Més foscor. O si més no, falta de claror al voltant de la figura i el paper de l’imam de Ripoll Abdelbaky Es Satti en els atemptats del 17 d’agots del 2017. El tribunal de l’Audiència Nacional que jutja els tres acusats del 17A ha decidit que el contrast de les proves d’ADN que es van fer al Marroc del suposat cervell de la cèl·lula terrorista es faci només per escrit, a través d’una comissió rogatòria, com demana la justícia marroquina i la seva Direcció General de Seguretat. Segons la sala i la justícia marroquina, s’ha d’utilitzar aquest sistema, que impedeix la immediatesa i l’interrogatori directe de les parts, perquè la videoconferència judicial no està regulada al Marroc. Ara bé, l’estranyesa també rau en el fet que tampoc s’ha accedit a la petició dels advocats de Javier Martínez de portar les forenses marroquines, malgrat que aquesta acusació estava disposada a pagar les despeses del viatge per ratificar, i aclarir, l’informe. Aquesta decisió enterboleix una anàlisi que dos perits van posar en dubte just a l’inici del judici oral i aixeca encara més suspicàcies sobre l’imam. L’anàlisi d’ADN de l’imam feta al Marroc no es podrà contrastar en el judici, ja sia perquè la justícia espanyola arrossega els peus o bé perquè la marroquina hi posa traves.
En concret, la defensa de Martínez, dirigida pels advocats Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, van registrar un escrit a l’inici de la vista oral signat per dos perits que concloïen que l’examen de l’ADN de l’imam fet al Marroc –on es van comparar mostres trobades al pis de Ripoll on vivia Es Satti amb les dels familiars– no era fiable. En primera instància, el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, no va admetre la petició de prova per extemporània, al·legant que en el procediment no estan contemplades les qüestions prèvies. De fet, va assegurar que aniria directament a les escombraries. Ara bé, el mateix 11 de novembre, va emetre una resolució amb què proposava a aquesta mateixa acusació que presentés un pressupost per fer venir els perits forenses del Marroc a ratificar el seu informe a la sala. i així poder rebatre l’anàlisi i aclarir-ne (o evidenciar-ne) els punts foscos. Els advocats van presentar el pressupost, que oscil·lava entre els 1.300 euros i els 1.900. Un preu que incloïa els vols, les nits d’hotel, les dietes i els desplaçaments interns. La diferència depenia de si els feien PCR o test d’antígen a les dues pèrits.
El jutge va remetre la petició al jutge d’enllaç del Marroc, donant per fet que la despesa anava a càrrec de la part sol·licitant de la prova. Finalment, la justícia marroquina ha declinat la petició de fer viatjar les pèrits marroquines que van signar l’anàl·lisi de l’ADN. En l’ofici remès a la sala, al qual ha tingut accès El Món, el director de Seguretat Nacional del Marroc insta les autoritats espanyoles a enviar una comissió rogatòria, és a dir, per escrit. D’aquesta manera, Hakima Yahya, directora del laboratori de la policia científica de Casablanca, i la metgessa del mateix laboratori Soumaya Haddoumi, que van signar la pericial de contrast d’ADN amb familiars d’Es Satty, no hauran de respondre oralment ni entrar en contradicció amb els advocats de les parts que no veuen clar el seu informe.
En el document de les autoritats marroquines, avisen que s’hauran d’enviar per escrit les “preguntes i aclariments” que es vulguin plantejar a les dues pèrits en qualitat de testimonis. Una preguntes que seran “executades per les autoritats marroquines”. Per defensar la negativa al fet que les pèrits viatgin o siguin interrogades directament, amb possibilitats de repreguntar, la justícia marroquina al·lega que “no és possible portar a terme la tècnica de la videoconferència, per no tenir base legal reguladora a la legislació nacional i degut a l’estat epidemiològic actual”.
Part de la comunicació de la Direcció General de Seguretat del Marroc a l’Audiència Nacional sobre l’ADN de l’imam Quico Sallés
La decisió del Marroc tanca la porta a poder aclarir un dels punts més foscos de la instrucció, el reconeixement d’Abdelbay Es Satti per la prova d’ADN. La decisió s’ha fet pública el mateix dia que els agents d’informació del Cos Nacional de Policia que van viatjar al Marroc a buscar el rastre de l’imam han reconegut a la sala que l’operació va ser un fiasco. En aquest sentit, ha quedat clar que el ministeri fiscal va remetre una mostra d’ADN el 19 d’agost suposadament de l’imam i trobada al seu pis del carrer Sant Pere de Ripoll. En cap cas de les restes de la casa d’Alcanar on suposadament va morir en l’explosió del dia abans dels atemptats. Al capdavall, l’informe del Marroc és clau per determinar si les restes trobades a Alcanar són d’Abdelbaky Es Satti o no, perquè els forenses fins ara asseguren que la mostra del pis de Ripoll i la d’Alcanar és la mateixa persona però no poden certificar que siguin de l’imam.
L’informe forense del Marroc, però, es va cobrir de dubte després de la pericial presentada per Javier Martínez. El dictamen dels pèrits està signat per Ángel Carracedo Álvarez, catedràtic de Medicina Legal de la Universidad de Santiago i President de l’Acadèmia Internacional de Medicina Legal i pel doctor Carles Pla Zanuy, catedrátic emèrit de Genètica i director del departament de Biologia de la Universitat de Girona. Tots dos afirmen que l’estudi genètic del Marroc a les suposades restes de l’imam no tenen validesa a Espanya.
1 
