Lliuren els Premis Nacionals de Cultura 2021

Narcís Comadira, Maria Contreras Coll, Maria Carme Dalmau i Mónica Rikic i Dansàneu han estat guardonats

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut enguany amb el Premi Nacional de Cultura l’escriptor i pintor Narcís Comadira, la fotògrafa Maria Contreras Coll, l’editora Maria Carme Dalmau, el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu i l’artista electrònica Mónica Rikić. Segons el jurat, en ells conflueixen “la transmissió de coneixement, el poder transformador de la cultura, el compromís territorial i una bona mostra del paper de la cultura com a bé essencial”. Des de l’any passat el nou Plenari del CoNCA ha reduït a cinc els premiats anuals, als quals es dona més pes i difusió al llarg d’un any. La proclamació i lliurament dels guardons ha tingut lloc aquest dijous al Recinte Modernista de Sant Pau.

Al llarg de les seves 47 edicions, els Premis Nacionals de Cultura han reconegut la tasca de més de 380 creadors, professionals i entitats del sector cultural del país. Des del 2020 i fins al 2024, el Plenari actual de la institució reconeix anualment cinc persones o entitats equilibrant criteris de gènere, disciplina, trajectòria i territori. Així, aquest plenari del CoNCA (Integrat per Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Salvador Casals, Edmon Colomer i Núria Iceta) haurà guardonat un total de vint-i-cinc referents de la cultura del país a la finalització d’aquest mandat.

L’acte de proclamació i lliurament s’ha fet enguany conjuntament des d’una estança del Recinte Modernista de Sant Pau. I el proper 1 de juny els premiats participaran en una recepció oficial al Palau de la Generalitat amb el president Pere Aragonès i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

La presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, ha agraït als premiats la seva contribució a la cultura. En el seu discurs, ha exposat que el consell no vol que” la normalitat signifiqui tornar a la situació anterior”, des del punt de vista de la precarietat del sector. Panyella ha expressat que la pandèmia ha fet viure la cultura “en la resiliència” però també ha mostrat que la cultura és “necessària i un dret de la ciutadania”.

Narcís Comadira

Escriptor, traductor i pintor gironí, Narcís Comadira ha rebut el Premi Nacional de Cultura pel conjunt de la seva obra artística. Conegut sobretot com a poeta, amb una vintena de llibres publicats i la seva obra completa reunida al volum ‘Poesia’ (2014), al que cal afegir la posterior ‘Manera negra’ (2018), Comadira ha conreat també d’altres gèneres literaris, com l’assaig, la crítica i el teatre; la seva faceta de dramaturg inclou obres com ‘La vida perdurable’, ‘L’hora dels adéus’, ‘El dia dels morts’ (Un oratori per a Josep Pla) o ‘Al cel’. Quant a la seva obra pictòrica, beu del mateix lirisme que la seva obra escrita, lligada a la natura i a les formes de l’arquitectura. Ha guanyat nombrosos premis literaris i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, i recentment es va endur el XX Premi Jaume Fuster.

Lluny d’identificar-se com un renaixentista, Comadira diu que ell tan sols “escriu i pinta”, i que així ha anat fent des de molt jove. A pocs mesos de complir els 80 anys, l’escriptor segueix actiu en els dos fronts, i de fet explica que està enllestint un nou recull de poesia. El títol es publicarà el gener del 2022 el Grup 62 i s’anomenarà ‘Els moviments humans’, pel vers de Dante.

El món literari també ha estat reconegut en la figura de la barcelonina Maria Carme Dalmau, una pionera de l’edició en català, reconeguda pel CoNCA per la seva trajectòria al capdavant de Rafael Dalmau, Editor, empresa de la qual va ser cofundadora l’any 1959 i que va convertir en un segell de referència amb vinculacions tant amb el món acadèmic com amb l’associacionisme cívic i cultural d’arreu dels Països Catalans.

En plena dictadura franquista, la premiada editora va consolidar la mítica col·lecció ‘Episodis de la Història’, va enllestir obres enciclopèdiques com ‘Els castells catalans’ i es va especialitzar en divulgació històrica i patrimonial i de disciplines afins, com l’excursionisme, la geografia o l’etnografia. L’any 1978 va ser l’única dona que va firmar el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

Noves generacions

Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), és la premiada més jove d’aquesta edició dels Premis Nacionals. Contreras ha focalitzat la seva mirada en temes com el gènere i els drets de les dones, treballa en l’actualitat per a The New York Times i és exploradora de National Geographic. Després de retratar la crisi de refugiats i migrants a Europa, va establir-se durant dos anys al Nepal, on va recollir amb la seva càmera la lluita de les dones contra les restriccions menstruals, un treball pel qual va ser premiada amb un POY Latam l’any 2019. Durant la pandèmia, Contreras va retratar l’ajuda humanitària que l’anomenat Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna prestava a persones vulnerables pels efectes de la covid-19. Actualment treballa en un projecte sobre violència sexual a Espanya amb el suport de la Beca Joana Biarnés, i explora els conceptes de dona i religió a diferents parts del món gràcies al suport de la National Geographic Society.

Contreras ha valorat el Premi Nacional com un nou “aliment” per seguir fent “amb més ganes” allò que ha estat conreant els últims cinc anys, i ha coincidit que és important reconèixer el talent de la gent jove “però amb cert bagatge i que poden aportar coses al món”.

De la seva banda, Mónica Rikić (Barcelona, 1986) rep el Premi Nacional per l’excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics. Explica que el seu interès rau en l’impacte social de la tecnologia, la convivència home-màquina i la reapropiació de sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i replantejar-los a través de l’art. I ho fa des dels enfocaments educatius fins a l’experimentació sociològica, proposant noves formes de pensar i d’interactuar amb l’entorn digital que ens envolta. Rikić centra la seva pràctica en codi, electrònica i objectes no digitals per crear projectes interactius sovint emmarcats com a jocs experimentals. Ha participat en festivals internacionals com Ars Electronica a Linz, Creative Tech Week a Nova York, Robotronica a Austalia o FILE al Brasil, entre d’altres, i ha estat guardonada al Japan Media Arts Festival, A MAZE Berlin, al Margaret Guthman Musical Instrument Competition d’Atlanta i amb una beca Leonardo de la Fundació BBVA per treballar en un projecte de recerca sobre robots i interaccions socials.

Dansàneu

Finalment, el CoNCA premia el Dansàneu. Festival de Cultures del Pirineu valorant el conjunt d’un projecte impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu que vincula dansa, música, territori, tradició i contemporaneïtat, i que enguany celebra la seva trentena edició. Hereu de l’escola d’estiu de dansa i música tradicional fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra l’any 1992, el Dansàneu es va refundar l’any 2015, amb un projecte obert a públics de totes les edats que marida la riquesa patrimonial i natural de la zona amb les propostes artístiques més innovadores en un respectuós diàleg amb la cultura d’arrel.

El guardó és per a Dansàneu “revulsiu i un honor enorme” en un darrer any difícil i “complicat”. L’any passat el festival es va fer contra tots els elements, i enguany arriba a la trentena edició “gairebé més complicada” que l’anterior, explica la seva directora Rut Martínez. Ella ho rep també com un aval al “focus” i la direcció que ha pres el certamen des de la mort del seu fundador, amb una cita “que està al costat dels creadors, que fa de laboratori de creació en uns dies concrets, i fent créixer de manera sostinguda la comunitat de gent que estima Dansàneu”.

Nou comentari