
    Tenim el cap cot i des.unit
    Ramon Desembre 05, 2020 | 12:24
    La dreta sempre resulta que és "la més extrema". SEMPRE. L'esquerra en canvi mai no és "extrema".
    Ramon Desembre 05, 2020 | 12:34
    Un "Majèstic" només és possible amb la dreta espanyola. Amb l'esquerra espanyola és impossible. Tanmateix, ara allò no toca. Ara toca continuar la independència. I ERC no té cap dret a posar-hi peròs. Exconvergents sí que hi tindrien dret. Però no ERC.
    FELICITATS A elmon.cat Desembre 05, 2020 | 14:36
    Felictats a, elmon.cat, per censurar tots els comentaris critics amb els parasits que actualment tenim al Parlament, pel que es veu amb aquest portal es censura la opinió, NO les formes.

Respon a FELICITATS A elmon.cat Cancel·la les respostes