Aquesta setmana s’ha viscut a la sala tercera de l’Audiència Nacional una escena inquietant. Antonio Garcia, l’experimentat advocat de l’Associació de Víctimes de l’11M i UAVAT, que representa 74 víctimes dels atemptats del 17 d’agost del 2017, va mantenir un intens foc creuat a tres bandes amb els agents d’intel·ligència dels Mossos d’Esquadra i el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara. Tot per esbrinar i poder constatar quina relació tenia la cèl·lula amb el món jihadista internacional i, en concret, quina doctrina complien o a quin corrent pertanyien els seus membres.
L’advocat va plantejar un hàbil interrogatori als agents astor 217 i 230. Els dos analistes, de l’Àrea Central d’Analisi de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, van emetre l’informe 2373/17 del 15 de desembre del 2017 sobre el nivell de relació de la cèl·lula amb el moviment jihadista global i grans organitzacions com Estat Islàmic o Al Qaeda. Un informe que van ratificar des de l’estrada i que s’ha incorporat al sumari com una pericial d’intel·ligència. García, coneixedor a fons del jihadisme, va demanar als agents d’informació si coneixien el corrent takfir wal-hijra. Els mossos van quedar astorats i, en certa manera, dubitatius. Una situació que va fer saltar el president del tribunal com una molla i tallar de soca-rel l’interrogatori. Una decisió que va obligar a l’advocat, amb el rostre sorprès, a elevar la correponent protesta. L’interrogatori era transcendental per aclarir amb quin moviment jihadista es poden identificar els acusats. De fet, la clau era saber si podien ser jihadistes encoberts en una doctrina que facilita la infiltració.
L’estratègia del lletrat passava per discernir si els membres de la cèl·lula asseguts al banc dels acusats, en especial Driss Oukabir, formen part d’aquesta doctrina sectària. La tesi de l’advocat és que el seu comportament, descrit pels testimonis i admès pels mateixos acusats, s’incardina en aquest moviment de doctrina radical. Els acusats donen a entendre que no podien ser terroristes perquè fumaven, anaven de festa i no feien el ramadà, però l’acusació particulat vol rebatre aquest argument.
Els experts defineixen el moviment takfir wal-hijra com a sectari ultraradical islamista d’orientació sunnita, sorgit a Egipte el 1969 i esperonat per Sukri Mustafa. Segons va descriure un dels principals coneixedors d’aquest corrent, l’analista en terrorisme jihadista i moviments radicals islàmics i assessor del ministeri de Defensa, Óscar Pérez Ventura, aquest moviment té una característica principal que la distingeix clarament de la resta. Per a Pérez Ventura, aquest tret és que als seus membres “se’ls permet incomplir els preceptes de l’Islam amb l’objectiu de passar el més desapercebuts possible dins de les societats i/o entorns occidentals que pretenen aniquilar. D’aquesta manera, un takfirí pot beure alcohol, fumar, menjar carn de porc, vestir com un occidental, no portar barba (encara que això no vol dir que alguns no la portin), acompanyar-se de dones occidentals i arribar a mantenir-hi relacions sexuals i fins i tot consumir drogues o no realitzar les pregàries preceptives a la mesquita per ocultar totalment la religió que professa”. Sembla que aquesta descripció sigui la que han relatat testimonis, familiars i fins i tot, la parella del primer detingut pels atemptats, Driss Oukabir.
En un extens informe per al Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, think tank del ministeri de Defensa, al qual ha tingut accès El Món, l’analista remarca que els seus activistes “són capaços de mantenir un doble estil de vida per garantir l’eficàcia de les seves operacions per no atreure l’atenció de les forces de seguretat”. Així, al contrari d’altres moviments islamistes, “els takfiris no acostumen a anar a la mesquita per a les obligatòries pregàries de la seva religió, sinó que hi van per tal de captar nous prosèlits i estendre la seva doctrina extremista”. Entenen que els atemptats de destrucció en massa no passa necessàriament per la immolació o el suïcidi per tal que la cèl·lula pugui multiplicar les seves accions.
“Els jihadistes adscrits al corrent takfirí s’han valgut habitualment de l’ús de tècniques d’infiltració en les societats occidentals, amb origen en la taqiyya -dissimular les creences ideològiques–. Amb la taqiyya, “els musulmans estan autoritzats a actuar dissimuladament i mantenir en secret i en la més absoluta intimitat les seves conviccions més profundes, sempre que la finalitat sigui sotmetre els falsos creients, jueus i cristians infiltrant -se i actuant des del seu terreny”.
Aquesta doctrina és la plantilla clara del comportament que portaven a terme els integrants de la cèl·lula. Sobretot, de l’acusat Driss Oukabir, que ja en la seva primera declaració es va vantar “d’anar amb prostitutes, no fer ni el Ramadà, beure alcohol, prendre drogues, no tenir cap gel·laba, no anar a la mesquita i anar de festa de dijous a dijous”. Per a l’advocat de l’acusació particular de 74 víctimes, els postulats d’aquests moviments permeten entendre el comportament dels darrers dies de la cèl·lula que, fins i tot, anaven a cases de jocs de manera continuada.
A la vista de tot aquest raonament, l’advocat García no va poder treure’n l’opinió dels policies d’informació que, en teoria, dominen la matèria. La sorpresa va ser que el jutge Guevara no va deixar marge per aclarir la qüestió i va escapçar l’interrogatori de manera poc clara i sense cap argument de pes. L’estratègia de l’advocat de les 74 víctimes, però, serà continuar burxant en aquest sentit perquè, al capdavall, definir amb quina doctrina podia actuar la cèl·lula podria aclarir molts dels punts foscos d’un cas que, a mida que avancen les jornades del judici, guanyen en intensitat.
1 
